Cap club europeu s'assembla tant al Barça com el Benfica: per què?

Enviat especial a LisboaAra fa una setmana, la jove portuguesa de 20 anys Cristina Gomes Loureiro, d’un poble ben petit anomenat Carrazedo, a prop de Braga, es va trobar amb la seva cara a les televisions nacionals. Uns dies abans havia decidit fer-se sòcia del Benfica i va resultar ser la número 400.000. El rival del Barça és el club amb més socis arreu del planeta.

El Benfica no és només estimat a Lisboa. Allà on hi ha portuguesos, un poble que ha emigrat molt, hi ha socis del Benfica. A les terres africanes que van ser colònia portuguesa, com Angola o Cap Verd, també. L’equip encarnado és un gegant poliesportiu amb una massa social que no para de créixer. Un club difícil de gestionar i controlar, amb una vida social i política que per moments, aconsegueix que els problemes que viu el barcelonisme semblin poca cosa. La seva estructura ja és prou complexa d’entendre. Els socis decideixen el president, que com passa al Barça no cobra un sou, cada quatre anys. "Al Benfica sempre s'ha mostrat un orgull per un club democràtic. De fet, van poder votar els seus presidents també en temps de dictadura, cosa que sempre volen recordar els seus aficionats", diu el periodista Pedro Barata, del diari Expresso. En aquest cas, però, pots presentar-te tants cops com vulguis, encadenant mandats en una entitat que gestiona diferents empreses. Els socis voten un president i una directiva que vota els acords en una assemblea de 800 socis. L'empresa que gestiona el futbol professional cotitza a borsa. Va ser la primera de les diverses filials que controla el club, a vegades amb participació en l’accionariat d’altres inversors, com passa amb les que gestionen el pàrquing de l'estadi Da Luz, una asseguradora, una productora audiovisual, una clínica o seccions fora del futbol. Aquesta complexa estructura inclou filials als Estats Units o Luxemburg i permet al Benfica invertir en diferents sectors per buscar més ingressos.

Un autèntic gegant en mans d’un exjugador. Quan Joan Laporta vagi a dinar amb la directiva portuguesa aquest dimecres, es trobarà de nou amb un dels millors futbolistes de la història, Rui Costa. L’elegant migcampista que va brillar al Milan i la Fiorentina, època en què va ser relacionat més d’un cop amb un possible fitxatge pel Barça, va ser escollit el 2021 president del club de la seva vida. Hi va jugar els primers anys de la seva carrera i, ja retirat, també hi va fer de director esportiu, creant un equip magnífic amb noms com Aimar, Saviola, Ramires o Reyes. En aquella època, al futbol europeu es deia que com a director esportiu, Costa mantenia el bon gust que havia tingut com a jugador. El 2020, l'exjugador va ser vicepresident de la directiva de Luís Filipe Vieira, el president que iniciava el seu sisè mandat. Mai ningú ha manat tant de temps al Benfica com Vieira, un home fet a si mateix que va passar de ser paleta a tenir un imperi de la construcció. Vieira, escollit per primer cop el 2003, connectava amb el soci del Benfica, normalment persones humils, amb el seu estil, els seus crits i un tarannà proper.

Però darrere la rialla agradable de Vieira i la seva història de superació s’amagava un home disposat a tot. El 2021 es va saber que era investigat per frau fiscal, blanqueig de capitals i estafa, tant en les seves empreses com especialment en la gestió del Benfica. Vieira hauria negociat vendre el 25% de l’empresa que gestiona el futbol professional al magnat nord-americà John Textor, l’actual propietari del Lió francès, el Crystal Palace anglès i el Botafogo brasiler. No va informar-ne la Federació, la comissió mercantil portuguesa ni els socis. Però va cobrar un milió d’euros per avançat. El president va acabar detingut juntament amb el seu soci José Antonio dos Santos, propietari del 16% del Benfica de futbol. Amb el temps, van anar sortint nous escàndols, com que Vieira hauria cobrat comissió en més de 50 fitxatges de jugadors. En un cas, va embutxacar-se 2,5 milions amb només tres jugadors.

"No va ser una sorpresa, era una figura fosca i ja el 2015 havien anat sortint informacions", diu Barata. El president va acabar amb una condemna de detenció domiciliària i va haver d'entregar el passaport. Inicialment, va intentar seguir en el càrrec, però acusat i tancat a casa, es va veure obligat a dimitir. I així Costa va arribar a la presidència la primavera del 2021. Aquell mateix any va organitzar eleccions i les va guanyar còmodament, amb un 84,48% dels vots, per davant de l’empresari Francisco Benítez. "Costa no parla en públic, prefereix fer servir altres altaveus. Va arribar com a candidat del vieirisme i va mantenir moltes coses, com ser poc amic de donar explicacions i tenir moltes connexions amb Jorge Mendes", raona Barata. Ara, aquest pròxim octubre afronta les noves eleccions.

Els paral·lelismes entre el Barça i el Benfica

En teoria, Rui Costa es presentarà, però no se sap si guanyarà. En aquests quatre anys s’ha barallat amb Vieira, que després de ser condemnat va apel·lar en casos encara pendents, intentant no haver de pagar multes milionàries. L’exjugador ha volgut desmarcar-se de qui havia estat el seu protector, per vendre una imatge moderna i neta del club. El resultat ha estat una guerra civil en tota regla dins i fora dels despatxos del Benfica. A Costa li van arribar a dimitir més de 15 persones entre directius i treballadors. De fet, el 2024 va tirar endavant una reforma dels estatuts en què per exemple, deixava sense dret de vot les Casas do Benfica, una mena de penyes escampades per mig món que tenien dret a 50 vots. Va ser una forma de dinamitar part del poder que encara té Vieira sobre les penyes. Les eleccions tenen un sistema que premia la fidelitat: qui porta entre 1 i 5 anys com a soci disposa d’un vot, però aquells que en porten entre 5 i 10 ja tenen cinc vots per persona. Si portes entre 10 i 25 anys el valor per persona és de 10 vots i qui porti més de 25 anys, 20 vots. Les eleccions, per cert, es fan amb una pantalla, digitalment, però cal anar als punts de votació. A les darreres se'n van instal·lar 25 a tot Portugal. Molts socis, doncs, no poden votar. El 2021 en van votar uns 38.000.

Aquest octubre toca tornar a passar per les urnes i Vieira, ja en llibertat, no deixa de parlar. Públicament, diu que no vol parlar de candidats per respecte a Costa, tot i admetre que no comparteix la seva forma de fer. A l’ombra, es reuneix amb possibles candidats. I els seus homes de confiança no paren quiets. La gran pregunta ara mateix és si Vieira s’atrevirà a presentar-se amb 75 anys a unes eleccions que serien un duel fratricida contra Rui Costa. O si ho delegarà en un home de confiança en uns comicis que poden arribar a tenir fins a cinc candidats. "Rui Costa és un ídol, hauria de guanyar, però hi ha cert malestar. Ha allunyat aquella imatge de club popular per fer una cosa més moderna, amb espectacles de llums i DJ a l'estadi que no sempre agrada a la gent. Bernardo Silva [jugador del Manchester City], per exemple, és un gran aficionat del club, porta l'escut tatuat. I el critica. Però Costa hauria de guanyar si no hi ha cap daltabaix", comenta Barata.

Com passa a Barcelona, si la pilota entra, la junta surt reforçada. I el Benfica lluita pel lideratge amb Sporting i Porto, en una lluita a tres bandes similar a la de la Lliga espanyola. També és viu a la Copa, com el Barça. I se la juga a la Champions. En moltes coses, els dos clubs s’assemblen. També en tenir una vida social complicada, amb expresidents jutjats, escàndols i eleccions ben mogudes.