Sepp Kuss: "Encara que soc estranger tinc un vincle molt fort amb Catalunya"

BarcelonaLa vida de Sepp Kuss (1994) va canviar radicalment l'1 de setembre del 2019. Feia un parell d'anys que havia arribat a Europa procedent dels Estats Units i ja s'estava fent un nom en el ciclisme. Aquell dia va córrer la seva millor cursa. Era la novena etapa de la Vuelta a Espanya i el final estava marcat als Cortals d'Encamp, a Andorra, on ell residia. A la meta l'esperava una persona que el marcaria per sempre, Noemí Ferré, l'amor de la seva vida. Ella va anar a veure el final d'etapa amb uns amics, ja que també és ciclista i una apassionada d'aquest esport. Ell, en canvi, estava serrant les dents per arribar al final. A l'acabar la cursa, la Noemí va conèixer el Sepp perquè tenien un amic en comú. Aquest va ser el primer i penúltim pas, perquè després d'acabar la Vuelta el nord-americà li va escriure per quedar. Des de llavors, no s'han separat i Kuss s'ha convertit en un català més, fins al punt d'haver canviat l'àrida Colorado, la seva terra natal, pels boscos del Pirineu, on espera acumular èxits en la Volta a Catalunya que és a punt de començar.

Ve de competir al Tour d'Oman. Quin balanç fa de les sensacions que hi va tenir?

— És difícil fer un balanç clar perquè vaig haver d'abandonar en la segona o tercera etapa. A més, en aquesta mena de carreres al desert costa mesurar realment l'estat de forma. Solen ser etapes senzilles, arribes al peu dels ports bastant fresc i pots moure molts watts, però no sempre és fàcil interpretar com estàs de cara a proves més exigents com la Volta a Catalunya. Així i tot, abans del Tour d'Oman em trobava bé i, després, vaig estar entrenant a Colòmbia en altura, amb bon clima i pujades llargues. Això sempre m'aporta un extra de motivació i rendiment, així que arribo en bones condicions, encara que serà una carrera molt dura i amb pocs dies de competició.

Llavors, diria que està millor físicament que l'any passat per aquestes dates?

— És complicat comparar-ho. Cada any continuo millorant, però les sensacions solen ser bastant similars en aquesta època. Cada març tinc referències semblants, independentment de si l'any acaba sent millor o pitjor. És una cosa normal en un corredor: hi ha qui rendeix més a la primavera i altres a l'estiu. Per a mi, l'important és aprofitar aquest bloc de carreres, tenir bones sensacions, estar sa i tenir una base física sòlida.

Vivint a Andorra i entrenant tant allí com en la costa catalana, creu que això pot donar-li un cert avantatge a la Volta?

— Sí, sens dubte. A la Volta hi ha molts finals en alt i ports que superen els dos mil metres, així que poder entrenar en condicions similars és un avantatge. A Andorra i a Catalunya pots replicar esforços molt semblants als de la carrera, tant per l'altitud com pel tipus de terreny. A més, conèixer bé les carreteres, les zones més tècniques o els possibles paranys sempre ajuda.

De totes les etapes d'aquesta edició, quina creu que millor s'adapta a les seves característiques?

— Diria que l'etapa de Coll de Pal. És un final amb un port molt llarg que conec bé, i probablement és la jornada més muntanyenca, amb diversos ports exigents que acumularan desgast abans del final. Això em beneficia. No serà tan explosiva com la de Vallter, per exemple. A més, el Coll de Pal m'encanta, tant per la seva duresa com per l'entorn. També destacaria l'etapa següent, amb Coll de Pradell, Sant Isidre i final a Queralt, que pot ser molt decisiva.

És cert que són etapes espectaculars, però també molt dures.

— Sí, són etapes precioses, però exigents. El bloc de muntanya amb Vallter, Coll de Pal i Queralt és molt dur, i a més les primeres etapes tampoc són completament planes. Cada dia hi haurà desgast.

Quin rol tindrà dins de l'equip en aquesta Volta?

— Dependrà molt de com es trobi el Jonas [Vingegaard] i del plantejament de carrera. Si opta per una estratègia més defensiva o més ofensiva, això condiciona el meu paper. En qualsevol cas, la meva prioritat serà ajudar-lo. Si sorgeix alguna oportunitat, m'agradaria aprofitar-la, sigui buscant una etapa o entrant en una fugida. Guanyar una etapa a la Volta seria un somni per a mi.

Parlant d'entrenaments, quins ports o zones gaudeix més a Andorra i Catalunya?

— N'hi ha molts. Un que m'agrada especialment, encara que no és molt conegut, és el Mont-nou, a la zona de Timoneda, al Solsonès. És molt dur, amb trams exigents i un final de diversos quilòmetres en formigó molt empinat. A més, es pot enllaçar amb Port del Comte. En general, en aquesta zona hi ha ports molt durs i poc coneguts. També m'agraden les carreteres de l'interior de Catalunya, amb constants pujades i baixades, de l'estil de les clàssiques, que fan els entrenaments molt entretinguts. A Andorra, per exemple, els meus favorits són la Gallina i Cortals: són durs, però molt bonics.

Quant a objectius per a aquesta temporada, quins es marca personalment i amb l'equip?

— Personalment, un dels meus principals objectius és ajudar els líders a aconseguir victòries importants. A més, m'agradaria intentar guanyar una etapa al Giro; seria un gran èxit. Tot dependrà de les necessitats de l'equip i de com pugui contribuir, però aconseguir una victòria seria molt especial.

Com és la seva relació amb companys com Vingegaard o Van Aert fora de la carretera?

— Molt bona. Passem molt temps junts entre carreres i concentracions, i l'ambient sempre és relaxat. Encara que siguin grans estrelles del ciclisme, en el dia a dia són persones normals i pròximes. Em sento molt còmode amb ells.

Què significa per a vostè sentir l'afecte del públic català, sent a més un corredor estranger?

— És una cosa molt bonica i que continua sorprenent-me. Encara que soc estranger, tinc un vincle molt fort amb Catalunya per la meva dona i la meva família. Aquest suport em fa sentir com a casa, especialment estant tan lluny del meu país.

Per acabar, quin missatge enviaria als aficionats que estaran seguint-lo a la Volta?

— Vull agrair-los el suport i l'ambient que creen cada any. Em sento molt afortunat de tenir una afició tan pròxima aquí a Catalunya. Espero que gaudeixin de la carrera i de l'oportunitat de veure de prop alguns dels millors ciclistes del món.