Pogacar vol reescriure la història de l'esport amb una fita mai vista

BarcelonaEls aficionats al ciclisme saben que aquesta temporada poden acabar fregant-se els ulls. Amb 27 anys, l'eslovè Tadej Pogacar sembla preparat per protagonitzar una fita mai vista. Tot ambició, sembla que no en té prou amb dominar aquest esport i ha decidit reescriure la història de l'esport en general aconseguint una d'aquelles fites que es recorden durant dècades. Aquest proper cap de setmana pot esdevenir el quart ciclista de tots els temps que aconsegueix guanyar els cinc monuments, les cinc curses històriques d'un sol dia on molts dels millors corredors de la història han patit de valent. Però Pogacar no en té prou amb un èxit com aquest i en vol més. Si triomfa diumenge a la París-Roubaix, aspirarà seriosament a guanyar les cinc curses en la mateixa temporada. En 100 anys, només tres homes han guanyat aquestes cinc curses i ell vol fer-ho el mateix any.

Els cinc monuments són la Milà-San Remo, el Tour de Flandes, la París-Roubaix, la Lieja-Bastonya-Lieja i el Giro de Llombardia. Monuments, ja que en un sol dia en aquestes proves s'escriuen relats èpics que poden ser recordats molts anys. Cada cursa té la seva personalitat. Curses d'un sol dia de més de 200 quilòmetres i més de 100 anys de tradició creuant algunes de les carretes per on han rodat els més grans esportistes, en zones on el ciclisme deixa de ser un esport per esdevenir un estil de vida. Tot aficionat al ciclisme vol ser algun cop a Bèlgica, el nord de França o els Alps italians. Gaudir de l'ambient i veure les famoses llambordes que compliquen la vida als esportistes en algunes d'aquestes curses, com la París-Roubaix. Regions on el ciclista és respectat i els nens prefereixen el seu autògraf abans que no pas el d'un futbolista. Zones on una pujada de llambordes o un revolt tenen tanta fama com un estadi d'un altre esport.

Fins ara, només tres corredors han guanyat les cinc curses. I tots tres són belgues: Rick Van Looy, Roger de Vlameminck i, no cal dir-ho, el "caníbal" Eddy Merckx. Els darrers anys, a Pogacar el comparen un cop i un altre amb Merckx, considerat de forma popular com el millor ciclista mai vist després de guanyar 19 cops en curses dels cinc monuments: 7 Milà-San Remo, 2 Tour de Flandes, 3 París-Roubaix, 5 Lieja-Bastonya-Lieja i 2 victòries a Llombardia. Roger de Vlaeminck va guanyar en 11 ocasions (4 la París-Roubaix, 3 vegades a San Remo, 2 cops a Llombardia i un cop a Flandes i Lieja. I Van Looy va guanyar tres cops a la París-Roubaix, 2 a Flandes i una sola vegada en les altres tres.

El 1979, De Vlaeminck va guanyar per darrer un cop un monument. Després, gairebé 50 anys sense cap ciclista que pogués pujar a dalt de tot del podi d'aquestes cinc curses. Fins que ha arribat Pogacar, que sembla poder imitar-lo. Fins ara, l'eslovè ja ha guanyat 12 cops als Monuments, fet que el converteix en el segon ciclista amb més èxits als cinc monuments quan tot just té 27 anys. Les ha guanyat totes les curses menys una, de moment. Li falta precisament la París-Roubaix, l'infern del nord, com és coneguda una prova que arriba aquest proper cap de setmana amb el famós recorregut ple de llambordes que, en teoria, és el menys ideal per a les característiques de l'eslovè. Si guanya, ja haurà conquerit els cinc monuments, s'anirà acostant a la xifra de 17 de Merckx i de passada, sumaria tres de tres aquest any 2026. Seria històric.

"És molt ambiciós. És una màquina competitiva. Però això no vol dir que sigui una persona altiva, no. Ajuda els joves, ens pregunta com està, per moments sembla un noi normal... fins que el veus rodar", diu el català Adrià Pericas, que comparteix equip a l'UAE amb ell. "Quan t'entrenes amb ell... doncs els altres anem fent torns per poder aguantar al seu costat. Ell tira, tira, tira... és una màquina. Seguirà guanyant i s'acabaran els debats sobre qui és el millor" explicava al diari As aquests dies un altre català que comparteix equip amb ell, Marc Soler.

Aquest darrer cap de setmana, Pogacar va tornar a guanyar el Tour de Flandes i va demostrar que es troba en forma. Abans, en el primer monument de la temporada, havia guanyat per primer cop a la Milà-San Remo, un dels que no havia aconseguit conquerir mai. I cal recordar que també ha guanyat la Strade Bianche, preciosa prova amb final a Siena. La París-Roubaix és el seu següent repte, ja que no hi ha guanyat mai, tot i que l'any passat ja va pujar al podi, demostrant que s'està adaptant a les llambordes i a un recorregut que s'adapta millor a altres ciclistes. Si mana a l'infern del nord podrà donar-ho tot a la Lieja-Bastonya-Lieja i al Giro de Llombardia, proves que ja ha guanyat, per ser etern. L'any passat, Pogacar ja va ser capaç de pujar al podi als cinc monuments, cosa que cap altre corredor havia aconseguit fins ara el mateix any.

Després de guanyar a Flandes superant el neerlandès Mathieu van der Poel en un bonic duel, l'eslovè explicava: "Ha estat duríssim des del principi, una carrera de bojos, no sé ben bé què dir. Tot ha estat qüestió d'esperar, però sempre calia seguir trepitjant els pedals. No acostumo a competir gaire. Si ho faig, sento la pressió de guanyar. Fins ara, tot m'ha sortit a la perfecció. No puc evitar sentir-me satisfet i sens dubte estaré motivat per a la setmana que ve. Gaudiré de les llambordes", deia, rialler. Té una cita amb la història.