Un Tour espectacular per posar a prova el campió Tadej Pogacar

BarcelonaEl Tour de França forma part de les nostres vides. Tothom ha tingut un estiu cantant la banda sonora de la cursa francesa, o buscant un bar a prop d’una platja per intentar desxifrar si darrere la ganyota d’Indurain hi havia patiment o control. El Tour és com una relació d’aquelles on, per moments, sembla que l’amor s’acaba. Però sempre torna. Superats els anys en què l’allargada ombra del dopatge va alterar podis un cop la cursa ja havia acabat, el ciclisme torna a viure un moment dolç.

Un moment en què un país ben petit amb poca tradició, Eslovènia, imposa la seva llei. I mira que tenen carreteres de muntanya, els eslovens, però els tirava més l’esquí o el salt de trampolí, l’esport que Primoz Roglic va practicar fins als 20 anys. Roglic i especialment el jove de 23 anys Tadej Pogacar, els dos eslovens que quan ha calgut s’han ajudat posant per davant la seva amistat a la disciplina dels seus equips, arriben a la Grande Boucle com a grans favorits. La 109 edició del Tour, que començarà ben lluny, a Copenhaguen amb tres etapes a Dinamarca, deixa en un segon lloc en la llista de favorits el mallorquí Enric Mas i el veterà colombià Nairo Quintana. El també colombià Egan Bernal, campió el 2019, no podrà ser-hi després que fa uns mesos l'atropellessin mentre entrenava.

Totes les mirades, però, se les emporta el jove Tadej Pogacar, campió els dos últims anys. El jove de l’equip UAE intentarà imitar el britànic Chris Froome, últim ciclista capaç de guanyar el Tour tres cops consecutius, del 2015 al 2018. Abans ja cal anar fins a Indurain per trobar algú capaç de fer-ho, ja que tots els Tours guanyats pel nord-americà Lance Armstrong no són oficials, després que se sabés que s’havia dopat. Aquest any Pogacar ja va impressionar al guanyar a Siena la prova Strade Bianche. També va imposar-se a la Tirrè-Adriàtic, però va tenir un paper més apagadot a la Lieja-Bastogne-Lieja. Després ha descansat molt i s'ha dedicat a reconèixer els ports de muntanya del Tour, com el Galibier.

El seu compatriota Primoz Roglic, segon el 2020, ha escollit les carreteres de Sierra Nevada per entrenar. Guanyador a la París-Niça al març, l’eslovè intentarà superar al seu compatriota amb l’ajuda de ciclistes com el berguedà d’adopció Sepp Kuss o el danès Jonas Vingegaard, segon al Tour del 2021 i clar aspirant al podi final.

¿I Enric Mas? El mallorquí de Movistar, en la seva quarta participació en el Tour, vol pujar per fi al podi. El corredor d’Artà, primer espasa del Movistar, porta dues segones posicions a la Vuelta i necessita treure’s de sobre la fama de tenir molt potencial, però no encertar els dies claus. Amb 27 anys ha vist com alguns corredors de forta personalitat abandonen el Movistar, ja que l’equip el prioritza a ell, però la competència pel podi final a París serà dura, amb la incògnita del nivell del colombià Nairo Quintana (Arkéa-Samsic), que amb 32 anys disposa d’un gran palmarès, amb el triomf a la Vuelta el 2016, el Giro el 2014 i tres podis al Tour, on ha sigut segon el 2013 i el 2015, i tercer el 2016. Ja fa molts anys, però, que no pot aspirar a la general, tot i que afirma tenir ganes de donar la sorpresa després de guanyar a principis de temporada el Tour de Provença i el Tour dels Alps Marítims. Qui no hi serà és l'equatorià Richard Carapaz (INEOS-Grenadiers), que després de la decepció del Giro, on va quedar segon després d'enfonsar-se a la penúltima etapa, se centrarà en la Vuelta.

Les tres primeres etapes, en terres daneses, seran territori per als esprintadors. Dinamarca és el país més pla d’Europa, així que la muntanya haurà d’esperar. La cinquena etapa, el dia 6 de juliol, entre Lilla i Arenberg, entrarà a Bèlgica per regalar-nos trams d’adoquins, que seran una de les imatges d’aquesta edició del Tour. I el divendres 8 arribarà el primer cim mític, la Planche des Belles Filles, on Roglic va perdre el Tour el 2020. La segona etapa, amb una breu entrada a Suïssa, significarà l’arribada dels Alps, amb l’ascens al Galibier i el Granon el 13 de juliol. L’etapa reina, però, serà el dia de la Bastilla, el 14 de juliol, amb l’ascens el mateix dia als tres cims més mítics dels Alps: el Galibier, el Col de la Croix de Fer i l’Alpe d'Huez. I l'última setmana tocarà baixar als Pirineus, amb l’etapa del 21 juliol amb arribada a Hautacam. Aquí ja hauria de quedar clar qui entrarà vestit de groc el diumenge 24 de juliol a París.