El City vola el dia que el Barça bada
El rival europeu goleja i ja ho té tot llest per rebre els homes de Luis Enrique
Manchester (enviat especial)Només 28 segons. Els acords de Blue moon encara ressonen. El Newcastle té la pilota a la dreta de la defensa. El City sap que el Chelsea ha empatat i pressiona molt amunt. Anita perd la pilota a l’àrea i fa caure Dzeko. L’error és clamorós. El penal és indiscutible. Agüero el pica i, amb tranquil·litat, desconcerta el porter. Krul, aquell aturapenals que Van Gaal va fer entrar en una pròrroga del Mundial per guanyar una tanda, és una estàtua de carn i ossos vestida de taronja llampant.
Els gols matiners no són garantia de res, però ahir l’1 a 0 va ser un trampolí que va fer volar l’equip blau cel. Va ser la benvinguda a la festa del City. Touré, Nasri i Silva van ser els vèrtexs d’un triangle creatiu que va jugar a plaer. Robant l’argot basquetbolístic, ningú no va defensar-los. Els van flotar. A plaer i amb espais, acompanyats per la perenne excel·lència d’Agüero, van triturar un rival invisible en 20 minuts. Nasri va triar l’escaire per marcar el segon i Dzeko va brillar en el tercer. Passada de Silva a l’esquena de la defensa i control aeri de Dzeko. El bosnià, ingràvid, va controlar la pilota amb el pit i, només aterrar, va fer el tercer.
A la segona part, Silva va fer un parell de gols més en dos minuts i el City va acomiadar el Newcastle amb la mà oberta, com saludarà el Barça demà passat. El pitjor dia al Camp Nou. Una festa de futbol a l’Etihad. Dimarts caldrà cordar-se els cinturons.
Un dia de partit al camp del City
L’Etihad és un camp de futbol aïllat. Ha crescut sobre uns terrenys que l’Ajuntament va vendre barats perquè estaven contaminats. L’estadi i la ciutat, que batega a uns quilòmetres de distància, només es comuniquen per artèries d’asfalt o pels rails del modern tramvia groc. Els barcelonistes que es desplacin a Manchester trobaran, precisament al tramvia, una de les sorpreses de la prèvia: una salutació de Pablo Zabaleta en català, castellà i anglès. A l’estació de Piccadilly Gardens, la més cèntrica, hi haurà diverses activitats festives.
Un cop s’abandona el rovell de l’ou urbà ja es divisa la lluminosa silueta de l’Etihad. A l’exterior del recinte creixen, com bolets, paradetes on comprar els programes del partit per uns 5 euros. A la botiga del club, com si fos una fàbrica de xocolata, hi ha llaminadures sky blue a tot arreu. Entre tants tresors locals brillen, també, samarretes blaugranes i peces commemoratives del partit de dimarts. Una samarreta negra amb els escuts dels dos clubs o una bufanda, mig blau cel i mig grana, oscil·len entre els 20 i els 25 euros.
En un escenari de grans dimensions, darrere d’un dels gols, els aficionats gaudiran de les actuacions de Badly Drawn Boy i Duke. La televisió del club prepara, a més, una programació especial que comptarà amb l’anàlisi de Gaizka Mendieta. Ja a dins de l’estadi, els seguidors catalans ocuparan un espai acotat i cobert a les dues graderies de l’altre gol. Només els que estiguin a les fileres més pròximes a la gespa corren el risc de mullar-se. Empleats de seguretat controlaran que no es barregin amb els seguidors locals. La restauració, per normativa europea, a diferència del que passa a la Premier, no pot servir cervesa. Als bars de l’estadi, un tall de pizza costa uns 5 euros i una hamburguesa amb patates surt per 10 euros. Els pies, unes cassoletes de pasta de full farcides de carn, formatge i ceba o verdures, valen 6 euros.
Mentre els jugadors s’escalfin, U2, Noel Gallagher o el meravellós Pouding de Doves tronaran per una megafonia que, després de l’himne de la Champions, dispararà el Blue moon. Melodia directa al cor i sentiment valent al cel. Llavors, amb el cor calent, les ungles per estrenar i la il·lusió i la por mirant-se de reüll, l’espectacle començarà.