Corey Fisher: "Em vaig criar al Bronx i això es nota veient-me jugar"

La de Badalona és la segona experiència professional de Corey Fisher, un base nord-americà amb passaport georgià. Després d'una interessant etapa universitària, la temporada passada el jove va jugar a Turquia. Criat al Bronx, el Fiatc Joventut espera que el jugador es converteixi en un dels grans líders de l'equip.

Quines sensacions tens per a aquesta temporada que tot just ara comença?

Crec que serà una temporada divertida i que aconseguirem bons resultats. L'equip és bo i hem aconseguit una bona química al vestidor, que és una de les claus per obtenir resultats. Porto poc temps al club, però estic encantat i això es nota a la pista. Sóc un enamorat de la meva feina i crec que a Badalona la podré fer molt bé.

Com pots ajudar a millorar el nivell de l'equip?

No és una qüestió meva o d'un únic jugador, tothom ha d'aportar coses per fer millor l'equip. El bàsquet és un joc d'equip.

Quin hauria de ser l'objectiu?

Arribar al play-off . L'any passat no vaig poder aconseguir-ho a l'Antalya BB i aquesta temporada em fa il·lusió lluitar pel títol.

Però aquest vestidor és molt jove i fa falta un líder. L'any passat Pooh Jeter no se'n va sortir. ¿Estàs preparat per liderar el grup?

Em veig preparat per ser el líder del Fiatc Joventut. Vaig créixer a Nova York i això t'obliga a madurar de pressa per sobreviure.

De fet, et vas criar al Bronx. Com et va influir això?

Això ho condiciona tot. Estic orgullós de ser del Bronx i cada cosa que faig està condicionada per això. La meva mare estava separada i es va esforçar molt perquè tant jo com els meus germans poguéssim tirar endavant. Em vaig criar al Bronx i això es nota fins i tot veient-me jugar, estic molt orgullós de les meves arrels.

El Bronx és un barri on el bàsquet que es juga al carrer, als famosos playgrounds , té molta tradició.

Sí, malauradament ara sóc jugador professional i no puc jugar en pistes així, però m'encanta. M'he passat moltes hores jugant al carrer.

És impossible no preguntar-te pel partit en què vas anotar 105 punts. Com t'ho vas fer?

Va ser en un torneig estiuenc a Nova York, una mena d'All Star, i vaig anotar 105 punts, sí. Tothom va estar parlant d'això durant un temps i sovint m'ho pregunten. Em vaig quedar el DVD i em sento orgullós quan el miro. Si els aficionats volen veure com va anar, poden buscar-lo al YouTube.

Com tants i tants jugadors de la NBA, vas estudiar a l'institut de Saint Patrick. Què té de diferent?

L'institut on et correspon anar si has nascut al Bronx no és gaire recomanable i a casa van decidir que estudiés al Saint Patrick de Nova Jersey. Va ser una bona decisió.

Després vas continuar la teva formació a la Universitat de Vilanova.

Recordo que vam arribar fins a la final four . Vaig tenir una gran carrera i vaig acabar entre els vint primers pel que fa a l'anotació i a les assistències.

D'aquesta universitat també en va sortir Harold Pressley, tota una institució a Badalona.

Sí, sé qui és Harold Pressley i que també va jugar a Badalona. El que ens deia l'entrenador és que una vegada et converteixes en un Wildcat, ho ets per a tota la vida.

¿Has abandonat el somni de jugar a la NBA o encara el conserves?

Aquest estiu vaig tenir l'oportunitat d'anar a un campus de veterans de la NBA, però encara sóc jove i crec que puc desenvolupar-me encara més. Ara el Fiatc Joventut és el lloc ideal i crec que la Lliga Endesa és una bona competició, amb un nivell molt important. Hi ha bons jugadors i els equips estan ben entrenats.