Esports05/04/2015

Seguint els passos de Kilian Jornet

Diversos esportistes catalans comencen a aconseguir medalles en esquí de muntanya

Nuria García

BarcelonaKilian Jornet és un fenomen per ell sol. Sense fer soroll, va anar pujant esglaons fins a arribar a l’elit de les curses i de l’esquí de muntanya. Després d’haver-ho guanyat gairebé tot, ara afronta reptes més personals, d’autosuperació: vol ser l’home més ràpid del món a pujar els cims més mítics del planeta, amb l’Everest com a gran objectiu. Però darrere d’ell, seguint els seus passos -i també els de Mireia Miró-, hi ha un gran grup d’esportistes catalans que, emmirallats en la seva figura, avancen amb pas ferm i ja s’han penjat algunes medalles. Marta García Farrés, Marc Pinsach, els germans Nil i Oriol Cardona i Joan Reyné són alguns dels “joves que pugen fort”, tal com diu Jornet.

De fet, als Campionats del Món que es van disputar al febrer a Verbier (Suïssa), el gruix dels esportistes que integraven la selecció espanyola eren catalans i es van penjar deu medalles: quatre d’or i sis de bronze. I d’això, el Centre de Tecnificació ubicat a Font-romeu, a la Cerdanya, en té bona part de la culpa, a més, per descomptat, de l’afició per la muntanya que hi ha a Catalunya, que es transmet de pares a fills. “El Centre de Tecnificació ha fet una gran feina agafant joves i formant-los”, reconeix Marta García Farrés, or al Mundial en la modalitat d’esprint en la categoria sub-23. “Les medalles són el fruit de tota la feina dels últims anys”, afegeix. Però segons Marc Pinsach, cridat a ser el relleu de Jornet en l’esquí de muntanya, les medalles dels catalans “no es correspondrien amb el volum d’esquiadors” que hi ha a Catalunya. “L’èxit esportiu que tenim s’entén per la tradició de fer curses”, indica, i recorda que la primera cursa d’esquí de muntanya va ser l’any 1927 a la Molina, la travessa puig d’Alp - Puigllançada. “Perquè hi hagi corredors hi ha d’haver curses”, apunta.

Cargando
No hay anuncios

L’any 1997 es va posar en marxa el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya gràcies a l’acord entre la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME). “És el bressol que ha fet que nosaltres hàgim arribat a la selecció amb tan bon nivell”, diu Nil Cardona, que avança que ara ja hi ha altres comunitats autònomes que s’han posat les piles i que també formen els joves.

Viure a Font-romeu

Cargando
No hay anuncios

Al Centre de Tecnificació, amb la neu a tocar, els esportistes poden compaginar els estudis amb els entrenaments, planificats, en grup, orientats a obtenir el rendiment òptim. “Un dia a Font-romeu es resumeix a entrenar-se, estudiar, menjar i descansar”, diu Joan Reyné, que aquest any per primer cop ha competit com a sub-23, i Marta García reconeix que “tenir gent a prop teu” que són dels millors a escala internacional “és una gran motivació”. Al Centre de Tecnificació hi pot entrar qualsevol esportista a partir dels 14 anys i que hagi passat les proves físiques. Ara cada cop és més complicat entrar-hi, perquè hi ha més gent que practica esquí de muntanya. Els nois i noies s’hi poden estar fins als 23 anys, quan arriba l’hora de prendre una dura decisió. “És quan has de decidir si et dediques a això o a alguna altra cosa. Com més nivell i més edat tens, més temps necessites per entrenar-te i per recuperar-te. Estudiant pots compaginar-ho, però després ja no. O ho deixes i treballes, o et tires a la piscina i intentes viure d’això els anys que puguis i després ja treballaràs com una persona més. No pots treballar vuit hores i entrenar-te a la vegada”, reconeix Marc Pinsach. “Si t’hi vols dedicar, ho has de fer decidit, sense tenir dubtes”, afegeix. Nil Cardona i Marta García s’hi poden estar fins l’any vinent: “M’hauré de buscar la vida. He trobat algun espònsor, però ara qui ens haurà d’ajudar és la Federació Espanyola”, diu Cardona.

El boom Kilian Jornet

Cargando
No hay anuncios

Molta gent associa l’esquí i les curses de muntanya a Kilian Jornet, que, tot i que no és el pioner de l’especialitat a Catalunya, és el més conegut. “Sense voler-ho, és qui més ha ajudat a donar a conèixer l’esport”, diu Reyné. “Gràcies al poder mediàtic que té i a les medalles, connecta amb la gent i ens obre camí”, explica Pinsach, que elogia el seu company en les curses per equips: “El que fa és excepcional. Nosaltres dominem una disciplina, però ell ho domina tot. Si per separat ja és difícil, imagina’t el que fa ell!” Per a Nil Cardona, Jornet és “la referència”, i el seu germà Oriol afegeix: “Estem seguint els seus passos, no tant pel que fa als resultats com pel que fa a l’estil de vida”.

Tot i la possibilitat de competir amb els esportistes d’altres països de tu a tu (i guanyar-los), els catalans miren amb enveja la cultura de la neu de països com Itàlia, França, Alemanya i Suïssa. “Uns Jocs Olímpics d’hivern ajudarien a fer que el país no fos tan monoesportiu. A Itàlia, els nens fan esquí de fons en comptes de jugar a futbol”, diu Pinsach, i Reyné afegeix: “Volem que l’esquí de muntanya sigui olímpic. Així hi hauria més beques i gent que en pogués viure”. I és que les ajudes, sense ser olímpics i arran de la crisi, han minvat i alguns han de treballar a l’estiu per competir a l’hivern.