La democràcia al Madrid segons Florentino Pérez
BarcelonaAhir al matí es va celebrar al Jutjat de Primera Instància número 51 de Madrid la vista per la demanda contra la modificació dels estatuts del 2012 que va impulsar Florentino Pérez. Una demanda que van interposar una quinzena de socis que consideren que la nova constitució blanca blinda la presidència de Florentino i no permet que ningú més opti a la llotja del Bernabéu. La fiscalia es va posar del costat del club i va demanar que es desestimés la petició dels socis.
L’actual president blanc, segons els demandants, va fer-se uns estatuts a mida, que difereixen molt dels que va aprovar el Barça també recentment -en aquest cas, el 5 d’octubre del 2013-. Són dues maneres molt diferents d’entendre la institució, la seva dimensió i el paper dels socis. Per començar, la normativa blanca s’encabeix en 26 pàgines, mentre que l’escrit blaugrana està format per 68.
El document que regeix l’activitat del club madridista és en essència molt més presidencialista. La directiva té menys pes, ja que amb cinc directius es podria conformar una junta al Madrid, mentre que al Barça se’n necessiten un mínim de 14. A Madrid, per exemple, no és necessària la presència d’un vicepresident, mentre que els estatuts del Barça remarquen la necessitat que hi hagi un mínim d’un vicepresident, un secretari i un tresorer.
El president del Barça només pot repetir durant dos mandats, que són de sis anys, mentre que la figura de Florentino podria perpetuar-se per a tota la vida. No hi ha límit, però els mandats són de quatre anys.
La dificultat per ser candidat a la presidència del Madrid és molt més gran que al Barça, i és el fet que ha motivat la demanda: ha de “ser espanyol”, fer 20 anys “ininterromputs” que és soci -15 per ser vicepresident, 10 per ser directiu-, no estar en actiu com a tècnic, àrbitre o jugador, i presentar un preaval bancari del 15% del pressupost de despeses del club, cosa que representa, actualment, gairebé 90 milions d’euros. Aquest és un preaval personal, l’ha d’aportar el presidenciable i l’ha d’atorgar una entitat bancària registrada al Banc d’Espanya. L’aval “s’ha concebut tenint en compte el patrimoni personal dels candidats, i amb l’única i exclusiva garantia del patrimoni personal dels candidats”, diu el text. Aquest fet limita moltíssim els possibles presidenciables del Madrid, i és el gran motiu de la demanda que van interposar Martínez Campillo i la resta de socis: qui pot demostrar 20 anys de soci i avalar personalment 90 milions? Només les grans fortunes. Aquests canvis van ser aprovats el 2012 per 997 vots a favor, 100 en contra i 15 abstencions.
En el cas del Barça, l’article 42 detalla les condicions per ser elegible: tenir “veïnatge català”, un punt que és diferent respecte del “ser espanyol” que demanen els estatuts del Madrid. Cal viure a Catalunya, tot i que si un presidenciable va a viure a una altra part del territori espanyol i no demana el canvi de veïnatge podria seguir aspirant a la presidència. Per optar a la llotja del Camp Nou no ha de fer tant temps que s’és soci com passa a Madrid: deu anys per ser president, cinc per a la resta de càrrecs. A més, els socis que es presentin a les eleccions no poden haver sigut tècnics, jugadors o empleats de l’entitat en els últims dos anys.
En tots dos casos, d’acord amb la llei de l’esport 10/1990, en cas que sigui necessari s’ha de presentar un aval del 15% del pressupost, que serà mancomunat entre els directius, tal com detalla l’estatut del Barça. El vot de censura pot ser impulsat per part blaugrana amb un 15% de suport dels socis que tinguin condició d’electors, mentre que a Madrid s’ha de fer amb un 10% dels membres de l’assemblea.
A diferència dels estatuts madridistes, el Barça inclou un codi ètic per regular l’actuació dels directius, dels membres de les comissions i dels empleats de l’alta direcció. També queda definida la figura del Síndic dels Socis. I la gran novetat dels últims estatuts, que està generant neguit i està fent suar als despatxos del Camp Nou, és l’article 67, que tracta sobre l’equilibri patrimonial que ha d’assolir l’entitat. La junta ha de mantenir una ràtio d’endeutament equilibrada, i si no ho aconsegueix i supera les ràtios fixades en la disposició transitòria dels estatuts, la junta té dos anys per redreçar-ho o haurà de dimitir. És una exigència que es va imposar la junta de Sandro Rosell perquè l’economia del club funcioni bé i no es dispari el deute i posi en perill la viabilitat de la institució.