“Quan vaig ser campió d’Europa, la majoria de comentaris que vaig rebre eren insults"

BarcelonaDennis González va ser guardonat com el millor esportista català del 2024. El rubinenc va brillar als Campionats d’Europa de Belgrad, on va guanyar tres medalles d'or en sol tècnic, duet mixt tècnic i duet mixt lliure. A més, va aconseguir dues medalles de plata al Mundial de Doha 2024, una en sol lliure i l'altra en duet mixt lliure. Els èxits esportius, però, van tenir una cara fosca. “Quan vaig ser campió d’Europa, la majoria de comentaris que vaig rebre eren insults. Havia guanyat una medalla d’or i tot era negatiu. Va ser un moment molt difícil. Em feia ràbia. Em van posar una etiqueta sense coneixe'm i se li va donar més importància a això que a l’èxit esportiu que acabava d’aconseguir”, diu.

La lluita contra l'homofòbia ha estat una constant en la seva vida. “Des que vaig començar, la natació artística es va convertir en una evasió per a mi. Quan vaig començar a tenir una mica de repercussió, vaig començar a rebre comentaris negatius a les xarxes socials. Jo intento ser un referent i que la meva feina serveixi d’inspiració a les següents generacions. Si veuen que dono importància als insults, potser es tiren enrere. Vaig voler donar un cop sobre la taula i parlar obertament sobre el tema. No vull que ningú hagi de passar pel mateix, però a mi no m’afecta. Jo seguiré fent el que m’agrada”, avança.

González va participar dissabte en una taula rodona dins del quart Congrés Nacional de CUFADE sobre la importància de la salut mental. “Quan vaig començar no era conscient que la salut mental fos tan important. L’esport m’agrada i, per tant, hauria d’estar disfrutant, però amb els anys he après que hi ha altres condicionants que influeixen en el teu rendiment. Vaig adornar-me que coses del passat poden tenir influència en el present. Ara entenc que hagués pogut posar solució a algunes coses molt abans, quan van passar”, explica.

Les primeres passes de González dins d’una piscina no van ser fàcils. “Quan era petit, vaig patir bullying. Tenia por que pel fet de practicar un esport que no estava tan ben vist, es fiquessin més amb mi i em jutgessin. La meva mare sempre va estar al meu costat i no em va permetre deixar-ho quan jo tenia dubtes. Sempre m’ha inculcat que tot el que començo ho he d’acabar i després ja decidiré què faig. La feina de les entrenadores també va ser molt inspiradora”, recorda.

El rubinenc s’ha convertit en un referent per a molts joves, però ell també va tenir els seus esportistes inspiradors. “Quan vaig començar tenia 13 anys i no sabia si la natació artística m’agradaria, però quan vaig veure que Pau Ribes, que era el meu referent, es va llançar a la piscina amb mi per donar-me suport, vaig tenir-ho clar. Les seves paraules dient que podia arribar molt lluny em van quedar gravades”, reconeix el nedador, que va descartar convertir-se en jugador de waterpolo.

"Tenia por"

“La natació artística és un esport en què passes moltes estones sol i això no va ser fàcil per a mi. A més, jo era l’únic noi. Tenia por de moltes coses i no sabia com reaccionar a moltes coses. Amb el temps vaig aprendre a conviure amb les diferències, que és un aspecte clau per tirar endavant la feina d’un equip”, analitza González.

Tot i els bons resultats esportius i el reconeixement social aconseguit, els dubtes no han desaparegut del tot. “He tingut alguns alts i baixos en què ho he volgut deixar. Algunes vegades, pels comentaris negatius. D’altres, per problemes físics. Però sempre he tingut clar que vull seguir fent el que faig”, conclou.