I després del Marc, l’hora del seu germà i de Tito Rabat

BarcelonaDissabte a la tarda, abans del Gran Premi del Japó, els germans Márquez, el Marc i l’Àlex, van reunir-se amb Tito Rabat. Els tres pilots catalans es van conjurar per fer una bona actuació diumenge i poder fer realitat el somni de guanyar els seus respectius M 0undials. El petit dels Márquez, l’Àlex, lidera el Mundial de Moto3 des del Gran Premi de l’Aragó. El germà gran ja tenia al sac el Mundial de la categoria reina, MotoGP, que va acabar aconseguint poques hores després. I Rabat, que lidera el Mundial de Moto2, va sentir que els seus amics li demanaven un esforç per poder veure els tres membres del Rufea Team dominant el Mundial de motociclisme. I Rabat, que va sortir reforçat de Motegi, no va fallar.

Ja fa anys que els germans Márquez i Rabat es troben al circuit lleidatà de Rufea per fer dirt track, una especialitat que consisteix a rodar amb motos de supermotard sobre terra, una especialitat que permet als pilots millorar la seva capacitat per derrapar. Aquelles hores derrapant al circuit de Rufea van donar pas a una amistat i un sobrenom, el Rufea Team, amb el qual es coneixen entre ells els tres pilots que estan a punt de ser els campions mundials aquesta temporada. Àlex Márquez, de fet, va aconseguir un nou triomf al Gran Premi del Japó. El petit dels Márquez, que va organitzar part de les celebracions del Mundial aconseguit pel seu germà poques hores després d’acabar la seva cursa, arrencava endarrerit la carrera de Moto3, però amb dues voltes en va tenir prou per situar-se ja en el grup capdavanter, al costat de Jack Miller i Danny Kent. Els tres es van anar intercanviant les posicions i així van arribar fins al final de cursa, quan el jove cerverí es va sortir amb la seva. En l’últim gir Márquez es va situar primer, mentre Miller i Kent es van passar de frenada a l’entrada al revolt i van sortir de la traçada. Els pilots que hi havia al darrere van aprofitar-ho per avançar-los, fet que va provocar que Miller i Kent caiguessin fins a la cinquena i sisena posicions. “Quan ells dos han anat cap a la dreta i s’han començat a tocar he vist la possibilitat de frenar per fora per controlar-los, però he vist que entraven passats i que no m’avançarien. Per això quan he començat l’última recta i he vist per la pantalla que tenia marge, m’he quedat més tranquil”, va explicar el cerverí, eufòric. “Sabia que si sortia a l’última recta segon o tercer tenia moltes possibilitats d’arribar primer i així ha sigut. Sabia que tenia un plus de velocitat en les rectes”, va afegir Márquez, que de cara al futur admet que “és important que el marge respecte als rivals vagi augmentant per tenir més avantatge”. “Durant el cap de setmana no hem estat sempre al capdavant però al final ha sigut una molt bona carrera. Ha sigut realment bonic”, va concloure el petit dels Márquez, que ara té 25 punts d’avantatge sobre Miller a la general de la categoria petita.

Rabat, prudent

Tito Rabat, per la seva banda, no va poder guanyar la cursa del Japó de Moto2, però va fer un pas endavant per proclamar-se campió del món. El català va acabar tercer i així, la setmana que ve, podria coronar-se a Austràlia si guanya i el seu gran rival i company d’equip, Mika Kallio (cinquè a Motegi), acaba quart. Ahir el triomf va ser per a Thomas Luthi, que va lluitar a la pista amb un Maverick Viñales que, des que es va proclamar rookie de l’any a l’Aragó i ja sap que la temporada vinent correrà a MotoGP, roda amb més seguretat. El de Roses va buscar amb insistència el seu primer triomf a la categoria, però Luthi es va saber defensar. Rabat es va conformar amb la tercera posició, pensant sobretot en el Mundial. “La veritat és que tot ha influït una mica i he sortit potser massa conservador. M’ha passat tothom i és difícil gestionar el cap quan t’estàs jugant un Mundial, ja que comences a pensar d’una altra manera”, va admetre Rabat. “Això és el que no m’ha agradat de la cursa, però el tercer lloc està molt bé. He intentat assegurar i frenar tard amb la moto recta, però estava en una bona posició i el cap no em deixava forçar més, aquesta és la veritat”, va concloure.