BARCELONANo podran allargar-se a tres les jornades consecutives en què l'Espanyol celebra una victòria, però sí que es mantindrà l'efecte Aguirre, que ha sigut capaç de puntuar en set dels vuit partits que ha disputat i segueix acostant l'equip als simbòlics 42 punts que podrien marcar la línia de la permanència a Primera Divisió. Després de 90 minuts de poc futbol a la Romareda, l'Espanyol i el Saragossa es van conformar un insuls empat a zero que deixa poc satisfets però poc decebuts tots dos entrenadors. Per com va anar el partit, el punt és bo per a l'Espanyol; per com estava anant l'arrencada d'any, a Saragossa es conformen amb el 0-0.
La lesió de Cristian Gómez, que amb prou feines va poder disputar 25 minuts, l'expulsió de Javi López per doble amonestació i el discret debut de Martin Petrov van ser les notes més sucoses d'un partit avorrit. Pla. De badall.
Sortida intensa
El millor de l'Espanyol van ser els primers deu minuts. Potser esperonat pel suport del miler d'aficionats que van desplaçar-se fins a Saragossa per viure en directe el partit, o potser crescut per la bona ratxa de resultats des de l'arribada del tècnic mexicà, l'Espanyol va saltar a la Romareda creient-se superior al seu rival, decidit a fer gran la depressió del Saragossa en aquest 2013. L'absència de Verdú al bàndol periquito no es va notar en els minuts inicials, quan l'empenta blanc-i-blava permetia a l'equip d'Aguirre trepitjar camp rival amb comoditat i combinar amb alegria en atac.
Per suplir la baixa del migcampista de l'Eixample, Javier Aguirre va apostar pel 4-1-4-1 que ja va insinuar contra el Mallorca: Forlín es va ocupar de les funcions més fosques, pendent de cobertures i anant a totes les ajudes defensives. Baena i Víctor Sánchez, des del centre, replegaven i arribaven per mantenir les línies juntes, i eren Simão i Stuani, a les bandes, els encarregats de donar profunditat. En punta, tot sol, Sergio García es buscava la vida. Demanava la pilota. S'autofabricava les ocasions.
El Saragossa va començar tou, insegur, i això ho va aprofitar l'Espanyol per encadenar tres córners en poc més d'un quart d'hora. Stuani, guanyant línia de fons, intentava posar les centrades que tot davanter -ell, de fet- busca, però no sempre amb encert tècnic.
De mica en mica, els locals van anar traient-se la pressió de sobre i trenant alguna acció d'atac perillosa. Però no va ser fins al minut 24 quan van posar a prova Kiko Casilla, en una triple ocasió en què hi va haver un misto de Postiga després d'una centrada de Montañés, un xut fluix de Víctor i un inexistent penal de Simão protestat per Sapunaru. El Saragossa, però, fabricava ben poc i s'entossudia a reclamar faltes i targetes i a interrompre el partit. L'Espanyol, a mesura que avançaven els minuts, va anar acomodant-se a aquest futbol gris i insípid, només maquillat per les accions de talent de Sergio García. L'habitual lideratge del davanter de Bon Pastor no necessita braçalet, però ahir, per les baixes de Verdú i Cristian Álvarez, era ell el capità. La referència. L'esperança.
Cada refús de l'Espanyol havia de buscar-lo perquè ell, hàbil entre Paredes i Álvaro, va ser capaç de baixar cada passada, deixar-la de cara i generar alguna cosa. Tot sol va inventar-se una jugada que a punt va estar de significar el 0-1 al minut 36.
El partit va arribar al descans amb poca cosa més. A la represa, el Saragossa va sortir més estirat, més ofensiu, i gràcies a Zuculini per la banda dreta va començar a trobar el futbol que no havia tingut en tot el primer temps. Kiko Casilla va haver d'intervenir en un parell d'ocasions per mantenir la porteria a zero. La més clara, un xut que Capdevila va desviar involuntàriament i que el porter blanc-i-blau va salvar amb una mà prodigiosa a contrapeu.
L'Espanyol patia i reculava. Estava tancat al darrere. Un cop de cap de Stuani després d'una bona centrada de Capdevila des de la banda esquerra va ser l'únic avís periquito en tot el segon temps. El Saragossa, en canvi, seguia avisant, fregant el gol de la victòria.
A deu minuts del final, Javi López va veure la segona targeta groga i Aguirre va haver de reconstruir el seu equip donant entrada a Raúl Rodríguez per Stuani per retenir, com a mínim, un punt. Afortunadament, però, dos minuts més tard, Sapunaru també era expulsat i igualava les forces.
Deu contra deu, però va haver-hi tan poc futbol com amb onze contra onze. L'Espanyol, recollit en dues línies de quatre homes al davant de Kiko Casilla, va deixar la seva sort en mans de Sergio García. Però va oblidar enviar-li una passada. Com a mínim, una.