LLIGA DE CAMPIONS

La final dels principis

El Barça vol destronar el Lió a Budapest i estrenar un palmarès inèdit a Europa
La final dels principis / BERNADETT SZABO / REUTERS

L’autocar que va recollir l’expedició blaugrana a l’aeroport de Budapest no ho podia expressar amb més contundència. “La final només és el començament” era el lema que es llegia al xassís del vehicle. Un missatge clarivident, ambiciós, motivador. El Barça jugarà avui (18 h, Gol/BarçaTV) la seva primera final de Champions de la història, una fita que ja marca un punt i seguit en el creixement de la secció. Que les rivals, l’Olympique de Lió, siguin les campiones de les últimes tres edicions no fa sinó engrandir les esperances de fer-la grossa al Groupama Arena.

Els missatges que s’envien aquestes últimes hores parlen de somnis, d’imaginar que és possible, d’entendre que no només arribar a Budapest ha sigut un èxit. “No juguis per les finals, juga per fer història” era el lema que Nike, a través de la figura d’Alexia Putellas, va utilitzar a les semifinals, i ara són els colors blaugranes i la senyera projectada a la cara de Marta Torrejón els que busquen el mateix impacte visual. Aquesta és la idea de l’equip de cara al partit: ser més Barça que mai per mirar de tenir alguna opció.

Pels carrers de Budapest costa assabentar-se que avui es juga una final de Champions. L’estadi queda amagat entre edificis i amb prou feines llueix el revestiment lila que ha ideat la UEFA. Anuncis de campanya polítics i cartells d’algun concert són els únics que empaperen algunes façanes, però ni rastre de pòsters del partit. Per davant de l’hotel culer passejava tranquil·lament l’exgolejadora alemanya Celia Sasic i, des de dijous, també antigues integrants del Barça, amb Laura Ràfols i Xavi Llorens al capdavant, van de vora a vora del Danubi.

L’expectació d’aquesta final històrica no ha seduït els turistes però sí que ha mobilitzat les arrels del futbol femení català. Un dels primers avions d’ahir l’omplien jugadores de la base blaugrana i altres futbolistes dels principals equips del país. I molts periodistes, que ahir intentaven esbrinar com Lluís Cortés suplirà la baixa de Kheira Hamraoui, expulsada a la tornada contra el Bayern Munic. Hi ha, sobretot, dues opcions. La primera és incloure Aitana Bonmatí a l’alineació, de manera que Vicky Losada se situaria de migcentre. La segona remou més coses: que la brasilera Andressa Alves entri per la banda dreta i que Mariona Caldentey passi al mig. Aquesta combinació reformularia una de les armes per ferir l’Olympique de Lió, amb l’atacant de Felanitx anant de fora cap a dins des de l’extrem. Davant el Bayern, cada recepció de la jugadora balear va donar oxigen a l’equip. De tota manera, l’entrada d’Andressa podria sumar un punt d’agressivitat sense pilota i de caràcter en els duels. L’alternativa d’Aitana Bonmatí també és interessant, però si s’assumeix que el començament del Lió, habitualment trepidant i intimidatori, pot derivar en un primer tram sense domini, seria lògic pensar que Cortés la reservés per a la segona meitat. També el Lió té algun dilema en el seu onze: Reynald Pedros -que ahir elogiava molt el Barça- es pot decantar per Fishlock al mig (i, per tant, Marozsán de mitjapunta i Le Sommer a l’esquerra) o bé apostar per un doble lateral esquerre, amb Bacha i Majri (de manera que Maroszán baixaria a acompanyar Henry al pivot i Le Sommer faria d’enllaç per darrere de Hegerberg). Cascarino sembla indiscutible, tot i que ha arrossegat molèsties.

No és la final dels principis només pel que pot derivar d’aquesta experiència europea, ni pel fet que el Barça mirarà d’assemblar-se al màxim als seus valors futbolístics per derrotar l’Olympique de Lió. També ho és perquè gestionar bé el començament serà més essencial que en cap altre escenari. Resistir la primera escomesa de les franceses és clau. Espantar amb un primer avís també. I somiar, per què no, que avui s’escrigui la pàgina més dolça de la història d’aquest Barça.

Més continguts de