La fiscalitat italiana ajuda a seduir De Ligt

La nova reforma econòmica d’Itàlia facilita als clubs de la Serie A la captació de talent estranger

Matthis de Ligt i Frenkie de Jong van meravellar el curs passat. El central i el migcampista internacionals amb Holanda van ser els puntals d’un Ajax que es va plantar a les semifinals de la Champions després de deixar pel camí clubs com el Reial Madrid i el Juventus. L’encaix de l’escola de l’Ajax amb la blaugrana van fer somiar el Barça amb ajuntar-los al vestidor català. De Jong ja llueix somriure a Barcelona, després d’una operació en què va haver d’intervenir una comitiva a Holanda encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu. En canvi, De Ligt, representat pel díscol Mino Raiola, ha escollit Torí.

“Ha sigut una decisió difícil. És important saber quant jugaré, quant confia el club en mi, i la Juve em volia amb força. M’encanta com defensen els italians i això em va influir. Tinc molts referents italians: Baresi, Maldini, Nesta, Cannavaro, Scirea...”, va explicar als mitjans del seu exclub, l’Ajax. A banda de l’atractiu dels grans defensors de la història del futbol italià, les condicions econòmiques ofertes pel Juventus (superiors a les del Barça), també han estat un dels factors determinants. Malgrat que el pressupost del Barça és superior amb escreix al de la Juve, l’elevada massa salarial i les fortes inversions realitzades en els fitxatges de Griezmann (120 milions d’euros) i De Jong (75 milions més 11 en variables), han condicionat el marge de maniobra blaugrana.

En canvi, la Juve, beneficiada per la nova fiscalitat italiana que ha entrat en vigor aquest juliol, li ha pogut oferir un salari suculent. Ahir De Ligt va firmar definitivament el contracte que el vincula amb el Juventus fins al 2024 i el club pagarà 75 milions (més 10,5 milions en variables) a l’Ajax. L’acord entre el futbolista i els italians estava pactat de feia temps; faltava que la Juve arribés al traspàs que demanava l’Ajax. Raiola també va imposar una clàusula per la qual De Ligt podrà sortir del club italià per 150 milions a partir del 2022.

La tributació pel salari, determinant

Els nous avantatges fiscals a Itàlia han permès a la Juve oferir un suculent salari a De Ligt. El central holandès cobrarà al voltant de 12 milions nets anuals, una quantitat que la tresoreria blaugrana veia inassolible. A Catalunya, el tipus màxim de l’IRPF està en el 48% i, per tant, “si posem per cas que De Ligt cobrés 10 milions nets, al Barça el seu salari li costaria prop de 20 milions bruts, mentre que per a la Juve suposaria només 1,5 milions en impostos”, exemplifica Marc Menchén, director del web especialitzat Palco23.

Això és degut al fet que la reforma tributària italiana estableix que un jugador que guanyi un milió pagarà només 45.000 euros d’impostos al sud del país, mentre que al nord -on hi ha la Juve, el Milan i l’Inter- l’import puja fins a 150.000 euros per milió. Unes quantitats no tenen res a veure amb les que s’imposen en la fiscalitat espanyola, que el 2015 va deixar d’aplicar als futbolistes professionals la coneguda com a llei Beckham -que permetia als jugadors estrangers que es mudaven a Espanya tributar gairebé la meitat d’IRPF-. “Fa anys que la Serie A té pèrdues i ara han fet una llei Beckham a la italiana per facilitat la captació de talent estranger i ser competitius. Això es notarà molt en clubs europeus més modestos, ja que veuran com els futbolistes voldran anar a Itàlia perquè cobraran més”, resumeix Menchén.

Més continguts de