El futbol femení no interessa
BarcelonaEl futbol femení no interessa als gestors del futbol masculí. És així. Hi ha gent que es fa creus al veure com s'han programat partits de lliga masculina a la mateixa hora que la final de la Champions femenina del Barça contra l'Arsenal a Lisboa. Ben senzill: a qui mana no li importa. El futbol femení no deixa de créixer cada any, però, això sí, superant entrebancs. De facilitats, cap ni una.
Espanya té la selecció campiona del món. I les millors jugadores, així com un futbol formatiu que guanya un munt de títols. I té el Barça, el millor equip ara mateix. Però el creixement ha arribat per sota, tal com sol passar amb les revolucions. Tal com va passar amb el dret a vot, a divorci, a estudiar. Tal com va passar amb les millores salarials, amb el dret a ser mare sense que et perjudiqui la vida professional, lluita en la qual encara fem tard. El futbol jugat per dones té una llarga tradició, encara que molts ho ignorin. El 1914 a Barcelona ja es jugava. Els anys de la República, creixia. El franquisme va aturar-ho tot, però fins i tot en dictadura moltes valentes van desafiar les normes ja els anys seixanta.
No és un bolet, no és una cosa nova. No. Milers de dones han treballat fort, superant entrebancs. Espanya va ser campiona del món amb una Federació que ajudava menys que altres, mèrit de les jugadores. A vegades costa de veure-ho, ja que tenim la sort de tenir un Barça que fa vint anys que sí que hi creu fermament, però el Barça és una bombolla. Només cal veure la realitat d'altres clubs de Primera, amb estadis indignes, amb mals horaris, amb viatges que semblen excursions de l'Imserso per carretera.
Per seguir creixent també cal canviar les coses des de dalt. Tenim cada cop més nenes que volen ser com Aitana o Alexia. Els clubs bascos també hi creuen. Però cal que les autoritats s'hi posin: seria tan senzill com que la UEFA pressionés perquè en horari de la final de Champions femenina, no hi hagin partits de lliga per decret, per exemple. Cal posar normes clares, per anar fent via. Cal creure-hi. Però ara mateix hi creuen únicament milions de dones, nens, aficionats i uns quants clubs. Als despatxos on es mana, la major part d'homes encara no hi creuen.