El crit de socors d'una futbolista abandonada pel seu club després de lesionar-se

Barcelona“Vull compartir la meva història per evitar que altres futbolistes vagin al Vllaznia i passin per aquesta situació”. Aquesta és la denúncia que fa Claudia Cid (Mèxic, 1997) després de viure un martiri a Albània en la seva primera aventura lluny de Mèxic. El futbol femení continua progressant i creixent arreu del món. Cada cop més països, més equips i més jugadores poden gaudir de la professionalitat. Tanmateix, encara queda un llarg camí per recórrer. Un clar exemple és el que està vivint Cid, que ha hagut de recórrer a les xarxes socials per finançar-se una operació del lligament encreuat i el menisc, que es va lesionar entrenant amb el seu equip.

La central –que ha passat per equips de primera fila a Mèxic, com el Club America o el Cruz Azul– es va lesionar el 4 de desembre en un entrenament amb el Vllaznia. “En un canvi de direcció vaig notar alguna cosa al genoll i em vaig fer mal. Vaig avisar l’entrenador, ja que no hi havia cap metge, ni fisioterapeuta ni preparador físic, i em van apartar de la sessió. Quan va acabar, em van portar cap a casa, no al metge. Després d’insistir-hi, a la tarda sí que em van portar al metge, que va dir que tot estava bé, però no em van fer cap prova”, relata la jugadora.

Cid va continuar demanant al club una valoració més profunda per saber l’abast de la lesió, ja que el dolor continuava. Però el club no responia als missatges o li contestava que no tenia res. En veure que no obtenia cap resposta, la jugadora es va posar en mans de la Federació Internacional d’Associacions de Futbolistes Professionals (FIFPro). Cid va aprofitar les vacances que tenia –del 15 de desembre al 15 de gener– per volar a Mèxic a passar proves mèdiques per saber què li passava exactament al genoll. Resultat: ruptura del lligament encreuat anterior i menisc, una de les pors més grans que existeix al futbol femení. Són moltes les jugadores que han hagut de passar per aquest llarg i lent procés de recuperació, que dura al voltant d'un any. En els últims quinze dies, quatre futbolistes de la Lliga F (Laia Aleixandri, Antonia Canales, Érika González i Silvia Lloris) han patit aquesta lesió, la cara més amarga de l’esport.

Amb els resultats a la mà, va informar el club, que aleshores sí que va fer cas dels cinc correus anteriors. El Vllaznia defensa que l’entrenador va avisar la clínica mèdica, malgrat que Cid no hi va anar fins a la tarda. “El club no accepta la responsabilitat per les despeses mèdiques. A més, no cobreix les intervencions quirúrgiques, tal com queda marcat a les polítiques internes”, defensa el conjunt albanès. A més, també afegeix que, tot i que el metge no va identificar cap lesió greu, se li va recomanar a la jugadora que no entrenés.

Impagaments i acusacions d’indisciplina

Paral·lelament, Cid també denuncia no haver rebut els salaris dels mesos de novembre i desembre. “Els pagaments inclouen una penalització econòmica pel rendiment del club a l’Europa Cup (segona competició de clubs en l’àmbit europeu) que afecta jugadores i cos tècnic”, argumenta la institució al correu enviat. Una penalització que la jugadora assegura que només li han aplicat a ella. La futbolista –que ja no està vinculada al club– explica que va demanar anar-se'n abans de lesionar-se perquè la situació ja era dolenta. En aquell moment, però, el Vllaznia va informar-la que comptava amb ella. En canvi, després de la lesió, el conjunt albanès es va agafar a una clàusula del contracte –que permetia trencar-lo al desembre– per no seguir comptant amb els serveis de la central.

Al correu –que Cid va rebre el 13 de gener, quan ja tenia els bitllets d’avi´6 comprats per ser a Albània el 15 de gener, dia en què se li acabaven les vacances– també es mencionen indisciplines per part de la jugadora, com “abandonar Albània sense notificació prèvia o autorització del club”. FIFPro ha admès a Cid que no és segur que puguin guanyar la batalla perquè el Vllaznia es faci càrrec dels serveis mèdics, ja que el doctor del club no va detectar la lesió, però sí que confien poder rebre el salari de novembre i desembre. Pròximament interposaran la denúncia, ja que estaven pendents de conèixer el cost exacte de l’operació per poder-la presentar a la FIFA.

El suport a les xarxes

El procés judicial és llarg, però el genoll de Claudia Cid no pot esperar. Per aquest motiu la jugadora ha demanat el suport de la gent a través de les xarxes socials per poder-se finançar l’operació i la recuperació, que té un cost mínim de 13.000 € (270.000 pesos mexicans). La mexicana ha aprofitat un negoci personal de venda de samarretes de futbol i roba per organitzar un sorteig. De moment, ha venut 150 de les 300 butlletes disponibles i els premis són un iPad, unes vambes i una samarreta de futbol retro. Cid, que confessa que no s’esperava l’èxit que està tenint, ja es planteja fer un segon sorteig i també ha obert una pàgina de microfinançament.