De rentar equipacions i preparar berenars a guanyar una Pilota d'Or com a entrenadora

BarcelonaQuan Amalia Valverde era petita sempre veia els partits de futbol amb una llibreta a les mans per prendre notes. La seva passió pel joc la va portar a convertir-se en jugadora professional, arribant a competir a la Primera Divisió Femenina de Costa Rica. Amb els estudis de preparació física a la butxaca, va iniciar una exitosa trajectòria com a entrenadora. Els seus inicis no van ser senzills. "He tingut experiències bones i d'altres de dolentes, però de totes n'he après", reconeix.

"He viscut situacions de tota mena. Quan vaig començar a ser entrenadora, havia d'ajudar en la part administrativa, preparar els berenars de les jugadores, netejar les equipacions o anar a buscar les pilotes que es perdien", recorda. La seva determinació la va portar a no rendir-se i anar escalant en un món del futbol molt masculinitzat. Un dels seus últims èxits va ser portar la direcció tècnica del Monterrey mexicà. Va ser llavors quan la Lliga BBVA MX Femenil la va premiar amb la Pilota d'Or gràcies al títol en el Torneig Clausura.

"L'esport femení es troba sempre amb molts obstacles i tinc la sensació que la dona sempre ha de demostrar una mica més que la resta. Quan vaig començar a entrenar, vaig tenir l'oportunitat d'entrenar un equip d'alt rendiment i sempre em preguntaven si estava preparada. Als meus companys homes no els preguntaven el mateix. Se'ls contractava i se'ls donava suport. Jo vaig haver de ser constantment supervisada. Quan l'equip no juga bé, sempre es qüestiona més la nostra feina. La dona sempre és més qüestionada i això ens obliga a mostrar-nos molt segures", diu Valverde.

"L'esport femení és diferent de l'esport masculí. La dona té unes consignes socials diferents. Sempre vaig creure que a la regió on em vaig criar era una mica més accentuat, però quan vaig tenir l'oportunitat de viatjar pel món i relacionar-me amb altres professionals em vaig adonar que és un tema global que es reprodueix a tot arreu. Ser esportista en un món d'homes és una decisió important per a les dones, que han de tenir clar que poden ser mares i ser professionals d'alt rendiment", opina Valverde, que fa unes setmanes va participar a l'International Women in Sport Congress de Barcelona.

La gestió que ha de fer una entrenadora no és només esportiva. "Si parlem de lideratge, la dona està condicionada per moltes coses perquè ha de tenir en compte moltes coses que els homes ni es plantegen. Quan ets entrenadora, la gent pensa que només estàs al davant de 20 o 25 jugadores, però en realitat has de coordinar moltes més persones perquè tens un cos tècnic, una organització del club... Has de prendre moltes decisions i has d'anar canviant de barret. En alguns moments has de ser autoritària, i en d'altres, flexible. El repte és majúscul", recorda.

Un camí de futur

Valverde té clar que la seva experiència pot ser de gran utilitat. "Tinc la sensació d'estar construint un camí per a la resta de dones que vindran darrere de la nostra generació. Espero que les noies que arribin ara es trobin amb un itinerari més senzill", explica l'entrenadora.

"La determinació és la clau. Hem de creure sempre en el fet de creure. La vida és com un partit que dura 90 minuts i poden passar moltes coses. Ens poden dir que no moltes vegades, ens poden tancar portes, però les situacions canvien. El futbol sempre ha sigut un esport masculí, però les dones també hi podem dir la nostra. Hem d'estar preparades per quan ens arribi l'oportunitat i tenir clar que sempre hi haurà persones que ens diran que no", adverteix Valverde.