El Girona perd la por i allarga la felicitat (1-2)

ValènciaSolvent i oferint la versió més segura de si mateix, el Girona segueix escalant posicions a la taula classificatòria després de sumar el tercer triomf consecutiu del curs. Els gols de Borja i Stuani, al segon temps, han refermat una superioritat incontestable davant un inofensiu però tossut Llevant (1-2). Amb el descens cada cop més lluny, els homes de Pablo Machín arriben a l'aturada de seleccions amb un somriure d'orella a orella i amb un nivell que sembla no tenir aturador.

El tècnic sorià, vist el rendiment ofert pels seus homes en la remuntada davant el Madrid, no ha tocat ni una de les peces del seu onze inicial. Amb vuit dels herois de l'ascens d'entrada, la confiança en tots ells no deixa lloc a cap dubte. Tenen l'avantatge d'haver après els automatismes. Saben el que vol Machín. El que necessita el col·lectiu. I els resultats i la dinàmica els acompanyen. Tot el contrari d'un Llevant que pateix l'exigència dels seus propis registres. El brillant inici de curs contrasta amb les últimes jornades, on ha estat incapaç de vèncer en els sis darrers partits. Per això Muñiz ha apostat per sacsejar la davantera, amb el recuperat Jason i el nouvingut Ünal acompanyant els sempre talentosos Bardhi i Morales.

Des del principi, els dos equips han marcat els rols a seguir. Els gironins, amos i senyors de la pilota, han triangulat amb calma. Movent la pilota d'un costat a l'altre, sent pacients. Els granota, elèctrics en les transicions, han demostrat tenir una marxa més de la que ha demanat cada situació. Impacients, tot pressa. La primera ocasió no ha trigat a arribar, però Stuani ha topat amb un segur Raúl en un d'aquells un contra un que si el resultat no acompanya acabes lamentant. Els gironins han tingut la situació sota control, monopolitzant el joc de principi a fi. Els espais entre la defensa i el mig del camp granota han propiciat dues jugades pràcticament calcades de Portu amb Chema. En la primera, una falta d'Àlex Granell ha acabat fregant l'escaire i amb una amonestació per al central. En la segona, el col·legiat ha fet cas omís de la infracció i ha fet enfurismar els blanc-i-vermells, que haurien jugat davant 10 homes a més de 75 minuts per al final. Detalls que poden marcar un partit. Controlada la línia defensiva, on Juanpe, Bernardo i Muniesa han resolt totes les accions amb un encert destacable, el domini no ha fet més que créixer amb el pas del temps. La major part de les accions, però, han passat en zones de poca influència. Intranscendents. El Girona ha estat còmode sabent que qualsevol pèrdua els faria patir. Com en un xut llunyà de Bardhi que Bounou no ha tingut problemes a aturar. La rèplica, altra vegada duta a terme per Portu, ha estat a punt de trobar resposta en un Stuani obstaculitzat pel seu defensor. Era qüestió de temps. Més encara veient la ruleta i el xutàs d'Àlex Granell després d'una pressió col·lectiva en una jugada en què, aparentment, no hi havia suc. Raúl, però, s'ha vist obligat a lluir-se minuts abans de veure com Portu creuava més del compte un nou llançament o Bernardo no aprofitava una jugada d'estratègia. No hi havia manera.

Una resposta contundent

Els valencians s'han despertat just després del descans. Amb Ivi com a element diferenciador respecte al primer acte, Morales ha posat a prova els reflexos de Bounou. La posada en escena ha ofert un conjunt granota més agressiu en les disputes, contrarestant la inèrcia que s'havia viscut fins llavors. El Girona ja no se sentia còmode, ja no triangulava amb fluïdesa. Però ha aparegut Borja García i tot s'ha il·luminat. Si ja havia liderat un contraatac instants abans acabat en no res, el talent del 24 ha fet emmudir el Ciutat de València amb un golàs –ajudat del travesser– fora de l'abast del porter local. En el moment precís per apaivagar els ànims llevantins. Per evitar qualsevol possible reacció. Per fer justícia en un marcador on el Girona havia fet oposicions per avançar-se molt abans. El Llevant ha posat més carn a la graella amb l'entrada de Boateng en un moviment que Machín ha sabut llegir situant el múscul de Timor. La seguretat emanada dels gironins ha evitat cap mena de patiment innecessari, alleujat gràcies a un mortífer contracop en què Stuani només ha hagut d'empènyer una assistència de Pere Pons per sentenciar la tercera victòria consecutiva d'un Girona que ha vist com Enes Ünal ha retallat distàncies. Ja era massa tard: els gironins somreien.