El Girona sent el sabor de la victòria fins a l’últim dia (1-2)
Un doblet de Stuani tanca un curs de matrícula que recordarà tota la vida
GironaPassejant pels voltants de Montilivi durant les hores prèvies al debut a l’elit contra l’Atlètic, el passat 19 d’agost, la il·lusió predominava. Encara amb la ressaca del primer ascens a Primera, la inconsciència d’un Girona disposat a deixar empremta tenia premi. Si algú dubtava de la resposta del bloc que feia dos mesos competia a Segona, en va tenir prou amb 45 minuts que van deixar bocabadada tota una ciutat. Tres quarts d’hora que van posar les bases d’un curs magnífic que han convertit en etern encara que el calendari hagi posat el punt final a Gran Canària, amb la victòria contra el Las Palmas (1-2) gràcies a dos gols de Stuani.
Amb una solvència impròpia de la seva condició de nouvingut, ha sigut l'acabat d'ascendir que més ràpid ha aconseguit la permanència, segellada al mes de març. El Girona, que ben aviat es va veure obligat a treure el seu caràcter amb una victòria a Riazor que impulsava la primera de les dues sèries de tres triomfs de la temporada, remuntada màgica contra el Madrid inclosa, ha tingut la virtut de navegar amb tranquil·litat, conscient que podia permetre’s el luxe d’aprendre cometent errors que no ha hagut de lamentar. No hi ha millor exemple que la desacceleració numèrica dels últims dos mesos, en què els blanc-i-vermells han encaixat cops setmana rere setmana sense perdre el somriure. Amb el cap ben alt, esprement cada segon d’un any que recordaran tota la vida, de 10 mesos de competició en què han reforçat l’estil i fidelitzat la identitat.
El factor Stuani
No per coneguda perd valor la competitivitat d’un Girona que ha sortit decidit a sumar el 14è triomf del curs. Feia massa dies que es quedaven amb la mel als llavis del que ha sigut un dels seus millors actius. Guanyar s’ha convertit en un bonic vici que Pablo Machín ha volgut mantenir apostant per un onze pràcticament calcat al que ens té acostumats, i en què sobresurt la figura de Cristhian Stuani. L’uruguaià arribarà al Mundial de Rússia en el millor moment de la seva trajectòria després de signar un doblet que l’enlaira fins als 21 gols, una xifra rècord a Montilivi en la LFP. El primer, marca de la casa, amb un cop de cap que ha d’agrair a Portu, autor d’un canvi de ritme i d’una assistència que no es podien desaprofitar.
Tot i el momentani empat del Las Palmas mitjançant un penal que Calleri ha transformat, el 'killer' blanc-i-vermell ha tornat a aparèixer just abans del descans amb una mitja volta i un xut sec des de l’interior de l’àrea amb segell propi. Quan Stuani flaira la sang, la pilota sol acabar al fons de la xarxa. Sense passar ensurts, els gironins han acabat la temporada com a segon millor equip català. Un petit repte que engrandeix una mica més els registres d’un Girona que continuarà sent feliç a Primera el pròxim curs.
