Isco desfà la mitja hora d'esperança matalassera i classifica el Madrid a la final de la Champions

BarcelonaL’Atlètic ha jugat la carta de la sobreexcitació i ha estat a punt de funcionar-li per plantar-se a la final de la Champions. Durant gairebé trenta minuts, el Calderón ha sentit la remuntada a prop, sobtadament més a tocar del que el més optimista s’hauria pogut imaginar. Però el Madrid ha resistit al pànic, als nervis, a la pressió matalassera i s'ha arrepenjat en la calma d’Isco, l’únic lúcid en la vertiginosa dinàmica provocada pels de Simeone, per segellar el bitllet a Cardiff (2-1), on la Juve ja l’espera. El gol del malagueny abans del descans ha desfet les esperances de l’Atlètic, que havia sortit en tromba a l’inici per mirar de capgirar un 3-0 que pesava de l’anada. Les conduccions de Carrasco acceleraven un procés que es culminava amb xut o centrada, fos des d’on fos.

La mateixa bogeria del Camp Nou amb el PSG s’ha traslladat a Madrid, amb els matalassers disfressats de blaugranes, i els blancs, de parisencs. El mateix neguit en qui duia l’avantatge; la mateixa fe en qui buscava la gesta. Al quart d’hora, un gol de Saúl Ñíguez i un penal marcat pels pèls per Griezmann, han dibuixat un 2-0 que insinuava la pròrroga. El Madrid no ho podia processar, i s'ha desesperat amb les ganes de cada jugador de resoldre-ho pel seu compte. Pèrdues de Kroos, braços oberts de Cristiano, i discussions amb l’àrbitre per cada falta i cada empenta.

Isco s'ha fet seu el desert del mig del camp per calmar el caos d’un Atlètic revolucionat fins i tot en el replegament, i ha fet un 2-1 d’or que obligava els matalassers a fer-ne cinc per passar. Han acumulat ocasions per fer-los, però Keylor Navas ha posat peus i guants per frustrar els remats de Torres, Gameiro o Griezmann. Tot i que la mirada al cronòmetre fos desencoratjadora, no li ha faltat empenta a un Atlètic orgullós, però novament impotent, caient contra el veí en un diluvi brusc a Madrid.