Els àrbitres espanyols s’organitzen per protegir-se de Florentino i altres perills
Els col·legiats diuen prou i crearan una associació que vetlli pels seus interessos
SabadellLa temporada 2024-25 ha sigut esgotadora per als àrbitres espanyols. El col·lectiu ha hagut de patir episodis extraesportius que han malmès la reputació dels col·legiats, a més d’una animadversió desbocada. El caldo de cultiu d’aquesta situació insostenible prové de molts àmbits: els clubs han utilitzat les xarxes socials per atacar els àrbitres de manera irresponsable, Real Madrid Televisión ha dut a l’extrem (encara més) les seves valoracions dels col·legiats i fins i tot el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres, Luis Medina Cantalejo, ha presumit de neveres en un programa de televisió. Si a tot això s'hi suma una pancarta amb la imatge de Carlos del Cerro Grande amb una diana apuntant-lo al cap, el panorama és preocupant.
La polèmica ha sigut companya de viatge durant tot el curs, com acostuma a ser habitual, però el punt d’inflexió es va produir a l'Espanyol - Reial Madrid. En aquell partit, l’àrbitre principal, Muñiz Ruiz, i el de VAR, Iglesias Villanueva, no van ser capaços d’afinar a l’hora de valorar la perillosíssima entrada de Carlos Romero sobre Kylian Mbappé. El jugador blanc-i-blau no va ser expulsat i, a més, va acabar anotant el gol de la victòria. Aquesta circumstància va indignar Florentino Pérez i l’equip blanc va publicar un comunicat contra el col·lectiu arbitral que va convertir les 16 jornades restants en un infern. Els col·legiats van reclamar mesures contundents contra el Madrid, però les promeses de mà dura van quedar en paper mullat.
Arran d'aquesta controvèrsia, Medina Cantalejo va filtrar als mitjans que diversos àrbitres serien sancionats per les seves males actuacions, fins i tot abans que els mateixos implicats se n’assabentessin. El mandatari va voler espolsar-se la responsabilitat per guanyar-se el favor del president de la RFEF, Rafael Louzán, de qui depèn la seva continuïtat. Els àrbitres ho van viure com una traïció, ja que es van sentir indefensos i exposats en el moment més complicat de la temporada.
La traca final es va produir les setmanes abans de la final de la Copa. César Soto Grado era l’escollit per dirigir el clàssic a La Cartuja, ja que era internacional i afrontava la seva última temporada a Primera. El problema va ser que setmanes abans havia demanat al Comitè que li allargués una temporada més la seva estança a l’elit i s’havia trobat amb la negativa dels dirigents. Davant aquesta situació, va estar a favor de Fernández Borbalán com a alternativa a substituir Medina Cantalejo. Això va treure de polleguera el president del CTA, que va decidir penalitzar l’àrbitre de La Rioja i col·locar un dels seus col·legiats de confiança, el basc Ricardo De Burgos Bengoetxea.
La plantada de La Cartuja i la impossibilitat de crear un sindicat
La roda de premsa prèvia a la final encara va tirar més llenya al foc, ja que Pablo González Fuertes, l’encarregat del VAR, va anunciar mesures contra el Madrid. L’entitat blanca va demanar la substitució immediata de l’equip arbitral i fins i tot va deixar caure la possibilitat de no presentar-se a La Cartuja.
Davant dels elements externs que han atacat el col·lectiu arbitral i la indefensió que han patit per part de la RFEF, La Lliga i els dirigents del CTA, els col·legiats han decidit organitzar-se per fundar una associació independent que vetlli pels seus interessos. La primera idea era crear un sindicat, però per qüestions legals, en ser un col·lectiu depenent de la RFEF, no era viable.
La idea sorgeix arran dels humiliants vídeos de la televisió corporativa del Madrid i de la bel·ligerància de la majoria de clubs. Consideren que s’han travessat línies vermelles i que tots els àrbitres, des de Primera fins a categories regionals, es troben en una situació de vulnerabilitat que cal revertir.