Donald Trump incendia el "seu" Mundial de futbol a 100 dies de l'inici de la competició
L'Iran renunciarà a jugar als Estats Units un torneig que arriba marcat per les manifestacions, la inseguretat a Mèxic i els problemes per viatjar
BarcelonaQuan falten 100 dies per al partit inaugural entre Mèxic i Sud-àfrica del Mundial de futbol d'aquest estiu, creix el nerviosisme dins de la Federació Internacional de Futbol (FIFA). Qui havia de ser el garant de l'èxit del trofeu, Donald Trump, ara posa en risc que el torneig es jugui amb normalitat. Coses de la vida, el dia del sorteig de la fase de grups del Mundial, el president de la FIFA, Gianni Infantino, va inventar-se el premi anual de la pau de la FIFA per oferir-lo a un Trump que seguia enfadat per no haver guanyat el Nobel de la pau. Aquell dia, Infantino va lloar Trump per "treballar per l'estabilitat i la pau mundial". Des de llavors, Trump ha ordenat accions militars i bombardejos a Veneçuela, l'Iran i Nigèria. I ha insinuat possibles operacions addicionals a Groenlàndia, Mèxic, Colòmbia o Cuba. Trump fins i tot va convidar Infantino a la seva Junta de Pau el passat febrer. Però enlloc de pau, hi ha més guerra. I el president que més gaudeix apareixent a la foto quan hi ha un gran esdeveniment esportiu, com va fer en el darrer Mundial de clubs, ara posa en risc la gran cita futbolística de l'any.
Els Estats Units, una de les tres seus del torneig, juntament amb el Canadà i Mèxic, han bombardejat un país que en teoria haurà de jugar el Mundial, l'Iran. Mai abans el Mundial s'ha jugat en un context on els organitzadors estan atacant militarment un dels equips classificats, fet que posa contra les cordes la FIFA. Tot i les bones relacions entre Infantino i Trump, en aquest punt topen: el president nord-americà ha afirmat que "no m'importa si no juguen el Mundial, són un país derrotat". I Infantino defensa la presència de l'equip melli, com es coneix l'Iran, a la cita.
Lògicament, sembla complicat imaginar l'equip iranià viatjant als Estats Units com si res d'aquí a uns mesos. En la història dels Mundials, algunes seleccions classificades per a la fase final han renunciat a jugar en el passat, com l'Índia per motius econòmics el 1950 o l'Uruguai el 1934 i el 1938, com a protesta perquè la FIFA cuidava més els equips europeus que no pas els sud-americans. Però un boicot polític no s'ha vist mai en una fase final. Sí que se n'han vist en la fase de classificació, el més destacat va ser el de l'URSS el 1973, quan es va negar a jugar el partit de tornada del seu play-off contra Xile com a protesta pel cop d'estat de Pinochet contra el govern legítim de Salvador Allende.
Ara es dona per fet que l'Iran segurament renunciarà a jugar la fase final, tal com li permet el reglament a canvi de pagar una multa econòmica, tot i que el secretari general de la FIFA, Mattias Grafstrom, afirma que el seu objectiu "és tenir un Mundial segur amb tothom participant". La FIFA però, ja té preparada una alternativa: si els iranians no hi van, la seva plaça l'ocuparà l'Iraq o bé els Emirats Àrabs Units. Els iraquians han de jugar aquest març un play-off on lluitaran per ser-hi, i per mèrits esportius, els tocarà a ells.
Problemes amb els visats
La selecció iraniana ja havia boicotejat el sorteig del Mundial el passat desembre sense enviar-hi delegats. Es van queixar així per les restriccions de visats que els Estats Units imposaven als seus ciutadans i aficionats. Donald Trump va imposar fa mesos una prohibició de viatjar per als ciutadans iranians el juny passat, però amb excepcions per a "qualsevol atleta o membre d'un equip esportiu, incloent-hi entrenadors, persones que exerceixin un paper de suport necessari i familiars immediats, que viatgin per la Copa del Món, els Jocs Olímpics o qualsevol altre esdeveniment esportiu important". La prohibició, al·legant un esforç per gestionar les amenaces a la seguretat, afecta els ciutadans de 12 països, quatre dels quals amb la selecció classificada: Iran, Costa d'Ivori, Haití i Senegal. El govern de Washington també va anunciar aquest gener la congelació de visats per a fins a 75 països, entre els quals figuren el Brasil, Colòmbia, l'Uruguai, Algèria, Cap Verd, Egipte, Ghana, el Marroc, Tunísia, Guatemala, Jamaica o l'Uzbekistan, estats amb la selecció classificada. Els aficionats que vulguin ser al Mundial han d'estar inscrits al FIFA Pass, un sistema de cites de visat prioritari per a aquells que han comprat entrades. Tenir entrada, però, no garanteix tenir el visat.
Manifestacions i la qüestió LGBTI+
L'Iran havia de jugar al grup G juntament amb Bèlgica, Nova Zelanda i Egipte, i en teoria debuta el dia 15 de juny contra Nova Zelanda a Inglewood (Los Angeles), una zona de Califòrnia on hi ha una de les comunitats més grans d’iranians a l’estranger, gairebé tots descendents de gent que va escapar del règim dels aiatol·làs. Una comunitat que ja tenia preparades manifestacions contra el règim el dia del partit i que volia omplir l'estadi de banderes i símbols contraris al govern de Teheran. En el darrer Mundial, el 2022, els partits de l’Iran es van celebrar en un context de protestes antigovernamentals massives a l'Iran. Com ha fet l'equip femení aquests dies, llavors els jugadors de l'equip masculí es van negar a cantar l'himne en senyal de protesta per la repressió que feia el seu govern. I durant el seu segon partit contra Gal·les, fins i tot hi va haver enfrontaments entre aficionats amb opinions oposades sobre el govern iranià i la senyal televisiva va intentar censurar banderes dels opositors a la graderia, així com la imatge de dones iranianes sense vel animant el seu equip. En aquell Mundial es va jugar un Iran-Estats Units molt tens, com ja va passar quan van jugar el 1998 a França.
Aquest estiu, els iranians també haurien de jugar contra Egipte a Seattle en un partit que ja arribava polititzat per altres raons, ja que diferents associacions que lluiten pels drets de la comunitat LGBTIQ+ han organitzat una jornada per reivindicar els seus drets just aquell dia a Seattle. I el calendari va voler que les seleccions que juguen el partit fossin les de dos estats, Egipte i l'Iran, on els drets de la comunitat LGBTIQ+ no es respecten.
L'ICE i la manca de diners
Estats Units serà seu de 78 del 104 partits del Mundial, entre els quals la gran final al MetLife Stadium de Nova Jersey. Un cita que arriba també marcada per les manifestacions i debats provocats per les deportacions fetes pel Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE), que han provocat la mort de dues persones a Minnesota. Aquesta setmana, la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, ha acusat els demòcrates de posar en risc la seguretat al Mundial, ja que segueixen bloquejant el govern, retenint 625 milions de dòlars del fons destinat per al Mundial, perquè els membres de l'ICE en formaran part. "Això perjudica els homes i dones que treballen per la seguretat. La nostra capacitat per garantir una Copa del Món segura i reeixida també es veu obstaculitzada", ha dit Noem. "El Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) serà una part clau del sistema de seguretat del Mundial" va afirmar Todd Lyons, director interí de l'ICE, en ser preguntat per si actuaran a la rodalia dels estadis.
La seguretat a Mèxic
El Mundial arriba també en el pitjor moment de relacions entre tres seus que fa anys van guanyar el dret per organitzar el Mundial amb el lema United 2026 (Units 2026). I d'units, res de res. El Canadà denuncia les polítiques de Trump, aquest penja a les xarxes mapes fets amb Intel·ligència artificial on juga amb la idea de conquerir el Canadà i critica la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum. Precisament a Mèxic també tenen problemes, en aquest cas de seguretat per la violència dels darrers dies després d'un operatiu militar en què va morir el líder del càrtel Jalisco Nueva Generación (CJNG), Nemesio Oseguera Cervantes, àlies el Mencho.
Més de 60 persones van perdre la vida en incidents que van bloquejar aeroports i carreteres, i que van afectar ciutats que han de ser seus del Mundial com Guadalajara. Sheinbaum afirma que "no hi ha cap risc" per als assistents gràcies a un pla integral que inclou modernització de videovigilància, monitorització en temps real, operatius conjunts i tecnologia antidrons per protegir estadis i zones d'alta concentració d'aficionats.
100 dies abans del Mundial que havia d'unir tres estats veïns i el món en general al voltant d'una pilota, es parla més de guerra, seguretat i problemes de visats que no pas de Lamine Yamal o Messi. Es parla més de l'home que inicia una guerra després de guanyar un premi per la pau atorgat per la FIFA.