Un mal inici condemna l’Espanyol a Vitòria (1-0)

BarcelonaEl que es preveia que podia ser una visita trampa a Mendizorrotza va acabar sent un autèntic malson per a l’Espanyol, que va topar amb un mur infranquejable. En un inici per oblidar, els blanc-i-blaus només van trigar 44 segons a encaixar la primera gerra d’aigua freda. Sota la intensa pluja de Vitòria, els blanc-i-blaus van caure (1-0) al camp del cuer, on l’Alabès, amb més fe i lluita que futbol, va sumar el seu primer triomf com a local aquest curs. Ho va fer contra un conjunt, el de Quique Sánchez Flores, que no acaba d’enlairar el vol i que ahir, tot i ser més protagonista amb la pilota que mai, va veure com els vitorians l’hi feien pagar amb la seva pròpia medicina: un conjunt replegat que cedeix la iniciativa al rival, i que l’acaba de treure de polleguera amb una inusual efectivitat.

Malgrat ser conscient que no tindria una tarda plàcida, l’Espanyol va sortir a la gespa despistat. La primera badada li va costar un córner, i la segona, un gol de Christian Santos. L’atacant va recollir dins l’àrea un mal refús de la defensa blanc-i-blava i, sense pensar-s’ho dues vegades, va connectar una poderosa volea cap a l’escaire que Pau no va poder evitar. Un desajust que va pagar molt car, i que va donar corda al plantejament d’un Alabès que va sumar a la seva habitual entrega una proposta defensiva i més aviat garrepa. Sense necessitat de pilota, la iniciativa va córrer a peus d’un Espanyol que va anar traient-se les lleganyes a còpia d’un domini que no va ser absolut fins que es va superar la mitja hora de joc. Les possessions blanc-i-blaves, interrompudes per successives faltes locals (els locals van veure fins a vuit grogues), acabaven amb intents precipitats i poc clars, i gairebé mai amb perill real. Només Baptistao, en rematar de cap una centrada de Moreno, va inquietar un Pacheco massa tranquil.

Però poc abans del descans, i quan més ferotge semblava el setge, va arribar un nou revés en forma d’expulsió, la primera d’aquest curs per a un jugador blanc-i-blau. Hermoso va cometre un pecat de joventut i va veure la segona groga, com la primera, per un cop de colze que no va agradar gens a Quique, que va esbroncar-lo quan es retirava cap als vestidors. La bufetada podria haver sigut doble si no hagués sigut perquè Pau, providencial, va treure una mà espectacular a un xut de Munir que es dirigia a l’escaire.

Quique sacseja el sistema

Obligat a canviar la proposta, a la represa Quique va decidir introduir Naldo per un tocat Víctor Sánchez, apostant per una defensa de tres homes, amb el brasiler, David López i Fuego de centrals i amb Aarón i Piatti més avançats, jugant de carrilers. El sacseig va proporcionar més verticalitat a un bloc que va sortir decidit a arriscar contra un Alabès que no va modificar el guió tot i jugar amb un home més. L’atreviment blanc-i-blau va evitar que la inferioritat numèrica es notés en absolut. Contra un rival força resguardat, va buscar amb paciència algun forat per on fer mal, però l’Alabès pràcticament mai es destapava els peus. Tot i això, Jurado ho va provar amb un remat massa tou, Moreno i Baptistao, amb dos de desviats, i Sergio García, en l’afegit, al cos de Pacheco. Tot i els mèrits, l’Espanyol no va trobar el camí per trencar el mur. El primer triomf blanc-i-blau a domicili haurà d’esperar.