El derbi
Esports 17/01/2018

Melendo dona ales als somnis de l’Espanyol (1-0)

Primera derrota d’un Barça que perdona a l’RCDE Stadium, on Diego López va aturar un penal per a un Espanyol que sortia a empatar i va acabar guanyant

5 min
Els jugadors de l’Espanyol celebrant el gol de Melendo.

Cap d'EsportsMelendo tenia cinc anys quan es va posar per primer cop la samarreta de l’Espanyol. Cinc anys. Tota una vida vestint de blanc-i-blau. El jugador de Sant Adrià de Besòs va convertir-se en l’heroi blanc-i-blau marcant el gol amb el qual per primer cop l’Espanyol va derrotar el Barça al seu nou estadi (1-0). Protagonisme compartit amb Diego López, que va aturar un penal a Leo Messi i va donar emoció al partit de tornada dels quarts de final de Copa. El Barça, millor durant bona part del matx, va caure en el parany dels locals després de fallar el penal: es va oblidar de jugar i va perdre quan el duel, el derbi, es va traslladar al terreny de l’emotivitat.

L’equip de Valverde, experimental en les rotacions, haurà de capgirar el resultat a la tornada contra un Espanyol ultradefensiu a la primera part i més ambiciós, sempre a la contra, en una segona part com les dels derbis d’abans, amb tensió, baralles i una igualtat que fa temps que ha passat a millor vida, a mesura que el Barça ha encertat en el seu creixement i l’Espanyol no tant. Però en una nit freda, l’Espanyol va endur-se un triomf quan segurament signava un empat, en una segona part esbojarrada i amb tota l’acció que no havia tingut una primera part fluixota.

I és que el derbi, a estones, va ser un plat difícil de pair. Una de les gràcies dels derbis és que tens una doble motivació, la d’estimar uns colors i la de poder fer la punyeta als adversaris, tot d’un sol cop. I era aquesta passió, irracional, la que aconseguia mantenir la tensió i no desconnectar d’un partit fluix en què l’Espanyol va sortir-se amb la seva, ja que Quique Sánchez Flores volia que no passessin gaires coses. I durant la primera part va passar ben poca cosa, més enllà de la resistència defensiva d’un equip que ben poc podia imaginar-se, llavors, que guanyaria.

Sánchez Flores va ser ben sincer amb el seu equip inicial, un 4-5-1 en què Gerard Moreno era un partisà solitari que corria, s’amagava i intentava fer una guerra de guerrilles solitària, ja que tots els seus companys eren al darrere tancadets, solidaris, junts, defensant. Va fer-ho prou bé, l’Espanyol, en defensa, malgrat que va cedir molts espais entre línies, on Messi va forçar algunes faltes que ell mateix va xutar fora. La millor ocasió blaugrana va arribar en una de les poques ocasions en què l’Espanyol va estirar-se una mica i va perdre la pilota. Això va fer que Denis Suárez, atacant els espais, xutés fora quan era tot sol davant de Diego López. No va ser el dia del gallec, que va tenir una bona oportunitat com a titular en un Barça més experimental. Valverde, aplaudit tímidament per alguns aficionats blanc-i-blaus agraïts pels serveis prestats en el passat, va donar descans a jugadors claus com Luis Suárez, Jordi Alba i Rakitic. I dos d’ells són companys de viatge de Messi. I l’argentí, massa sol, va acabar contagiat pel ritme baix d’un partit que de mica en mica es va anar jugant segons les regles de joc dels locals: el meu camp, la meva pilota i les meves normes. Com fan els nens al carrer.

I les normes de l’Espanyol consistien a donar la pilota al Barça, a anar tapant línies i, finalment, a posar la cama per intentar connectar amb Gerard Moreno. I tornar a començar, en un partit frustrant per a un Barça previsible i mancat de la inspiració d’altres cops. Una de les grans sorpreses de Valverde va ser la titularitat que va donar a Carles Aleñá, però el maresmenc, situat al mig del camp per darrere de Denis i Aleix Vidal, va acabar ofegat. Tampoc Paulinho trobava espais per trencar la defensa blanc-i-blava. I Sergio Busquets anava movent la pilota, amunt i avall, sempre amb criteri, però frustrat per no aconseguir convertir la possessió en gols.

El derbi, però, va esclatar a la segona part, amb més nervis i picabaralles, com sol passar en els derbis de les categories inferiors, i els impresentables que segueixen entrant als estadis llançant un objecte que va tocar Cillessen, just quan la major part de l’afició local animava veient que els seus homes plantaven cara. El Barça va dominar el partit. Va reclamar una falta sobre Sergi Roberto que hauria significat la vermella per Aarón, ja amonestat, poc abans del penal sobre el mateix reusenc. Diego López, però, va estirar-se tan alt com és per negar el gol a Messi i omplir els pulmons de l’afició local, cada cop més entregada a un equip que havia fet un canvi al descans: Leo Baptistão va entrar per Darder per donar més sortida en atac a un Espanyol agressiu que va saber aturar el Barça també quan Valverde va donar minuts a Rakitic, a Luis Suárez i a un Rafinha que va debutar aquesta temporada deixant en enrere mesos de frustracions i soledat.

El Barça va caure en el parany d’un Espanyol més endollat, més motivat, més agressiu. Un cop Diego López va aturar el penal, l’Espanyol va creure, com si hagués tingut una aparició, i el Barça va oblidar-se de jugar, i si alguna cosa sap fer el Barça és precisament jugar. Del partit que semblava destinat a ser guanyat pel Barça amb una genialitat de Messi es va passar a l’acció brillant de Melendo, que havia entrat poc abans al camp, aprofitant una badada defensiva del Barça. Navarro va centrar i Melendo va batre Cillessen. Dos nois de la casa per donar emoció al derbi de tornada.

Cillessen va rebre l’impacte d’un objecte

La part dolenta del derbi es va viure quan Jasper Cillessen, porter del Barça, va rebre l’impacte d’un objecte llançat des de la zona de la graderia d’animació local. L’àrbitre ho va fer constar a l’acta, igual que els insults rebuts per Gerard Piqué. El defensa central barceloní va ser insultat tant durant la primera part, quan va pujar a rematar, com a la segona, quan va acostar-se per veure com estava Cillessen. També es van sentir insults contra la parella sentimental de Piqué, la cantant Shakira. A més, l’acta va incloure els insults contra el Barça de bona part d’un estadi en què van aparèixer dues pancartes que agraïen la feina feta per Ernesto Valverde, tècnic del Barça, al club blanc-i-blau, tant com a jugador com com a entrenador. L’estadi de l’Espanyol, que va presentar la segona millor entrada de la temporada, per darrere del triomf per 1-0 contra l’Atlètic de Madrid, va viure també cert debat polític a les graderies, amb més banderes espanyoles que altres cops. Una petita part de l’afició local també va mostrar llaços grocs abans de l’inici d’un partit que va acabar amb el primer triomf de l’Espanyol sobre el seu rival a l’RCDE Stadium. Al final del partit l’afició local va demanar als jugadors que tornessin al terreny de joc per saludar, com van fer. Melendo va ser el jugador més sol·licitat per l’afició després de fer un gol que canvia el guió del partit de tornada de la Copa del Rei.

stats