La pel·lícula de terror del club de futbol més controvertit de Catalunya

BarcelonaEl jutge únic de la Federació Espanyola de Futbol va confirmar fa uns dies el descens administratiu del Som Maresme per culpa dels seus deutes pendents. Això vol dir que l’antic Badalona Futur, que el curs passat va perdre la categoria de Segona RFEF sobre la gespa, tampoc podrà jugar a Tercera RFEF a causa d’una resolució que dibuixa un futur molt incert per a l’entitat: no té garantida la inscripció a la Lliga Elit i podria veure’s obligat a començar des de zero a Quarta Catalana, l’última categoria regional. És l’enèsim capítol d’una de les històries més rocambolesques del futbol català, la d’un club que fa una dècada competia a Segona Divisió, denominant-se Llagostera, i que en qüestió de cinc anys ha canviat diverses vegades de mans, de nom i de casa entre impagaments, denúncies, avisos de desnonament i enganys.

De la Costa Brava a l’àrea metropolitana

Fundat l’any 1947, el Llagostera de tota la vida, el d’Isabel Tarragó i Oriol Alsina, el 2021 va passar a dir-se UE Costa Brava i va establir-se a Palamós. Un any després, ofegat pels deutes i després de baixar a Segona RFEF, va canviar de propietat i va mudar-se a Badalona amb la intermediació de l’advocat Toni Freixa, exdirigent del Barça i excandidat a les eleccions a la presidència blaugrana. Naixia el Badalona Futur, amb Freixa com a conseller delegat i accionista i amb un compromís de fusió amb el CF Badalona pel qual s’havia d’integrar en l’estructura del club escapulat. Finalment, l’acord no va arribar a bon port i l’estiu del 2023 les dues entitats van partir peres entre retrets d’un costat i de l’altre.

Hores després que es confirmés la ruptura, el Futur es va posar a la venda per un euro. Això sí, el comprador havia d’assumir i garantir el pagament dels seus deutes, per valor de 600.000 euros. Ja desvinculat del CF Badalona i sense possibilitat de fer de local al seu estadi, el club va traslladar-se a Vic per jugar-hi la temporada 2023-24 després d’inscriure’s in extremis a Segona RFEF, la quarta categoria, i muntar una plantilla de pressa i corrents. Contra tot pronòstic, l’equip dirigit per Ferran Costa va guanyar la Copa Federació i va liderar la classificació –el campió pujava directe a Primera RFEF– durant la major part del curs, però va quedar-se a les portes de l’ascens al caure al play-off.

Llavors ja feia mesos que el president, Toni Freixa, havia arribat a un acord per vendre el club a l’Atlètic Lleida, que segons fonts d’aquell vestidor va dirigir el Badalona Futur a l’ombra i va pagar les nòmines –totes menys l'última i les primes– des del mes de setembre del 2023. Però l’equip de la capital del Segrià, que ho nega tot, va acabar renunciant a la compra de l’entitat per “responsabilitat social”; una decisió que, un cop més, comprometia la supervivència del Badalona Futur.

Un expropietari del Girona buscat per l’Europol

L’Hospitalet es va plantejar seriosament adquirir l’entitat, però ho va acabar descartant. Amb el club instal·lat a Premià de Dalt, finalment, a principis del curs passat Toni Freixa va traspassar-lo a l’empresari gironí Josep Delgado, un vell conegut del futbol català. Entre el 2010 i el 2015 va ser el màxim accionista d’un Girona que va establir a Segona Divisió i que va estar a punt de pujar a la Lliga per primer cop a la història dues vegades. Delgado, sobre el qual requeia una ordre de recerca internacional per un suposat frau milionari relacionat amb exportacions de coure, va dirigir l’entitat des de la distància i el 2016 va ser empresonat a Polònia. Va passar 21 mesos a la garjola. Ell defensa que va ser una injustícia i que no va arribar mai a ser condemnat.

Quan va prendre el control del Futur, Delgado va declarar que ho havia decidit sense disposar de tota la informació: el deute no era de 150.000 euros com li havien assegurat, sinó de 600.000; i el club arrossegava una demanada de 975.000 euros del Badalona per la no fusió i un préstec de més d’un milió d’euros que li reclamaven des de Lleida. Pocs mesos després de comprar el club, se’n va despendre. El va vendre a Sedrak Petrosyan, un empresari català d’origen armeni que, entre altres negocis, dirigeix un projecte per construir un districte inspirat en Barcelona a Taixkent, la capital de l'Uzbekistan.

“Enterraré el Badalona Futur”

Al fer-se càrrec de l’entitat, a principis del 2025, Petrosyan va apuntar als seus antecessors. Segons ell, s’havien acumulat els deutes a proveïdors, Hisenda, la Seguretat Social, treballadors i jugadors, i molts dels futbolistes no tenien diners per fer regals de Nadal, estaven a punt de ser desnonats dels seus pisos i havien denunciat els impagaments a l’AFE, raó per la qual el club va estar a punt de desaparèixer el 31 de desembre. També va manifestar que “enterraria el Badalona Futur" –"és un mem”, va dir– i que li donaria una nova identitat i l'arrelaria definitivament a Premià de Dalt i a la comarca costanera.

Va complir la seva promesa i el va convertir en l’actual Som Maresme, però no va poder evitar el descens esportiu de Segona a Tercera RFEF, al qual ara en suma un d’administratiu i la incertesa de saber en quina categoria competirà la temporada que ve, si és que ho fa. En una publicació recent a les xarxes del club, Petrosyan ha assegurat que l’actual propietat “ha complert amb totes les obligacions” i que “aquest desenllaç és conseqüència de problemes administratius heretats dels anteriors gestors”.

Delgado s’ha defensat amb un dur comunicat a Futbol Catalunya que contradiu Petrosyan i l'acusa de mentider, de dur a terme "una gestió negligent i fraudulenta" i "d'utilitzar el club com un aparador per als seus projectes fantasma, com el Barcelona District". "El descens i l'exclusió de la competició no són un fracàs, són la culminació del seu pla de destrucció", sentencia l’empresari gironí en l’últim capítol d’un serial que amenaça amb enterrar l'equip de futbol més controvertit del futbol català.