02/07/2016

Gal·les força un duel entre Bale i Cristiano

BarcelonaGareth Bale contra Cristiano Ronaldo. Lluita de galls del Reial Madrid, ara amb Gal·les i Portugal. Aquesta serà la primera semifinal de l’Eurocopa, després que la selecció gal·lesa tombés Bèlgica en el duel de quarts de final jugat ahir a Lilla (3-1). El madridista no va ser autor de cap dels gols amb què el seu equip va capgirar el gol -golàs- inicial de Nainggolan, però tornarà a ser el jugador que concentri tota l’atenció de la prèvia dimecres que ve, 6 de juliol, a Lió, en una cita que serà màgica per als britànics, guanyadors del duel d’aspirants.

I és que Gal·les afrontava ahir el partit més important de la seva història. A més, era conscient que es trobava davant d’una oportunitat gairebé única de tenir la final a tocar, perquè Bèlgica arribava al xoc amb una defensa de circumstàncies per les baixes de Vermaelen i Vertonghen (més la de Kompany). Però els primers minuts no van ser precisament una submissió belga, sinó més aviat tot el contrari. Bèlgica, per camuflar la inseguretat de jugar amb una defensa més dèbil, va sortir fortíssima. Era imparable, una cadena d’ocasions. La més clara va ser triple al minut 6, però ni el xut de Yannick Carrasco, ni el de Meunier ni l’últim de Hazard van poder amb el porter i la convençuda defensa rival. En la següent acció, de córner, Hennessey es va empassar la centrada des de la cantonada, però Romelu Lukaku no va reaccionar a temps per rematar-la. Bèlgica podria haver-se perdut en els laments d’aquestes errades, però de seguida, al minut 13, va trobar-se amb un obús imparable de Nainggolan que va perforar la xarxa per establir el 0-1 en el marcador.

Cargando
No hay anuncios

L’escenari era ideal per als belgues, sempre còmodes en un rol més passiu que els permetia contraatacar. Gal·les va assumir la iniciativa amb la pilota i, de mica en mica, va anar espolsant-se la pressió inicial i va començar a orquestrar el seu pla de partit. I aquest no era cap altre que buscar les pessigolles a Bèlgica per on s’intuïa que patiria en defensa: la banda esquerra. Per allà rondava Bale, lliure i imprevisible entre línies. La sensació de domini de Gal·les va anar afeblint Bèlgica, que no se sentia prou segura malgrat anar per davant en el marcador. El cop moral definitiu va ser encaixar l’empat abans del descans, obra d’Ashley Williams, de cap. Wilmots va buscar un canvi que li aportés més consistència, però l’entrada de Fellaini per Carrasco tampoc va canviar gaire el to d’un partit que Gal·les seguia jugant sense por, insistint per la seva banda dreta. Per aquell forat va arribar també el 2-1, amb un retall meravellós de Robson-Kanu que va alliberar-lo de tres defenses dins de l’àrea per batre Courtois amb claredat.

Bèlgica va posar el mode d’atac en tromba per mirar de forçar la pròrroga, però les seves incursions sempre eren refusades. A set minuts del final, a més, Vokes va sentenciar amb el 3-1 amb un remat de cap que situa Gal·les entre les quatre millors seleccions d’Europa.