Un Girona de fireta fa vergonya a Vila-real

GironaEn la primera pausa d'hidratació, a Míchel se'l va veure totalment desanimat, els jugadors anaven cadascú a la seva i intentaven fregar-se les mans amb les culpes. El partit, amb un resultat de 4-0, ja estava resolt. Fins i tot va acabar una mica més aviat que el de l'estrena contra el Rayo, en què al minut vint perdia 0-2. A la Ceràmica, el 2-0 va arribar al minut 16, i abans de la mitja hora, qualsevol aficionat gironí ja es tapava la cara, avergonyit. Finalment, el Vila-real va esclafar-lo per 5-0 i el Girona ja és el cuer de la competició perquè les estadístiques no enganyen. Ho ha perdut tot, té zero punts, tan sols ha fet un gol i és l'equip que més n'ha encaixat, amb vuit. Però el pitjor no és això, són les sensacions.

Perquè abans que l'àrbitre xiulés l'inici, molta gent ja s'imaginava que passaria el que va acabar passant. Ara com ara, el Girona no transmet res positiu; ni al camp, on no juga a res, ni a fora del camp, on també està quedant retratat. La direcció esportiva amb prou feines ha fet retocs a la plantilla, el tècnic continua tan perdut, o més, com ho estava abans que Stuani obrés el miracle de la permanència el curs passat, i un gruix important del vestidor encara no sap on continuarà la temporada. El mercat tanca dilluns vinent i sembla que qualsevol pugui sortir, si el preu és l'adequat. El 0 de 6 no és sorprenent: és conseqüència de no haver fet les coses correctament.

Del Girona de fa dos anys ja no queda res i ni Míchel és el mateix Míchel. El líder del projecte viu una situació totalment anòmala. De fet, n'hi ha que comencen a dubtar seriosament de les seves capacitats per revertir l'estat d'ànim general. El tècnic, a més, s'està perdent en frases absurdes, com si portés una bena als ulls. "La gespa estava molt seca", va dir la setmana passada, tal com feia Xavi Hernández abans de cavar la seva pròpia tomba a la banqueta blaugrana. "Tenim una base espectacular", opinava a l'estiu. La gent reclama que doni un cop de puny sobre la taula. Que mostri caràcter. Que s'enrabiï. Però acaba repetint que està convençut que faran "una gran temporada".

Una reflexió profunda

Aquest cop, però, com a mínim no se li pot retreure que va alinear als mateixos de sempre. Va fer cinc canvis respecte a la setmana passada, però la tendència no va variar gens ni mica. Cada jugador del Vila-real semblava més gran, més fort i amb més talent que qualsevol del Girona. Els partits es fan llargs, així.

Per afegir sal a la ferida, van regalar el primer gol, obra de Pépé, en una nova sortida de pilota nefasta. Buchanan va fer una festa amb un hat trick i va completar la maneta Rafa Marín. Ningú del Girona va estar a l'altura de l'escut. Cal una reflexió profunda i prendre decisions. Encara que alguna d'elles sigui dolorosa.