El Girona tira el mes d'agost a les escombraries

GironaQuan pateixes una situació delicada, tot se't torna inexplicable. El cervell et juga males passades, et fa creure que ets pitjor del que veritablement ets. Els raonaments, abans brillants, o això és el que un desitja creure, s'ennuvolen. Les cames es converteixen en una llosa. Es mouen menys, es mouen malament. La vida pesa. El Girona no està bé. Potser ho tornarà a estar, perquè la Lliga acaba de començar, parteix en un desavantatge creat per si mateix perquè Míchel no té l'equip fet i ara la desconfiança general ha passat a un primer pla. Però avui no està bé. La derrota contra el Sevilla (0-2) accentua una crisi que el manté cuer, amb ple de derrotes.

Qui només vegi el marcador i agafi com a referència els dos primers partits, però, tindrà una fotografia incompleta del context actual, que va canviar un pèl. Que anímicament el vestidor és un flam és una veritat com un temple, com també ho és que hi ha errors imperdonables i cada cop menys imprevisibles que continuen penalitzant en excés. Però, per primera vegada des que la competició va arrencar, es van veure brots verds. Els gironins no juguen bonic, ni són constants, però van voler canviar l'atmosfera amb petites dosis de voluntat que atrauen. Costarà capgirar-ho, però el primer pas és voler-ho. I el Girona va demostrar que volia. Que no ho aconseguís és una altra història.

I això no ho arreglaran els darrers reforços: Ounahi, ja anunciat, i Vanat, present a la llotja de Montilivi. Ho arreglarà el fet de mantenir l'actitud que va fer-los dominar la primera mitja hora davant d'un rival que també havia perdut tots els partits. Els de Míchel no van tenir inspiració ofensiva, però sí l'atreviment necessari. El Jovent Gironí va rebre'ls amb cartells que demanaven identitat, orgull, sacrifici, coratge i respecte. Valors innegociables que fins ara fallaven i que s'han començat a corregir.

L'equip cau amb el 0-1

Però quan hi ha tantes coses que se't fan una muntanya i tens la ment fràgil, passa el que passa. En un córner a favor, una successió d'esdeveniments poc lògics –fos la falta protestada per Joel Roca, la sotana a Iván Martín o la confusió entre Àlex Moreno i Vitor Reis a l'hora de refusar la pilota– van acabar provocant el gol d'Alfon. I allò va ser massa: el Girona va caure i va tenir la sort de no arribar més ferit als vestidors.

Romero, que havia perdonat amb un xut al pal, va fer el segon a l'inici de la segona part en un altre contraatac del Sevilla, que se'n feia creus de la mateixa manera que el Girona, que va estar a punt de reduir les diferències diverses vegades i que a partir d'ara ja sabrà que tampoc li servirà ser una mica millor del que era. Haurà de ser-ho molt més, acabar d'afinar amb els fitxatges que falten per tancar (un migcentre organitzador és molt demanar?) i procurar que els que marxin no debilitin encara més la plantilla. Ningú no trobarà a faltar Miovksi, oficialitzat ja pel Rangers, però sí Yangel Herrera. Per fer i desfer en el mercat hi ha marge fins dilluns al vespre, després ja no hi haurà marxa enrere. Però els punts d'agost ja no tornen, i qui sap si aquests costaran alguna llàgrima al maig.