El Girona s'esborra sol a Cadis

GIRONAPartint de la base que el més lògic quan s'enfronten dos equips i només un competeix és que aquest últim sigui qui sol tenir les de guanyar, el Cadis va propinar una derrota molt dolorosa al Girona (2-0). No tan sols pels punts que estaven en joc, que també, sinó per les facilitats que el conjunt de Míchel, totalment absent al Nuevo Mirandilla en el pitjor partit de la temporada, va donar. Amb una fragilitat impròpia, va llançar a les escombraries noranta minuts en què es va dedicar a perseguir ombres. Hi ha poques jornades en què es pugui afirmar que no hi ha cap excusa en les derrotes blanc-i-vermelles. Aquesta n'és una.

Com ho veuria l'entrenador gironí des de la graderia en el seu darrer partit sancionat, que al descans va fer tres canvis. Andalusia no li va bé, al Girona, perquè de tota la Lliga a domicili sempre és allà que encaixa més d'un gol a la primera part. Li va passar a Almeria, on va rebre tres gols. Contra el Cadis van ser dos, que van esborrar per complet les opcions que tenia de fer més gran l'avantatge respecte al descens. Abans del partit el marge era de cinc punts, precisament respecte als gaditans. Després del matx i quan encara falta gairebé tota la jornada per completar, són quatre sobre el València, que ha caigut sense jugar a la línia vermella.

Tampoc va jugar el Girona, que a excepció d'una primera ocasió de Bernardo ben desviada per Conan i una possible agressió de Fali a Castellanos que el VAR va afirmar que no era de cap manera (a aquestes altures de la pel·lícula, tampoc s'esperen miracles), va mostrar-se totalment desconegut. Els de Míchel van cometre tants errors que van perdre el compte. La passivitat va ser alarmant, sobretot perquè es va notar moltíssim que per al Cadis era una final i que les victòries gironines davant el Sevilla i el València els havien col·locat en un coixí que, sense pretendre-ho, els va fer perdre intensitat.

La defensa, assenyalada

O potser va ser una nit horrible i prou, que per això també té dret a poder-se-les permetre. Una nit fosca en què ni el vent es pot utilitzar com a disculpa, per més que en cada circulació de pilota aquesta es comportés com si els futbolistes llancessin monedes a l'aire. Les condicions eren les mateixes per a tots i el Cadis va respondre bé, el Girona no. En el primer atac local, Arnau, tebi tapant la internada de Brian, el va deixar centrar perquè Escalante, en un xut que va tocar Borja, acabés enviant la pilota al fons de la xarxa. Una nit que va ser pèssima del tot quan Bongonda, en una conducció en què la defensa gironina va quedar encara més assenyalada, va assistir Sergi Guardiola, que va superar Gazzaniga, que encara sort que minuts abans havia posat una gran mà a xut d'Iza.

Els canvis de Míchel tampoc van aportar res, no perquè no fossin bons, sinó perquè ja no hi havia res a fer. Hi ha dies que et mires al mirall i, sense saber ben bé els motius, alguna cosa et fa intuir que potser seria millor quedar-se a casa. Va debutar Callens, van sortir Riquelme i Joel Roca, i també Tsygankov, però el guió no es va modificar ni un pèl. El Cadis, molt superior, no va deixar que el Girona es fiqués en el partit. I el Girona no va demostrar tenir gaires ganes d'entrar-hi.