Un gironí clava un punyal al Girona

GironaHavia de ser un ex del Girona, i gironí, qui apunyalés el Girona a Oviedo. Ilyas Chaira ha penalitzat el pèssim partit dels de Míchel, que han encaixat merescudament la primera derrota del 2026 contra l'últim classificat de Primera Divisió (1-0). Qui pensés que l'objectiu blanc-i-vermell serà alguna cosa més que la permanència, s'equivoca de totes totes. Arribar als 42 punts és l'única meta. De moment, en tenen 25.

Al Carlos Tartiere, que s'infla de vida i esperança amb aquest triomf, han esperat el Girona amb les urpes a punt. Fins i tot, durant la setmana han expressat que s'han pres el partit com si fos "la final del Mundial". Lògic, tenint en compte la seva situació: cuers de la Lliga, amb una crisi de resultats que s'enfilava a les 14 jornades sense guanyar, des del setembre. Una dinàmica totalment contrària a la d'un Girona que, a priori, ha visitat un estadi propici per sumar de tres en tres i continuar pujant llocs a la classificació. L'equip de Míchel, que no va aconseguir el primer triomf fins a la vuitena data del campionat, ja a l'octubre, ha guanyat més punts en un mes i mig de competició que en els primers quatre.

La superioritat inicial, però, ha confós el Girona, que s'ha anat complicant la vida a mesura que no concretava les seves ocasions. Especialment deficient ha sigut la mala punteria de Vanat, que s'ha adormit en diverses situacions en què ha gaudit d'un lleuger avantatge. L'ucraïnès ha mantingut una lluita molt intensa amb el seu marcador, David Costas, que li ha guanyat la major part de les accions, i que fins i tot ha acabat amb el central a terra i sagnant. Escandell, el porter de l'Oviedo, no ha necessitat fer cap aturada de mèrit fins al final, perquè de xuts perillosos a porta no n'hi ha hagut fins a l'afegit.

Els gironins, de més a menys, no han estat gaire regulars. Si en els primers minuts han sigut un conjunt dinàmic i ple d'activitat, especialment gràcies al bon ritme de Fran Beltrán, després s'han tornat plans i cohibits, sense capacitat de sorpresa. Només alguna incursió d'Àlex Moreno, els intents de diagonal de Bryan Gil o les excursions puntuals d'Iván Martín han desestabilitzat la defensa contrària, que ha sabut alterar les propietats en atac d'un Girona que aquest 2026 encara no havia acabat cap partit sense veure porteria.

La màgia de Cazorla

Ter Stegen, que no ha guanyat cap dels dos partits jugats, abans del gol tampoc s'ha vist exigit a intervencions destacades. Ilyas i Hassan l'han posat a prova, però la inspiració ha arribat més tard. El puntet, que semblava poca cosa, ja es començava a donar per bo, veient l'ensopiment futbolístic, tan sols trencat per l'aparició de Cazorla a la segona part, ovacionat com si fos un Déu, que ha desequilibrat la monotonia amb el seu talent.

Perquè quan faltava un quart d'hora, el capità de l'Oviedo s'ha inventat una assistència entre línies cap a Thiago, que l'ha cedit cap al ripollenc Ilyas perquè l'empenyés al fons de la xarxa. Un parell de minuts abans, Lemar ha fregat el gol, i amb l'1-0 Míchel ha recorregut a Echeverri i a Stuani. L'empat ha estat a punt d'arribar en el temps de descompte, però Aarón ha desviat una falta de Tsygankov i Witsel ha rematat fora en una jugada d'estratègia. Tot plegat, en va.