Incendi al Girona: Míchel carrega contra els jugadors i el club

GironaEl setembre del 2023, el Girona va tocar el cel a Vila-real. Dos gols de Dovbyk i Eric Garcia li donaven el primer lideratge de la seva història a Primera Divisió. Míchel Sánchez flotava, l’equip feia goig i el club apareixia a cada racó del planeta, meravellat amb el joc d’un conjunt que el madrileny havia rescatat de Segona per conduir-lo fins a la Champions League. Gairebé dos anys després, el mateix escenari va ser testimoni d’una caiguda que portarà cua. Els gironins, amb l’equip completament desfet, les estrelles traspassades i els nouvinguts gens adaptats, no van ni competir (5-0) i ocupen l’últim lloc de la Lliga. “És el meu pitjor moment com a entrenador del Girona”, va assegurar Míchel, que després d’unes setmanes irreconeixible en les seves declaracions va deixar les maneres de banda, va agafar la metralleta i va començar a disparar contra els jugadors i el club.

“Estic molt decebut, ara mateix no som un equip. Em sento impotent, la sensació és que som un equip mort. No m’he sentit representat pels jugadors”, va dir el tècnic blanc-i-vermell, que el primer dard el va llançar cap als que manen a l’entitat. “Jo crec en els projectes i cada temporada n’és un. Però el d’aquest any per a algú encara no ha començat. No sé si el club pensa que els primers nou punts no són importants, però per a mi sí”, va afegir. Les paraules prenen significat amb els problemes de límit salarial que pateix el Girona, que obliga a estudiar qualsevol oferta interessant que pugui arribar a Montilivi, sigui pel jugador que sigui.

Això fa, esclar, que pocs protagonistes tinguin el cap a lloc, més atents a escoltar propostes per si poden marxar que a competir. “És responsabilitat de tothom, també del club. Si dones la possibilitat de parlar i obrir portes, i no només amb un o dos futbolistes, sinó amb sis o set, no et pots centrar. No ens estem responsabilitzant amb la competició. El meu cos tècnic i jo estem treballant pels punts que estan en joc, però desconec si tothom ho té clar”.

Jugadors amb el cap a una altra banda

Dels titulars a Vila-real, pràcticament mig equip estava distret: Ladislav Krejci té un acord per marxar al Wolverhampton anglès per 30 milions; Yangel Herrera sap de l’interès de la Reial Societat i veu bé continuar la seva trajectòria a un altre lloc; Daley Blind està temptat de provar un altre destí; Jhon Solís és un clar candidat a fer les maletes, i Tsygankov l’han ofert a altres països. Però la cosa no acaba aquí, perquè per a Arnau Martínez i Alejandro Francés, que no van participar en el partit, hi ha interessos en ferm, i Miovski no va ni viatjar, a veure si d’aquesta manera troba un club al qual anar. Aquesta és la situació, a finals d’agost i després de dues jornades, amb la qual ha de conviure Míchel.

“Feia molt que hauríem d’haver format l’equip, i no ara. Patim massa anades i vingudes, i no tenim el focus en la competició. Quan això passa després d’una derrota, el cap et diu que aquí no hi vols ser, que estàs de més… Perquè hi ha tanta fressa i inestabilitat que ens falta el més important: la paraula equip. És molt dur, però es pot arreglar. Quan el mercat acabi ens mirarem a la cara i direm «som aquests». I a partir d’allà, construirem. Anem una mica tard, però és el que ens tocarà fer”, resumia el Míchel més crític dels seus cinc exercicis a Girona. Mentrestant, ni els propietaris, ni el president, ni el director esportiu donen cap mena d'explicació al que està passant.

“Qui no vulgui ser aquí, que marxi”

Alguns jugadors tampoc no són aliens al desastre i David López, que va demanar perdó per la imatge, es va alinear amb el discurs de Míchel. “Es fa molt difícil d’explicar, tot plegat. Però si no parteixes de les ganes i la voluntat… És inadmissible des del punt de vista professional”. El central català també va ser contundent. “No podem estar així d'apàtics, semblava que cada jugada ens era igual. El mercat està planant damunt del vestidor: qui vulgui quedar-se aquí ha de fer un pas endavant; qui no, que marxi”.

Els últims dies de mercat s’entreveuen de molta activitat, perquè les inevitables sortides aniran acompanyades de diverses arribades. Un migcampista i un davanter han d’aterrar a Montilivi, i la xifra augmentarà depenent del cacau amb les baixes. Tot plegat, per apagar el primer incendi de l’any del Girona.