El "palco dels sastres", des d'on es pot veure el Girona gratis, té els dies comptats

GIRONAEn cada partit del Girona a Montilivi hi ha un nombre important d'espectadors que es reuneixen al turonet que hi ha damunt del gol sud, el conegut com a "palco dels sastres". El rebombori produït durant el derbi català contra el Barça, en què alguns aficionats blaugranes van llançar una bengala que afortunadament va impactar a la part del darrere del marcador, i el gran risc que corre tot aquell que s'acosta a la zona, obliguen a prendre mesures: les parts afectades ja s'han reunit i preveuen tancar la zona definitivament. Per a la visita de l'Almeria d'aquest divendres (21 h, GOL), però, encara no hi ha cap solució definitiva.

"Allà dalt no és feina meva", comentava en un reportatge a Movistar, coincidint amb la visita del València, un dels membres de seguretat de què disposa el Girona –una empresa externa– els dies de partit. Aquell diumenge, un munt d'aficionats van presenciar la victòria dels de Míchel sense pagar cap entrada, tal com passava en el primer estadi on va jugar el club, fundat el 1930. El "palco dels sastres" és un vial que condueix a les Pedreres des del barri de Vista Alegre i s'omplia d'espectadors les tardes que el Girona tenia partit. Ningú no es gastava una pesseta, esclar. Enric Mirambell, cronista de la ciutat, resumia l'origen del seu nom: "Una de les accepcions del mot sastre és la de murri. Això explica que aquell mirador o llotja des del qual els que feien el viu podien contemplar l'espectacle sense pagar fos anomenat "palco dels sastres", en un temps en què la paraula llotja només era usada pels més escrupolosos cultivadors de la nostra llengua". Més de noranta anys després encara hi ha gent espavilada.

El terreny en el qual es troba el "palco dels sastres" no pertany al Girona sinó al servei d'esports de la Universitat de Girona i s'ubica entre una zona verda, una de privada i l'esmentada de la UdG. La zona és perillosa, ja que no compta amb les mesures de seguretat adequades ni està capacitada –sovint hi ha hagut despreniments– per albergar una gran afluència d'espectadors, molts dels quals s'enfilen per gaudir de més visibilitat i s'exposen al buit des del precipici. Es pot arribar a la zona caminant tranquil·lament des de la carretera i passant, després, per un caminet, perquè res no hi impedeix l'accés. El club gironí, encara que no tingui una responsabilitat directa en la qüestió, està molest per les nul·les mesures implantades. Sap que la seva reputació està en joc, perquè si algun dia passa alguna cosa greu, la seva imatge quedarà molt debilitada.

Les parts implicades s'han reunit aquest mes a la recerca d'una solució que posi fi al problema. Cronològicament, primer va ser la regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Girona qui va convocar una reunió interna amb Alcaldia, Urbanisme i Sostenibilitat. No van trobar resposta. Després, amb la presència de caps d'àrea de l'Ajuntament, la UdG, els Mossos d'Esquadra i el club, representat pel responsable de seguretat, Òscar Orozco, i el d'operacions, Alfonso Ferrer. Tampoc es va trobar una solució clara, malgrat la bona predisposició. "Com a molt posaran algun vigilant més, divendres. O més tanques. Però encara no sabem res definitiu", confessen les veus consultades per l'ARA.

"No és just que no paguin"

L'opció que agafa força ara com ara implica consensuar algunes mesures immediates que es converteixin en definitives a llarg termini i evitar, d'una vegada per totes, el risc que suposa tenir força gent concentrada en una zona perillosa. I de pas, que deixin de mirar el futbol de franc. "A nosaltres ens importa la seguretat dels aficionats, però també que al camp hi ha gent que paga una entrada o un abonament i no és just que altres persones puguin veure els partits gratis. S'hauria de trobar una solució perquè no s'hi pugui accedir, allà", comentava el president Delfí Geli en unes declaracions al Diari de Girona.

No és la primera vegada que el "palco dels sastres" pren protagonisme. Durant la seva història, el Girona ja va intentar, amb desencert, evitar la seva popularitat plantant arbres i posant-hi lones. Tot en va. De fet, durant la pandèmia i amb l'equip jugant-se les garrofes per tornar a Primera, era habitual veure la penya Jovent Gironí donant suport des d'aquella zona. "Algun cop els Mossos ens havien vingut a fer fora i a identificar-nos, però mai va passar res. El club també posava seguretat, però ens acabava deixant passar. No tothom era del Jovent, ni de bon tros. Nosaltres solíem ser una trentena, però controlàvem qui entrava perquè dúiem un registre. I si l'endemà calia anar a netejar perquè estava fet un desastre, hi anàvem", expliquen des de la penya. Per amor als clubs es fan bogeries (sobretot quan són gratis).