Rebaixes i presses en el tancament del mercat de fitxatges del Girona

GironaEls daus ja estan llançats. El Girona ha anunciat tres arribades i dues sortides en un darrer dia de mercat en què pretenia fer els deures que no havia fet en un parell de mesos. A Montilivi van aterrar Dominik Livaković, Vladyslav Vanat i Bryan Gil, mentre que Yangel Herrera i Dawda Camara van fer les maletes. Umar Sadiq, un davanter que va sonar fins a l'últim minut, finalment no va arribar. Del central o d’un migcentre organitzador, sense notícies. Li quedarà el mercat d’agents lliures.

Va arribar un punta, sí, l’ucraïnès Vanat per 15 milions, variables a banda. També va esgotar totes les opcions per fitxar Sadiq, fent sumes i restes per encaixar-lo dins la normativa de la Lliga. Finalment, el davanter nigerià es queda a la Reial Societat. La inversió gran havia de ser en aquesta posició, i amb el que no es comptava era que un bon grapat de diners acabessin destinats a l’extrem, on torna Bryan Gil, un vell conegut. Havia de rescindir amb el Tottenham, però com que no ho va poder fer i les necessitats collen, el Girona ha acabat pagant 6 milions més 4 variables per ell. Les operacions, pel que fa a l’economia, són qüestionables. I les presses, males conselleres.

Perquè el dia ja havia començat fatal, amb la confirmació de l’adeu de Yangel Herrera, per qui el club català volia fer-se fort en les negociacions. A l’hora de la veritat, ni el preu de la clàusula (25 milions) ni el de valor de mercat (15): 11 milions i gràcies, i dos més en variables. Un mal negoci, es miri com es miri. L’altre comiat va ser el del jove davanter banyolí Dawda Camara, que va marxar cedit al Cadis, de Segona, amb la intenció de foguejar-se.

La bomba final van ser les converses per incorporar el porter Livakovic, una operació impossible sense la col·laboració del Manchester City, que intentava col·locar Ederson al Fenerbahçe. El moviment deixa sense lloc l'internacional croat, que acaba a Montilivi per optar a la titularitat que els últims anys ha sigut patrimoni d'un discutit Paulo Gazzaniga.

No ha sigut un mercat fàcil per al club, que pateix les males inversions de l’any de la Champions i un elevat límit salarial. Però això no justifica no haver pogut trobar totes les solucions a les mancances que ja s’entreveien i que s’han confirmat en un inici desastrós de Lliga (tres derrotes en tres partits). A primer cop d’ull sembla insuficient: ni ha aconseguir sacsejar la plantilla que va caure en picat a la segona volta, ni ha generat gens d'il·lusió amb un cop d’efecte que engresqués la seva massa social.