Gonzalo Pérez de Vargas: “El repte no és tornar al Barça, sinó mantenir-m’hi”

BarcelonaJoventut, ambició i talent. Gonzalo Pérez de Vargas (Toledo, 10 de gener del 1991), un dels porters amb més futur del panorama mundial, torna al Barça 3 anys després per fer de la porteria del Palau el seu territori. El toledà, que ahir va ser titular en la victòria del seu equip sobre el Sydney a la Super Globe (18-34), accepta el repte de substituir Sterbik, una gesta més que complicada.

Després de tres anys de cessions, tornes al Barça.

No pensava poder vestir la samarreta blaugrana aquesta temporada, però era una opció més que real. Quan quedaven dos partits de l’última Lliga vaig saber que el club volia que tornés. Quan m’ho van plantejar no m’ho vaig pensar dos cops. El Barça és on volia ser.

Quin paper va tenir Xavi Pascual en aquest procés?

Va ser del tot decisiu. Va ser la primera persona que em va trucar per explicar-me quina era la situació. A més, em va fer arribar el seu desig que formés part de l’equip aquest any. Ell em va tranquil·litzar i em va transmetre tota la seva confiança, un aspecte que també va resultar determinant.

Substituir Arpad Sterbik no deu ser senzill.

L’Arpad és un grandíssim porter, però té unes característiques diferents de les meves. Crec que puc aportar-hi altres coses. No estic condicionat pels èxits que ell ha aconseguit com a blaugrana. Ara és el meu moment.

I amb només 23 anys...

És cert que he cremat etapes molt ràpid. Aquest any ja vaig disputar l’Europeu amb la selecció espanyola absoluta, i ara tinc davant l’oportunitat de consolidar-me a la porteria del Barça.

Quina és la fórmula per aconseguir-ho?

Ser constant, treballar molt i tenir l’ambició per millorar cada dia.

¿Lluitar per la titularitat al Palau és el teu nou objectiu?

Arribo amb la intenció de seguir creixent, no de ser el primer porter del club. Quan vaig sortir del Barça sabia que possiblement tornaria. El repte de veritat, però, és aconseguir mantenir-m’hi. Vull ser blaugrana durant moltes temporades.

Ha sigut un estiu de fitxatges. L’equip és per guanyar la Champions.

El club ha incorporat jugadors amb l’objectiu de reforçar la feina que es va fer la temporada passada. Aquest any, però, no crec que siguem els grans favorits a Europa. El Kiel o el Vezsprém estan una mica per davant, tot i que en una final four pot passar de tot.

¿Pot ser el baix nivell de la Lliga Asobal el responsable d’aquesta diferència?

Hem d’intentar que la competició ens faci créixer, no empitjorar. Potser aquest torneig no ens aporta l’exigència que poden tenir els equips alemanys al seu país, però sí que ens ajudarà a estar sempre alerta. No guanyarem sense esforçar-nos al màxim.