FUTBOL

Els inicis del futbol a Catalunya

El futbol va començar a organitzar-se a Barcelona a partir de l’hivern del 1892, gràcies a la feina dels membres del British Club

L’any 1899 s’ha considerat erròniament el de l’inici del futbol de manera oficial a Barcelona, ja que qualsevol referència d’anys anteriors només parla d’un grup d’amics que es reunien per jugar a futbol de manera informal. Però el futbol es va iniciar a la ciutat de Barcelona, com a mínim, l’hivern del 1892. Els expatriats britànics, sota el paraigua del British Club, ubicat a la rambla dels Caputxins, núm.26, es reunien a Can Tunis en un camp situat entre l’hipòdrom i l’Arsenal Civil, i hi disputaven els seus partits de futbol. Els acompanyaven il·lusionats barcelonins, socis del Club de Regatas de Barcelona, coneixedors de l’esport gràcies al súbdit britànic Reeves, que era el portaveu de la colònia britànica al Club de Regatas. Els jugadors, no importava el nombre (poques vegades aconseguien ser 22), es dividien en dos equips, sempre un d’“ azul ” i l’altre d’“ encarnado ”, i van disputar un bon nombre de partits durant els anys següents. Els partits se celebraven preferentment els dies festius, ja que fins al 1905 el diumenge no va ser dia no laborable.

La primera imatge d’un equip de futbol

El diumenge 12 de març del 1893 es va disputar l’últim partit de la temporada als terrenys pròxims a l’hipòdrom. Per a aquella ocasió, i en vista de l’assistència d’un públic nombrós, es va preparar un servei especial de cotxes. Prèviament al partit, els jugadors van posar per al fotògraf anònim, i van quedar plasmats en el fotogravat. Ens trobaríem amb la primera imatge d’un equip de futbol de l’Estat.

L’equip vermell, format per Morris, porter; Brown i Richardson, defenses; Tuñi, Chofre i McAndrews, migcampistes, i Beaty-Pownall, Dumsday, Reewes (capità), Daunt i Serra, davanters. El bàndol blau estava format per Wood, porter; Park i Dagniere, defenses; Barrie, Morris i Lochie, migcampistes, i Figueras, O. Noble, Cochran (capità), Higgis i Bell, davanters. Tres barcelonins eren socis del Club de Regatas: Serra, Figueras i Tuñi, i la resta, majoritàriament britànics o d’ascendència, i socis del British Club. El partit, sota les ordres de Mr. Collet, va començar a les quatre de la tarda, i va guanyar l’equip blau per 2 a 1, amb gols de Figueras i Barrie per als blaus, i de Reeves per als vermells. La festa va acabar en un sopar al restaurant Justin de la plaça Reial.

Aquest equip del fotogravat es va considerar en el seu moment de l’Església metodista de Barcelona, cosa que quedaria descartada, perquè no tots els personatges que apareixen a la foto són de religió metodista, sinó que hi ha catòlics i protestants.

Durant l’hivern del 1893-1894 l’equip va trobar un contrincant per a la disputa de partits de futbol. Estenent pel món la rivalitat anglo-escocesa, es van anunciar partits de futbol entre els anglesos residents a Barcelona i escocesos residents a Sant Martí de Provençals. Per les dates podríem assegurar que els jugadors escocesos eren els treballadors de la fàbrica instal·lada en aquell municipi l’any 1894 anomenada Johnston, Shields & Co., encara que els autòctons la van batejar com La Escocesa, un nom que s’ha mantingut en el temps.

El primer club de futbol català

La temporada 1894-1895 es va viure un fet històric: la fundació del primer club de futbol deslligat del British Club. Entre finals del 1894 i principis del 1895 es va fundar el Barcelona Football Club, seguint la grafia anglesa. Els jugadors de la colònia britànica i socis dels clubs de Regatas i Velocipédico de Barcelona van constituir el nou club, i van nomenar els càrrecs directius; un president, el cònsol William Wydham; un vicepresident, el sr. Tordo, i un capità, Reeves. La premsa de l’època el va traduir com a Sociedad de Football Barcelona ( club = sociedad ).

El nou club, prèvia aprovació dels socis, va aconseguir el lloguer d’una nova ubicació per disputar els partits: el Velòdrom de la Bonanova. Amb aquest pas s’aconseguia més facilitat de comunicacions, ja que l’estació dels ferrocarrils de Sarrià era a prop d’aquest camp de futbol clau en els primers anys d’aquest esport a Barcelona. Va ser el diumenge 27 de gener del 1895 quan es va disputar el primer partit a la nova ubicació. Les cròniques diuen que “el temps no va acompanyar”, i s’hi van presentar només 16 jugadors. Posteriorment, aquest club va rebre la petició de jugar un partit de futbol contra un equip d’una altra localitat. L’equip contrincant va ser el Torelló Association Football Club, traduït erròniament per les cròniques per Asociación de Torelló.

El partit amb el Torelló

L’esdeveniment va significar un fet especial per a la ciutat de Barcelona: hi van ser invitades les autoritats i societats d’esports de la capital, així com la premsa local i nombroses famílies de la ciutat. La disputa del partit va ser anunciada per la premsa durant els dies previs.

El dilluns 25 de març del 1895 a les 4 de la tarda, al Velòdrom de la Bonanova, es van enfrontar el Barcelona FC i el Torelló AFC. El primer, impecablement uniformat, amb samarreta vermella, pantalons blancs, mitges escocesa i borseguins; el segon, uniformat amb samarreta blanca. Segons la premsa, els visitants eren de més edat, però tenien més coneixement del joc. El velòdrom, ple de gom a gom, aclamava i aplaudia les jugades dels dos equips. El partit es va acabar amb el triomf del Barcelona per 8 gols a 3. Vencedors i vençuts van acabar brindant al restaurant Francia (Justin) de la plaça Reial. Com era d’esperar, el Torelló va convidar el Barcelona FC a jugar al seu municipi, un partit que es va fer el 15 d’abril, Dilluns de Pasqua. Aquesta vegada el triomf se’l va emportar el Torelló per 5 a 3.

Quan el club havia donat per acabada la temporada, va ser convidat pel Fomento del Sport Velocipédico, propietari del velòdrom, a la festa d’inauguració de la temporada de ciclisme programada per al 12 de maig. La programació va constar de diferents curses ciclistes, amb dos partits de futbol intercalats, el primer amb dos equips formats per jugadors júniors, i el segon amb dos equips formats per jugadors sèniors, tots socis del Barcelona FC. La festa, pel que expliquen les cròniques, va ser un èxit.

La primera fotografia del Barcelona F C

D’aquest equip sobreviu una famosa foto. Albert Maluquer al seu llibre Historia del Club de Futbol Barcelona (1949) afirma que la fotografia data de l’any 1894, i que aquests jugadors havien de fundar l’actual FC Barcelona 5 anys després. L’equip del club només va jugar al velòdrom entre el gener i el maig del 1895; per tant, és impossible datar la fotografia el 1894. Aquest club en si no té cap relació amb el FC Barcelona actual, però és cert que hi destaquen alguns dels personatges que sí que van intervenir en la seva gestació -els germans Parsons- i que d’altres van jugar i/o pertànyer a l’actual club -els germans Morris i Brown.

Podríem afirmar que la fotografia es va fer moments abans del partit contra el Torelló, el 25 de març del 1895, i pertany al primer club de futbol fundat a casa nostra, el Barcelona FC. Molts detalls van a favor d’aquesta afirmació: la fotografia es localiza al velòdrom; la presència de Reeves, capità, que va marxar al seu país la tardor següent; la impecable uniformitat, tal com descriuen les cròniques d’aquest partit; el públic, i, finalment, la presència d’Albert Serra, vestit de carrer, que era el jugador reserva. La llàstima és la falta de coincidència entre les alineacions descrites per Maluquer i la premsa de l’època.

El declivi i l’eclosió definitiva

A principis de la temporada següent, Reeves, capità i alma mater d’aquell equip, va tornar al seu país, un fet que va significar la pràctica absència de jugadors britànics dins el club. Només els germans Parsons, nascuts a Barcelona, però d’ascendència anglesa, van continuar. La direcció del club va passar a mans de regatistes i ciclistes, i durant els següents mesos van enfrontar-se entre ells. L’equip va tornar a jugar als terrenys pròxims a l’hipòdrom, atesa la falta d’acord amb els propietaris del velòdrom. A principis del mes de febrer a l’equip se li va presentar un contrincant, els universitaris de la Facultat de Ciències de Barcelona. Els diumenges 2 i 9 febrer es van enfrontar, i en els dos partits van guanyar els primers, per 5 a 4 el primer dels partits i per 2 a 0 el segon. L’última ressenya sobre el club la trobem el març del 1897: l’entitat propietària del velòdrom va rebre novament la sol·licitud del Club de Football per a la cessió, mitjançant lloguer, de la part central del velòdrom dos dies a la setmana.

L’any 1898 Gamper va posar els peus a Barcelona. Home entusiasta i esportista, de seguida va començar a jugar a futbol amb amics al barri on vivia, Sant Gervasi de Cassoles. Mesos més tard, el 1899, des del gimnàs Santanach es va fundar la Sociedad Deportiva Santanach, entitat disposada a practicar tots els esports, entre els quals el futbol, essent un dels primers a jugar. Al mateix temps, Jaume Vila des del gimnàs Tolosa i Gamper des del gimnàs Solé van iniciar els preparatius del que seria l’enlairament definitiu del futbol a casa nostra.

Més continguts de