Les campiones del món que per fi són escoltades

BarcelonaFeia molts anys que les patinadores catalanes eren invisibles a ulls de les institucions. Any rere any, aconseguien podis internacionals íntegrament catalans i situaven el patinatge artístic a l’elit mundial. Des de la Generalitat, però, el silenci era la resposta. Com si l’exigència d’aquesta disciplina no fos equiparable a la d’altres esports. La setmana passada, però, després de molta insistència i anys de reivindicació, hi va haver un avenç significatiu que comença a reconèixer una realitat que fa temps que és inqüestionable. La Comissió Extraordinària d’Avaluació de l’Alt Rendiment Català, a petició de la conselleria d’Esports, va aprovar uns criteris que permetran que la Federació Catalana de Patinatge pugui presentar candidatures d’esportistes de la disciplina de xous, dins del sistema de l’alt nivell català. “És una molt bona notícia i la veritat és que estem contents”, explica la capitana del CPA Olot, Júlia Casadevall. “Creiem que és un pas molt important. Una primera forma de reconèixer tots els anys d’esforços i èxits internacionals”.

Des de la Federació, l’acord també és vist amb bons ulls. El seu president, Benjamí Pons, ho resumeix amb claredat: "Hem millorat i, sobretot, hem obert el coll de l’ampolla". A més, també diu que és la primera vegada que s’ha tingut en compte la realitat específica d’aquesta disciplina: “Se’ns ha donat la possibilitat d’incidir en les decisions. Si ens esforcem per fer-ho bé, hi entraran més esportistes”. El problema era que el sistema no estava pensat per a elles, ja que la normativa de l’alt nivell està dissenyada per a esports individuals o per a disciplines col·lectives que competeixen amb seleccions. La modalitat de xou, però, quedava fora d’aquest esquema, tenint en compte que, quan els equips accedeixen als torneigs internacionals, ho fan en nom dels clubs. Aquesta diferència estructural feia que, tot i acumular èxits internacionals, no poguessin accedir a l’alt rendiment.

Davant d’aquesta situació, el 2018 es van intentar adaptar els criteris per incloure el patinatge de xou dins del sistema d’alt nivell. Sobre el paper, el reconeixement existia, però a la pràctica era inassolible. Els requisits exigien haver participat almenys en un campionat de Catalunya en la modalitat individual o per parelles, acreditar un mínim de tres anys en la disciplina de xou i, sobretot, haver aconseguit una medalla en un Europeu o Mundial amb la participació mínima de sis països.

Aquest últim punt es convertia en el principal obstacle. Les dificultats econòmiques per competir fora d’Europa feien que sovint no s’arribés a aquest mínim de participació internacional, especialment en competicions celebrades a Amèrica o Àsia. Al no poder complir la condició, el reconeixement era com si no existís. Amb el nou acord, els criteris s’han flexibilitzat. Ara cal haver participat en un campionat de Catalunya d’individual o solo dance en els últims cinc anys, haver competit en modalitat de xou en els últims dos anys i haver estat campió d’Europa o medallista mundial en competicions amb un mínim de quatre països. A més, també es permet acreditar aquest requisit tant en la temporada en curs com en l’anterior; un canvi clau, tenint en compte les dificultats de participació internacional en determinades seus.

Un punt de partida per canviar les coses

“Per a nosaltres, passar de sis a quatre països és molt –destaca Pons–. I el fet que també compti l’any anterior ens ajuda moltíssim”. En la mateixa línia, el secretari d’Esports de la Generalitat, Abel Garcia, subratlla: “El que volem és situar els esportistes al centre. Ells no són responsables que participin pocs clubs en representació d’altres països en els campionats internacionals”. El decret estableix que les federacions podran presentar candidatures ja aquest mes d’abril, amb una primera resolució al juny i una segona finestra a l’octubre, abans de la publicació definitiva al mes de desembre.

Aquest nou escenari suposa un pas endavant per al patinatge. Especialment en àmbits com l’educatiu. El conseller d’Esports, Berni Álvarez, ho destaca així: “Aquest acord els permetrà entrar dins del programa d’ajuts universitaris i tenir més facilitats a l’hora de desenvolupar la seva carrera universitària”. Segons Casadevall: “Això serà clau per poder continuar competint sense haver-nos de preocupar tant per arribar a una nota de tall”.

Ara bé, aquest avenç no arribarà, d’entrada, a tothom. Tot i haver reduït la participació internacional de sis a quatre països, els criteris continuen exigint una trajectòria prèvia en la modalitat individual que moltes patinadores de xou no compleixen. Un exemple el trobem al CPA Olot: només quatre de les 25 patinadores que formen part del xou gran podrien sol·licitar, actualment, la condició d’alt nivell. “Moltes ja fa cinc anys que han deixat l’individual per dedicar-se 100% al xou”, explica Casadevall.

Una situació similar la viu el CPA Tona. El club osonenc és un dels referents en la modalitat de xou i, habitualment, participa en campionats internacionals. Enguany els bons resultats en les primeres competicions catalanes els permeten tornar a aspirar a cites internacionals. Tot i això, fins i tot en el millor dels escenaris, cap de les patinadores podria demanar reconeixement d’alt nivell, ja que no han participat en un campionat de Catalunya de lliure o solo dance en els últims cinc anys.

També és paradigmàtic el cas de Sergi Canales. El patinador de l’AS Cunit, reconegut com a millor esportista català el 2024, no podrà accedir al reconeixement. Tot i haver estat campió d’Europa i tercer del món en individual el 2019, i acumular títols europeus i podis mundials en quartet i grup petit, des del 2021 fins al dia d'avui, queda fora dels criteris perquè fa set anys que va deixar la modalitat de lliure.

Davant d’aquest escenari, la Federació insisteix que l’acord és només un punt de partida. “Primer hem de fer la prova, però quan tinguem clars els números i puguem fer un testatge dels esportistes que hi han entrat, si no estem satisfets amb els resultats, lluitarem per canviar-ho”, admet Pons. El sector celebra haver aconseguit, per primera vegada, trencar amb la invisibilitat. El repte, a partir d’ara, serà veure fins a quin punt el reconeixement es tradueix en oportunitats reals per als patinadors.