Els Jocs de Tòquio tanquen una època a un esport català que busca com poder créixer

Els Jocs de Tòquio tanquen una etapa daurada de l'esport català. Al Japó s'han acomiadat esportistes com els germans Gasol, bona part de l'espina dorsal de la selecció masculina d'hoquei o Laia Palau, per exemple. Altres, com Mireia Belmonte o algunes jugadores de waterpolo, encara podrien arribar a París d'aquí tres anys. Cita en què sí que hi serà segur Saúl Craviotto, el català amb més medalles de la història. Ja en porta cinc i en vol més. L'esport català, com li passa a l'espanyol, encara aquest cicle de la pròxima olimpíada preguntant-se com s'ho pot fer per seguir creixent, perquè no ho fa, malgrat l'aparició de joves prometedors. L'esport base sempre brilla, però les ajudes rebudes, comparades amb altres països, són poques.

A Tòquio, 17 esportistes catalans s'han penjat una medalla al cor. Una xifra superior als 14 de Rio de Janeiro, tot i que llavors aquestes 14 medalles estaven més repartides. És a dir, d’aquestes 17 medalles de la cita japonesa, 10 són de jugadores de la selecció de waterpolo femení, 6 de la selecció masculina d'handbol i 5 de la selecció masculina de futbol. Al Japó s'han aconseguit medalles en tot just cinc proves, menys que les 8 de Rio de Janeiro. Els Jocs del 2008 segueixen sent aquells on més catalans van pujar a un podi, amb un total de 32 esportistes. I la cita de Barcelona 1992 encara és aquella on les medalles van estar més repartides en diferents proves: van arribar fins a les 12.

"Eren uns Jocs estranys, perquè la pandèmia va afectar la preparació de tothom. S’han vist moltes sorpreses. Crec que ens hem de quedar amb el fet que s’ha competit bé i els Jocs s’han pogut fer", explicava el president del COE, Alejandro Blanco, i afegia que "179 dels 322 esportistes espanyols han sigut finalistes". I, d’aquests, 100 eren catalans, el 51% dels quals dones. Els esportistes, però, destaquen que per poder competir contra estats que amb menys població, com els Països Baixos o Dinamarca, guanyen més medalles, calen ajudes. El programa creat per potenciar l’esport estatal de cara als Jocs de Barcelona, l’ADO, en què es barreja capital públic i privat, ha anat retallant les seves aportacions amb el pas del temps. Si el 2008 eren uns 63 milions d’euros, el 2012 ja eren 52 milions. El 2016, va baixar a 36 i per a aquests ha sigut de 22. La crisi econòmica i el canvi del model televisiu que deixa les marques privades sense gaire espai per publicitar-se no han ajudat un model que no pot competir contra països amb més tradició, com França o Itàlia. "La base de clubs és important; a l’hoquei competim perquè tenim els clubs de Terrassa que fan comunitat", diu David Alegre. És a dir, a vegades l’esport competeix bé gràcies a l’existència de clubs, com passa amb el CN Sabadell i l’Atlètic Barceloneta en waterpolo, o darrerament amb el CN Sant Andreu a la natació. Les aportacions rebudes pels esportistes de les Federacions també s’han retallat els últims anys. «En ocasions has de demanar tu mateix suport de marques per rebre publicitat, però la mateixa marca que ajudava esportistes fa anys ara no et dona suport si no tens prou seguidors a Instagram», es queixava ja abans de Tòquio Aina Cid.

Com ha anat passant els últims anys, la delegació espanyola confiava molt en poder aconseguir grans èxits en esports d'equips, esports en què no cal tant el suport públic, ja que hi ha una bona xarxa de clubs que forma jugadors de bàsquet, handbol o futbol. Ara els equips han tornat amb cert regust amarg perquè no poden fer pujar al podi cap dels dos equips de bàsquet i hoquei sobre herba. Al waterpolo masculí també se li ha escapat el bronze en l'últim partit, després d'un torneig magnífic. Qui sí que va poder quedar-se amb la tercera posició ha sigut la selecció masculina d'handbol, entrenada pel català Jordi Ribera, amb Antonio García, Adrià Figueras, Ferran Solé, Aleix Gómez, Valero Rivera i Viran Morros a l'equip.

Una generació daurada del waterpolo femení ha guanyat la segona medalla de plata en els últims tres Jocs Olímpics, després de caure a la final contra els Estats Units, tal com ja va passar el 2012. Tot un èxit per a l'equip entrenat per Miki Oca, en què 10 de les 12 jugadores són catalanes: Marta Bach, Maica Garcia, Anna Espar, Clara Espar, Laura Ester, Judith Forca, Irene González, Paula Leitón, Bea Ortiz i Roser Tarragó. També ha acabat amb una plata l'equip masculí de futbol, després de caure a la pròrroga contra els brasilers, amb Marc Cucurella, Eric Garcia, Óscar Mingueza, Dani Olmo i Javi Puado a l'equip.

Qui no ha fallat és Saúl Craviotto, amb la seva medalla de plata al K4-500, una prova en què encara no havia pujat al podi, ja que les seves anteriors quatre medalles havien estat en K1 (embarcació individual) o fent parella al K2. En els seus quarts Jocs Olímpics consecutius, el lleidatà s'ha convertit en el primer català i el segon espanyol a guanyar cinc medalles olímpiques, i ha sumat aquesta plata als ors aconseguits el 2008 i el 2016, així com la plata del 2012 i un altre bronze el 2016. I ara vol una sisena medalla en tres anys. A Tòquio, Craviotto també ha guanyat un diploma olímpic al K2-500. Craviotto és policia nacional, destinat a Astúries, i amb aquesta feina pot compaginar els entrenaments. Un model molt comú a Itàlia o França, on molts atletes entren a formar part de cossos policials perquè reben facilitats per entrenar. Craviotto, però, sí que ha de treballar uniformat. Durant el covid-19 patrullava pels carrers.

La primera medalla la va guanyar el barceloní Jordi Xammar fent parella amb el gallec Nico Rodríguez a la vela, amb un bronze al 470. I va trencar, de pas, una sequera que durava des del 2004 de cap medalla en un dels esports que més alegries sol donar a l'esport català, la vela. Un esport que està en risc perquè la nova llei de costes amenaça amb tancar molts dels clubs on han sortit campions.

A més de les medalles, 18 esportistes han guanyat un diploma olímpic. Molts d'ells joves amb futur que ja pensen en els Jocs de París. D’aquests diplomes, segurament el més amarg va ser aquell de la badalonina Mireia Belmonte, que va quedar-se a menys de mig segon de pujar al podi per tercers Jocs consecutius a la prova dels 400 estils.

Al rem, Aina Cid fent parella amb Virgina Díaz i Manel Balastegui fent parella amb Caetano Horta van guanyar un diploma en les seves proves de K2. Aquest és el segon diploma de l’ampostina Aina Cid, perquè ja en va guanyar un el 2016. I Núria Vilarrubla va ser finalista en piragüisme i es va endur el diploma. L’atleta lleidatà Ayad Lamdassem va brillar a la marató, mentre que l’equip de natació sincronitzada liderat per Ona Carbonell, amb Iris Tió, Meritxell Mas, Paula Ramírez i Berta Ferreras, va aconseguir el diploma a l'acabar en la setena posició.

La tenista Paula Badosa va quedar-se a un pas de lluitar per les medalles, però no va poder finalitzar el seu partit de quarts de final per culpa de la calor. Això sí, la jugadora nascuda a Veneçuela de pares bascos, però membre del CT Barcelona, Garbiñe Muguruza, s’ha endut un diploma. A la doma clàssica, la barcelonina Beatriz Ferrer-Salat s’emporta un nou diploma, que cal afegir a una llarga llista de guardons, incloses les dues medalles dels Jocs del 2004. A la vela, Florian Trittel, fent parella amb Tara Pacheco, va endur-se un diploma a la modalitat Nacra 17. L’aixecador de pesos Marcos Ruiz, en categoria +109 kg, va fer una gran actuació i va acabar entre els vuit primers.

Al waterpolo masculí, la quarta posició significa un diploma per a Dani López Pinedo, Unai Aguirre, Blai Mallarach, Roger Tahull, Álvaro Granados, Bernat Sanahuja i Marc Larumbe. També s’emporten diploma els jugadors de l’hoquei herba masculí, eliminats als quarts de final per la futura campiona Bèlgica, en l'últim partit de cinc històrics que ho deixen, Pau Quemada, Quico Cortés, Roc Oliva, David Alegre i Pepe Romeu. La selecció femenina del mateix esport també va caure als quarts, en aquest cas contra la Gran Bretanya, i van guanyar el mateix diploma que la selecció femenina de bàsquet. Tampoc tornarà a uns Jocs Laia Palau, que ha guanyat diploma amb la selecció femenina de bàsquet acompanyada de Silvia Domínguez i Queralt Casas.