Esports 04/08/2021

Jordi Xammar, el medallista en vela que salvava vides després d'un tsunami

Fill d'un pilot de motociclisme, el català, bronze en 470 als Jocs de Tòquio, va aprendre a nedar amb Sito Pons

3 min
Jordi Xammar, primer medallista català a Tòquio

BarcelonaQuan tenia 4 anys, Jordi Xammar va navegar per primer cop. El seus pares tenien un vaixell amb el qual es feien a la mar al Garraf. I mentre ells la feien petar, el seu fill petit va sortir amb un dels navegants del CN Garraf. El primer dia, el Jordi ja va poder controlar tot sol un Optimist. "No sabia nedar, me n'ensenyaria més endavant Sito Pons", recorda el flamant medallista olímpic, bronze a Tòquio.

Sí, Sito Pons, el campió de motociclisme. Jordi Xammar és fill de Pere Xammar, campió d'Espanya de 250 cc i part de l'equip que preparava les motos de Sito Pons, amic seu. Reusenc, Pere Xammar guanyaria les 24 hores de motociclisme a Montjuïc el 1977. La mare, Cristina, havia sigut una de les primeres dones a competir en motociclisme. Aquelles vacances, entre converses sobre motos, el Jordi va anar entrant al món de la vela. Tant, que va encaparrar-se a competir, tot i que els seus pares no tenien pensat a tenir un fill esportista. Sabien prou bé que és una vida sacrificada, plena d'entrenaments, lesions i derrotes. Ara bé, de tant en tant també es guanya. Com a la badia d'Enoshima, on Xammar s'ha sentit prou bé. "El vent bufa com a casa", explicava aquests dies.

La vela sempre ha donat alegries a l'esport català. I a l'espera de veure el color de la medalla dels futbolistes classificats per a la final, la primera medalla catalana de Tòquio l'ha aconseguit Xammar a la categoria 470 fent dupla amb el gallec Nico Rodríguez. Una medalla més, la vela. Seguint la tradició de Santiago Amat, bronze als Jocs del 1932 a Los Angeles, o la plata de Pere Millet el 1976 i l'or de Miquel Noguer el 1980. Xammar uneix el seu nom als de Natàlia i Begonya Via-Dufresne, Sandra Azón i Josep Maria Van der Ploeg, i trenca una sequera d'uns quants anys, ja que la darrera medalla de la vela catalana era del 2004, a Atenes.

L'encarregat de guanyar una nova medalla ha estat aquest navegant de 27 anys que porta tota la vida enfilat als vaixells. Amb 10 anys ja era als campionats d'Espanya d'Optimist i amb 15 va debutar en un Mundial d'aquesta embarcació, amb la qual s'inicien tants joves. El 2008, després de veure com podia competir a la part de la classificació del Mundial d'Optimist, va decidir fer el salt a la classe 420, un bot amb dos tripulants. Fent parella amb Joan Herp va ser campió mundial juvenil tres cops. Després d'un breu període competint sol, tornaria a navegar amb Herp quan, amb 18 anys, va passar a la classe 470, amb la quan seria campió mundial el 2013 i el 2014 i es classificaria per als Jocs de Rio de Janeiro del 2016, quan va descobrir que "només guanyen les medalles els 100% professionals, amb una ètica de treball diferent".

L'experiència de Rio el va marcar. Xammar tenia clar que volia tornar més fort en uns Jocs per optar a medalla. I ho ha fet amb Nico Rodríguez, ja que Joan Herp va decidir centrar-se en els estudis. Al costat de l'experimentat mariner gallec, de mica en mica ha creat la complicitat necessària per guanyar títols internacionals i, finalment, aquesta medalla olímpica. No ha sigut fàcil, el camí. El 2014 va unir-se al Club Nàutic Cambrils, per exemple, però tornaria al CN Garraf el 2020 quan les promeses d'ajudes econòmiques a Cambrils no van arribar. Les ajudes no sempre han arribat, com el bon vent que cal per navegar. I la pandèmia semblava allunyar el seu somni olímpic.

Salvar vides després d'un tsunami

Xammar, però, ha arribat a bon port, un nou episodi en una vida en què vol seguir navegant, ja que té projectes per poder fer-ho més enllà de la competició. Inquiet de mena, Xammar les ha viscut de tots els colors. Aquest mes de maig, quan era a Granada, va sortir a rodar en bicicleta i va trobar agonitzant Elías Matute, un jove que portava tres dies desaparegut. Va mantenir la calma, el va hidratar i es va posar en contacte amb la Creu Roja per salvar-li la vida a temps.

No era el primer cop que ajudava a salvar vides. El 2018 estava de vacances a Bali quan van arribar les notícies del tsunami que va endur-se la vida de milers de persones a l'illa de Celebes. Xammar ho va deixar tot, va omplir dues maletes d'ampolles d'aigua i roba per donar i va arribar fins a la zona més castigada, on va passar-se uns quants dies ajudant les ONG a construir refugis i repartir aliments entre els damnificats.

stats