Joan Cardona, un menorquí nascut per navegar que ja té una medalla olímpica al coll
Amb 23 anys ha guanyat el bronze a la classe Finn, que desapareix del programa olímpic a París
BarcelonaQuan va saber que aniria als Jocs de Tòquio, el menorquí Joan Cardona Méndez (Maó, 1998) ja ho tenia clar: "A competir no, hi vaig a lluitar per la medalla". Dit i fet. Cardona s'ha penjat la medalla de bronze en la categoria Finn després d'un final esbojarrat a la badia d'Enoshima en què li ha tocat patir de valent, quan semblava que quedaria fora del podi. Un munt de regatistes han arribat frec a frec en l’anomenada medal race per intentar ocupar la millor posició, topant els uns contra els altres. I Cardona ha sigut el més llest: quan semblava que quedava fora de les medalles ha trobat un forat i ha acabat sisè. I tercer a la general. El britànic Giles Scott s’ha penjat l’or després d’acabar quart a la medal race, al superar l’hongarès Zsombor Berecz i Cardona per revalidar el títol que ja va guanyar a Rio de Janeiro ara fa cinc anys.
Cardona, de 23 anys, ha estat rebut com un heroi pels altres membres de l’equip estatal de vela. I de ben segur que ha pensat en els seus primers dies a la mar, a casa. El seu primer club va ser el Marítim de Maó, tot i que la primera escola va ser la família. Quan tenia només uns mesos de vida, ja va anar de Barcelona a Menorca amb els seus pares, en Xisco i la Beatriz. Per mar, esclar. "Sempre s'ha sentit molt còmode a la mar" deia la mare avui al RCN de Palma, on ha seguit la final. Nascut a Barcelona, Cardona estava destinat a la vela, ja estava tot escrit quan feia el primer viatge cap a casa, cap a Maó. El seu pare tenia un vaixell, on apareix rialler a les fotografies de petit, amb 6 anys, al timó. Inicialment, el Joan va formar-se com tants altres joves amb un Optimist, regal del seu avi. El pare, qui va competir amb el Club Marítim de Maó, sempre era a prop. Primer, durant els mesos d'estiu. I després, un cop superat el respecte que fa sortir a navegar quan arriba el mal temps.
Com que amb 15 anys ja era evident que tenia molt de futur en aquest esport, va marxar a Mallorca per integrar-se al RCN de Palma, club al qual pertany en l'actualitat. Era un adolescent que havia crescut més que els altres, motiu pel qual va haver de treballar més el seu perfil tàctic, ja que, al pesar més, el seu Optimist -on gairebé no cabia-, anava més lent que els vaixells dels altres joves. Una lectura tàctica que li ha servit en els darrers metres de la darrera regata de la història de la classe Finn als Jocs per pujar al podi. "Vaig deixar Optimist abans que els altres perquè pesava massa. La meva classe sempre ha estat la Finn, on Espanya ha aconseguit grans èxits. I l'embarcació ideal per a gent amb el meu físic és una llàstima que caigui del programa. Després dels Jocs potser m'hauré de passar a la vela professional, però no m'engresca tant com competir per medalles. És ara o mai", deia abans de Tòquio.
Fa uns mesos, Cardona ja va proclamar-se subcampió mundial a la cita de Porto, el primer gran èxit per a un navegant del RCN Palma des de l'any 1968. Convertit en un dels navegants sub'23 amb més futur i número 1 de la classificació general de la classe Finn, Cardona ara haurà de canviar de cara al futur, ja que la classe Finn cau del calendari als Jocs de París del 2024. Per fer-ho potser haurà de passar pel gimnàs, ja que el seu pes no s'acaba d'adaptar a les altres embarcacions. Ja tindrà temps per pensar-hi, ara li toca celebrar-ho. "No es podia deixar passar aquesta oportunitat", ha admès. "Aquesta medalla és com un or. Ho hem donat tot i és increïble la sensació que tinc; la setmana ha sigut molt dura", explicava en referència a un esport on a Tòquio calia fer deu regates. El clima, a més, hi ha posat un munt de problemes: primer amb el tifó, per massa vent, i dilluns per falta de vent.
Xammar, amb opcions de medalla
La medalla de Cardona arriba el dia que la mallorquina Paula Barceló, fent parella amb la gallega Tamara Echegoyen, ha quedat quarta, a un sol pas del podi a la classe 49er.FX, que han guanyat les brasileres Martine Grael i Kahena Kunze. El navegant català Florian Trittel i la canària Tara Pacheco, que aspiraven al bronze a Nacra 17, finalment han finalitzat en la sisena posició de la general, a 13 punts de les medalles. L'or l'han guanyat els italians Ruggero Tita i Caterina Banti.
L'única opció de medalla catalana a la vela queda, per tant, en mans de Jordi Xammar demà. A la desena i darrera regata de la categoria 470, Xammar, fent parella amb el gallec Nicolás Rodríguez, ha acabat setè. Després de la cinquena posició de la novena regata, baixen de la segona a la tercera posició abans de la cursa final, la medal race de demà (7.30 h).
Per la seva banda, la catalana Sílvia Mas, fent parella amb la canària Patricia Cantero, ha acabat en la desena posició de la darrera regata del dia de la classe 470, i ha quedat en l'onzena posició de la general. Per tant, fora de la medal race.
