Esports 24/07/2021

La primera dona que va acabar una marató

El 1896 com a mínim una grega va decidir acabar la marató malgrat que les autoritats no la deixaven participar

3 min
L'estadi Olímpic d'Atenes, el 1896

BarcelonaQuan el baró de Coubertin es va sortir amb la seva posant en marxa els primers Jocs moderns de la història a Atenes el 1896, una de les idees més revolucionàries va ser la marató. Una cursa de 40 km per posar a prova la resistència dels atletes i retre homenatge a la història grega clàssica, per recordar aquella llegenda que deia que el 490 aC, després que els grecs guanyessin els perses a Marató, un soldat anomenat Filípides va córrer fins a Atenes per donar notícia de la victòria. No hi ha cap prova històrica que sigui cert, però d’ençà que aquesta anècdota va aparèixer en un text de Plutarc al segle I després de Crist, la imaginació ha anat més ràpida que els fets, i milions de persones han volgut creure que Filípides va fer aquells 40 km abans de caure desplomat. 

La marató, que no tindria la seva distància actual fixada (42,195 km) fins als Jocs del 1908, va néixer amb l'olimpisme modern. I, de fet, el seu primer guanyador va ser el grec Spyridon Louis. Unes setmanes abans un militar havia organitzat una cursa amb el mateix recorregut per seleccionar els grecs que defensarien l'honor local. El guanyador va ser Kharilaos Vasilakos, que acabaria segon, per darrere de Louis. Vasilakos, doncs, va ser el primer guanyador d'una marató, i Louis, el primer campió olímpic. A Atenes encara s'explica com pensant que el guanyador de la cursa seria un estranger, hi havia cert desànim a l'estadi olímpic. Però de mica en mica va arribar el rumor. El primer classificat era grec. Louis, un antic soldat que treballava portant aigua, guanyant-se de forma modesta la vida. El rei grec li va donar feina fins que va jubilar-se. Era el mínim que podia fer: havia salvat l'honor del país.

Però aquella marató era només per a homes. El baró de Coubertin i els senyors que manaven a l'olimpisme consideraven que les dones no podien practicar esports. I encara menys acabar una marató. Aquells dies del 1896, però, com a mínim una dona va demostrar que no tenien raó. L'historiador grec Athanasios Tarasouleas va recuperar la història de Stamatha Revithi, una dona nascuda a la illa de Siros que vivia al Pireu amb un fill menut buscant-se la vida com podia. Quan va saber que es disputava la marató, Revithi va demanar poder participar-hi, però li van tancar la porta. Així que va fer el mateix recorregut tota sola, i el va acabar amb un temps de 5 hores i 30 minuts. Louis havia trigat gairebé tres hores.

Revithi va ser entrevistada per la premsa de l'època. I gràcies a aquells textos no ha estat oblidada i sabem que va demanar a l'alcalde de Marató que firmés un paper amb l'hora de sortida. A l'arribar a Atenes, uns funcionaris van documentar la seva arribada. Ara l'historiador olímpic Karl Lennartz creu que una segona dona, anomenada Melponeme, hauria corregut també una marató en aquells dies del 1896, quan la premsa liberal grega publicava articles defensant el dret de les gregues a fer la marató, si volien. La major part de l’opinió pública, però, no ho veia igual. I la primera marató femenina en uns Jocs no arribaria fins al 1984.

Així s'escriu la història, molts cops. Es parla d'un soldat grec que potser mai va fer aquesta distància corrent, però s'ha amagat la història de les dones que sí que van córrer de veritat.

stats