Jordi Tarrés: “Donarem valor als títols quan els guanyi un altre país”
BarcelonaJordi Tarrés (Rellinars, 10 de setembre del 1966) va guanyar set Mundials de trial entre els anys 1987 i 1995. Aquest cap de setmana Toni Bou podria superar el seu rècord. I és que des de fa anys el trial mundial parla amb un clar accent català.
Si Toni Bou guanya el Mundial superaria la seva marca!
Guanyar set títols... Quan m’ho pregunten penso que si jo vaig poder, algú més també ho pot fer! Lampkin va igualar la meva marca i ara Toni Bou em superarà. L’Adam és a prop però el Toni té el títol encarrilat. És un pilot excepcional, va guanyar el primer de molt jove i destaca pel seu nivell tècnic i per la seva valentia, és molt decidit.
Fa molts anys que el Mundial de trial parla català. ¿Això fa que des d’aquí no donem als títols la importància que mereixen?
Que durant molts anys hi hagi hagut pilots d’aquí fa que ens relaxem una mica, ens fa la sensació que és una cosa molt pròxima. Bou, Raga, Cabestany... Tot queda a casa. Però hi ha molts països que intenten ser al capdavant i no poden. Crec que donarem valor als títols quan algun altre país domini el Mundial. Potser és el que necessitem.
Quin és el nostre secret?
Hi ha molta tradició. Des de fa molts anys s’ha anat passant una informació i una manera de fer que no a tot arreu coneixen. Molta gent de fora ve aquí perquè al seu país no fan les coses correctament. Pensa que quan jo vaig arribar al Mundial hi havia pilots belgues, americans, anglesos... i guanyar-los era una proesa. Al principi, com que vaig revolucionar una mica l’estil, suposo que no em devien mirar massa bé [riu].
Com ho va fer?
Sobretot pel pilotatge, ja que vaig canviar el trial més clàssic cap a l’actual, en què és més important la moto i es condueix més amb només una roda. Però també pel que fa a la professionalització, ja que vaig ser dels primers que es preparaven físicament i que portaven patrocinadors.
Els catalans continuen guanyant títols tot i els problemes que tenen per entrenar-se a la muntanya.
És una mica contradictori que tinguem pilots tan bons i que els sancionin per entrenar-se a la muntanya. Però això, a qui més mal fa és als aficionats, ja que quan veuen que hi ha dificultats per sortir a entrenar-se, canvien d’esport. Això afecta la indústria: el mercat de motos ha baixat molt a tot l’Estat.
I amb tot, els Bou, Raga i Cabestany tenen continuïtat?
Ara hi ha alguns pilots que destaquen, però no n’hi ha tants com fa uns quants anys. Entre la crisi i les dificultats que hi ha per accedir a la muntanya per entrenar-se, certament hi ha una crisi de practicants.
Continua sortint en moto?
Ara surto poquet, perquè tinc problemes d’esquena, i si hi vaig no puc forçar gaire. Per fer vida normal no tinc problemes, però per fer estrebades i aquestes coses, complicat! [riu].
Ara té entre mans el projecte TRS per fabricar motos de trial. Quan veurem la primera moto?
Hi estem treballant! Volem presentar la moto al Saló de Milà, al novembre, i començar la fabricació el 2015. Inicialment farem motos per vendre-les al públic. Tot i això, la intenció és poder arribar a competir amb pilots del màxim nivell.
