25/07/2022

L'altre objectiu de Xavi: Nico

Ho apuntava encertadament Xavi Torres en aquestes mateixes pàgines: aquesta temporada el vestidor del Barça -Xavi Hernández- no tindrà cap excusa per poder competir al màxim nivell. Joan Laporta se l’ha jugat -alguns el qualificaran de temerari, altres de valent- i ha fet, a l’espera dels últims retocs en defensa (Koundé, sobretot), un equip ultracompetitiu. En un any el Barça s’ha girat com un mitjó i ha passat d'estar a punt d’endinsar-se en un desert inacabable a poder dir que opta a tot. I per tot s’entén competir a la Lliga fins al final i estar entre els millors a la Champions. La victòria mai es pot exigir en un esport on només guanya un: l’única cosa innegociable és competir, i ja que hi som, i es tracta del Barça, intentar jugar bé.

Així doncs, després de l’esforç del club -fent ús d’ingressos futurs que no arribaran-, Xavi disposarà d’una de les millors davanteres del continent, potser només per sota de City i PSG, i sense res a envejar a Liverpool o Bayern. Amb aquest equip, un dels objectius de l’egarenc serà optar als títols i oferir un joc atractiu amb el qual el culer es pugui identificar. Però Xavi té una missió més concreta de cara a aquesta temporada. De fet, es tracta d’un objectiu crucial estratègicament: trobar el substitut de Busquets.

Cargando
No hay anuncios

Aquest podria ser l’últim any del que per a molts -m’hi incloc- és el millor 4 de la història. Cal preveure molt bé l’escenari de futur i preparar-lo a consciència. El Barça té un any per trobar qui ocuparà l’any que ve aquesta posició. Després de la inversió gegantina del club aquest estiu, tot fa preveure que l’any que ve no es podrà anar al mercat amb la mateixa alegria. Així doncs, les solucions haurien de venir de casa o tornar a fer un gran dispendi (Zubimendi, de la Reial Societat) que tensaria encara més les arques del club.

Si es mira a casa, els dos futbolistes que més han sonat per fer de Busquets generen moltes incògnites. Del primer es dubta fins i tot del seu futur immediat com a culer. De Jong té les portes obertes per marxar i, si es queda, el seu estil de joc també planteja dubtes. L’holandès juga a una altra cosa. Condueix, trenca línies, no és tan posicional com el de Badia. Li costa entendre el joc de posició característic del Barça i a l’Ajax va exhibir-se jugant amb un doble pivot, secundat per Schöne. L’altre nom és Nico, que el cap de setmana contra el Madrid va jugar a la posició de 4 i va demostrar que podria ser el relleu natural de Busquets. De moment, Xavi li està donant oportunitats, fent bones les paraules de la majoria de tècnics del planter que l'han tingut a La Masia i a qui sempre han considerat el futur 4.