L’Espai d’Animació convida la resta del Camp Nou a la seva festa

BarcelonaFins aquest dimarts l’Espai d’Animació i la resta de seguidors del Barça anaven per camins paral·lels. Els incansables càntics generats al gol nord no aconseguien arrossegar la gran majoria de l’afició i, només en alguns càntics puntuals -els més coneguts-, el Camp Nou ressonava a l’uníson. Dimarts contra l’Atlètic de Madrid, amb un equip necessitat dels seus, hi va haver l’esperada comunió entre l’Espai d’Animació i la resta de seguidors de l’estadi.

Evidentment, la forta càrrega emocional del duel, amb un Barça que va patir durant tot el partit per sostenir l’eliminatòria, ajuda a explicar la sintonia especial entre uns i altres. Però hi ha altres factors, com la feina que s’intenta fer des d’aquest sector del Camp Nou per convertir-se en un pulmó de l’estadi, i no en un graderia aïllada i independent. Des de la seva creació l’estiu passat, l’Espai d’Animació ha anat vertebrant els seus mecanismes de funcionament a través d’una comissió de 15 persones, amb tres representants de cadascun dels cinc grups que la formen -la mateixa representació tot i que es tracta de penyes de dimensions ben diferents, des dels majoritaris Supporters Barça i Almogàvers fins als més petits Supporters Puyol, Nostra Ensenya i Creu de Sant Jordi-. Els membres de la comissió són els responsables de prendre les grans decisions -amb llibertat de vot, que ha provocat resultats de 8 a 7 en alguna votació polèmica.

En les reunions que es duen a terme a les mateixes instal·lacions del Barça, l’Espai va decidir crear diferents grups de treball: tifos, tresoreria, càntics i comunicació. Hi ha un grup, per tant, que ha ordenat i ideat les estrofes que se senten durant cada partit al Camp Nou. Però, a l’hora del partit, l’encarregat d’aconseguir que l’estadi sigui una olla de pressió per al rival i alhora una festa per a tota l’afició del Barça és un integrant de Supporters Barça, l’Alberto, l’home que du el megàfon i condueix l’animació, decidint quan i què toca en cada moment. Fins ara, el gol nord era una festa per a 900 seguidors de l’Espai, però una festa privada que no aconseguia seduir la resta d’afició. Dins del grup reclamaven temps, com amb qualsevol projecte que neix, i admeten que els ha faltat saber llegir el que està passant al camp, intuir quan toca un càntic o un altre, quan s’ha de buscar simplement un “Barça, Barça!” perquè l’equip ho demana a crits. És un procés d’aprenentatge que l’Alberto, com a director d’orquestra, està passant, i dimarts, per fi, hi va haver més comunió que de costum. Mirar el futbol, en lloc d’estar d’esquena al que passa, hi ajuda. Perquè el Camp Nou bategui al ritme de l’Espai, l’Espai ha de bategar al ritme de l’equip.