GaròsPer arribar a la Vall d'Aran, l'opció més econòmica és l'autobús de línia Alsina Graells. Precisament en Alsina Graells va arribar ahir l'Espanyol al seu primer partit de pretemporada. Si bé és cert que era un autocar cedit pel Consell General d'Aran i que el recorregut era de mig quilòmetre -de l'hotel al camp-, que l'equip opti per l'Alsina Graells és una prova que la situació econòmica no és la d'aquella temporada en què el club fins i tot tenia un avió privat.
El partit entre l'Espanyol i una selecció d'Aran és més que una costellada tradicional d'estiu, és un bufet lliure. El resultat ho diu tot: 0-13. El partit es juga en el Camp de Futbol Naut Aran, un terreny en bones condicions però sense grades: al gol est hi ha una depuradora; al gol oest, prats; al lateral sud, el riu Garona; i al nord, una baixada de gespa. És en aquest desnivell de gespa on s'asseuen els 300 espectadors. Formigues, aranyes i saltamartins em pugen pels pantalons i la camisa mentre els gossos del meu veí de tribuna proven de llepar-me. A l'altra banda, per on baixa la Garona, hi ha bancs de sorra on el públic aprofita per pixar. De fet, el camp de futbol es va salvar només per deu metres de ser engolit per les inundacions.
Les autoritats s'asseuen en unes cadires de fusta i vímet que l'Ajuntament hi ha disposat. El president de l'Espanyol, Jaume Collet, la seva esposa i el síndic d'Aran, Carlos Barrera, presideixen el partit envoltats de famílies i amics dels 29 jugadors convocats per defensar els colors de l'Aran. Àlex Moga, alcalde de Viella i diputat al Parlament, em fa cinc cèntims dels meus jugadors favorits de la selecció aranesa. El número 10 és Liaño, migcampista de cul poderós, que gairebé es lesiona mirant d'aturar Thievy. Liaño és guàrdia urbà de l'Ajuntament de Viella. També hi ha el Lanza, el més grassonet de tots, de professió mosso d'esquadra. Moga em corregeix: "No està gras, està fort". Hi ha dos estrangers. Un és algerià, el Sufi, que repara teulades. El meu favorit és Sergio Arroyo, cambrer en un bar de copes de Viella, que a la segona part gosa fotre, tímidament, una puntada de peu a Capdevila. A un campió del món.
La selecció aranesa aguanta el tipus fins al minut 36 -resultat, 0-5-, quan les energies ja han minvat notablement i sense voler, quan no arriben a la pilota, se'ls comença a escapar el joc brut. Però molt suau. Res comparat amb un amistós que vaig presenciar fa dos anys entre el Bossòst i el Lleida -els lleidatans van guanyar 0-7-. L'equip local va mirar de tallar a les males el joc del rival i van sortit escalfats. El joc dur també és cosa de professionals.
L'Espanyol sembla que jugui a casa. Detecto una trentena d'aficionats amb samarretes blanc-i-blaves per una només del Barça. A l'hotel també hi estan com a casa. El director és de l'Espanyol. Els jugadors pericos tornen a l'hotel en Alsina Graells. Els de la selecció aranesa ho fan en els seus cotxes particulars, satisfets de l'experiència d'haver practicat esport davant un club històric del futbol.