L’Espanyol va a remolc d’un Getafe animat per Sarabia
BarcelonaÉs molt difícil guanyar un partit quan desaprofites 45 minuts i si, a més, et falta el teu referent ofensiu. És el que li va passar ahir a l’Espanyol al Coliseum Alfonso Pérez, on el Getafe va saber treure rendiment a la seva gran primera meitat i a una acció de talent en la segona per derrotar per 2-1 un conjunt periquito que va jugar amb més desig que pólvora i només va poder somiar a puntuar quan Arbilla va retallar diferències al minut 89. Ni tan sols el talent i l’atreviment de Lucas Vázquez, que va haver d’assumir els galons ofensius en absència del capità Sergio García, va ser prou argument per tornar a perforar la porteria defensada per Jona, amenaçat només en la segona meitat i quan el resultat semblava ja impossible de capgirar. Els records de gols en l’últim sospir, un clàssic en la temporada periquita, van posar la por al cos als madrilenys i van il·lusionar els homes de Sergio González, que van fregar el 2-2 amb un últim córner que Álvaro va rematar lleugerament desviat. L’esprint desesperat dels últims compassos no va servir de res, perquè l’Espanyol va acabar pagant el seu mal inici.
Desbordats
I és que l’equip va reaccionar tard i quan ja perdia per 1-0 per culpa d’un gol de Sarabia ben entrat el primer temps. Potser va ser el marcador, de fet, el que va fer possible el pas endavant blanc-i-blau, després d’un primer temps en què pràcticament no van poder creuar el mig del camp. L’equip no trobava mai cap pausa a terreny rival, ni Stuani ni Caicedo, titulars alhora, caçaven cap pilota llarga. I a Montañés i a Lucas Vázquez tot els agafava anant amb presses. Els homes exteriors no podien ni desplegar-se amb convenciment ni replegar-se amb comoditat. I perduts amunt i avall l’equip anava boig. Era impossible que l’estructura no s’esquerdés i l’Espanyol patia, sobretot per fora. Abraham i Cañas no arribaven a totes les ajudes, atabalats també per dins per un Sarabia omnipresent, i els laterals tremolaven en el seu duel directe contra Pedro León i Sammir.
El Getafe va anar acumulant ocasions, no gaire clares però constants, provant-ho sobretot amb xuts llunyans. Ho va intentar Sarabia, també Escudero i, amb més perill, fins i tot Pedro León. Però va ser el mateix Sarabia, després de rematar una centrada d’Alexis des de la dreta, qui va fer l’1-0. La resposta de l’Espanyol era tímida i es basava sobretot en accions d’estratègia.
En canvi a la segona meitat el guió va canviar. L’Espanyol va fer un salt endavant i va començar a donar sentit a la presència d’homes tan profunds en atac. Montañés va començar a desbordar i Lucas Vázquez podia activar l’atac prop de l’àrea. Però quan millor estava l’equip de Sergio González, va arribar el gol local, obra d’Álvaro Vázquez, que va rematar una jugada magnífica de Sarabia prop de l’escaire. L’experiquito va evitar celebrar el gol contra el seu exequip.
L’Espanyol va mantenir el domini, buscant un gol que el fiqués en el partit. Després de fallar diverses ocasions va arribar l’obús d’Arbilla, al minut 89, que va donar esperances als visitants. Van ser falses. El càstig ja era irreversible.