Lideratges renovats per fer tangible el doblet

BarcelonaMalgrat que Ronald Koeman insisteix en tocar de peus a terra quan sent ressonar la paraula doblet a les seves compareixences de premsa, l'equip encara el final de curs d'una forma molt diferent de com el va començar. De mica en mica, el vent es va emportant les cendres d'aquell 2-8 del 14 d'agost a Lisboa. Aquella desfeta va començar a catapultar la dimissió de Josep Maria Bartomeu i va ser l'estocada definitiva a un projecte de futbol víctima de diversos cops de volant i, en conseqüència, a un equip que anava a la deriva. Bartomeu acabaria dimitint a l'octubre, assetjat per l'escàndol del Barçagate i just abans d'una moció de censura que va preferir no afrontar. Abans, Messi, emprenyat, ja havia expressat via burofax el desig d'abandonar el club de la seva vida.

Koeman va haver d'afrontar els seus primers dies al càrrec davant d'aquest panorama dantesc, amb un club asfixiat econòmicament i com a encarregat de liderar una transició, tan tardana com complicada, en un vestidor que havia tocat fons. L'inici de curs de l'equip va ser tan soprenentment esperançador com, llavors, irreal: golejada contra el Vila-real i victòria convincent a Vigo jugant amb un menys, sumades a una exhibició a Torí contra la Juve. La tempesta de mals resultats, irregularitat i males sensacions no trigaria a arribar. Les lesions no hi van ajudar -primer va ser Ansu Fati, després Piqué...-, i els dubtes i els mals dies, així com la manca de joc (definitivament el 4-2-3-1 era un vestit que no encaixava) van acabar fent acte de presència. L'equip perdria el primer lloc del grup a la Champions i acabaria tancant l'any empatant amb l'Eibar al Camp Nou i quedant a 9 punts de l'Atlètic i a 5 del Madrid a la Lliga.

Però, quan més fosc semblava tot, gairebé paral·lelament amb el canvi d'any, el Barça va començar a trobar-se a si mateix. L'abandonament definitiu del 4-2-3-1, traduït en l'aposta per un mig del camp reconeixible amb Busquets, De Jong i Pedri, i la millora, especialment al gener, de Griezmann i Dembélé, van començar a canviar la cara de l'equip i, també, la de Messi. Des del canvi d'any que l'equip encadena un gran ratxa a la Lliga -34 punts de 36 possibles- i ha aconseguit plantar-se a la final de Copa amb remuntades engrescadores, tot i que també va ser víctima de la seva irregularitat a la Supercopa i els fantasmes van tornar amb l'1-4 del PSG i l'empat a casa contra el Cadis.

Un president pròxim als jugadors

El Barça continua immers en un procés de reconstrucció, però aquell equip ferit i sense president encara el tram final del curs amb els lideratges i les energies renovades. L'aterratge de Joan Laporta, després de gairebé cinc mesos d'interinitat a la presidència i amb Koeman havent de fer de portaveu, ha sigut una alenada d'optimisme. "És important que hi hagi president i futur. Ara ens podem asseure a parlar i ens dona tranquil·litat tenir algú que doni la cara pel club, tant a fora com portes endins. És important tenir Laporta com a president", ha afirmat aquest dissabte el tècnic neerlandès. Koeman també ha explicat que el nou president li va transmetre "confiança" en el vol de tornada de París després de jugar contra el PSG i que, en les pròximes dues setmanes, en què hi ha aturada per partits de seleccions, es reuniran per "conèixer-se més" i per parlar "de l'equip i de fitxatges".

El futur de Koeman, que té un any més de contracte, dependrà en bona part dels resultats de l'equip i també del joc, com ha verbalitzat el mateix tècnic. El neerlandès compta, per ara, amb la confiança de Laporta i la sensació majoritària al vestidor és que s'enceta una nova etapa engrescadora. Imatges com l'abraçada en què es van fondre Gerard Piqué i Laporta el dia que va prendre possessió del càrrec o declaracions de Jordi Alba afirmant que "el vestidor l'ha rebut amb molta alegria" són dos bons exemples. Mentre que Bartomeu cada cop estava més allunyat del vestidor, fins al punt de no trepitjar-lo, Laporta s'hi va plantar ja el primer dia després de guanyar les eleccions.

Factors per a l'optimisme

Recuperar el lideratge al capdavant del club és un factor determinant perquè l'equip pugui instal·lar-se en una dinàmica ascendent, però hi ha diversos elements que cal tenir en compte. L'evolució tàctica n'és un. Koeman, a partir de l'anàlisi i la conversa amb els jugadors, va deixar d'enrocar-se en el 4-2-3-1 per recuperar el 4-3-3 i explorar -en certa manera influït per les lesions i per la manca d'un nou de garanties- el 3-5-2 i el 3-4-3. El repte més immediat és saber canviar de vestit en funció del rival, perquè el 3-4-3 potser va ser útil contra el PSG, però pot no funcionar contra oponents més tancats com l'Osca. De fet, el tècnic ja ha mutat de sistema al llarg dels partits.

Un altre factor determinant per pensar en el doblet com un fet tangible són els brots verds que representen els futbolistes més joves. El dia del 2-8, l'equip fregava els 30 anys de mitjana: 29 anys i 329 dies, l'onze més veterà de la història de la competició (segons les dades d'Opta). Aquest curs, en la majoria dels partits, la mitjana s'ha mogut en un forquilla d'entre 25 i 27 anys. Futbolistes com Ansu Fati -fins que es va lesionar- i Pedri, tots dos amb 18 anys, i la presència de Dest (20) ho expliquen. Així com les lesions a la defensa van debilitar l'equip, també han permès veure el salt endavant d'Araujo (22) i Mingueza (21). I malgrat que Riqui Puig (21) no està tenint el protagonisme que voldria, Ilaix Moriba (18) sí que compta amb la confiaça de Koeman. Tutoritzats pels més veterans de la plantilla, els joves han fet un important salt endavant, fet que també es nota en la millora física de l'equip.

Les dades s'encarreguen de plasmar objectivament la millora del Barça, que ha retallat set punts a l'Atlètic en els últims sis partits, però tal com alerta Koeman, això és futbol i, al final, tot pot canviar "molt ràpid". Un triomf solvent aquest diumenge contra la Reial Societat (21 h, Movistar LaLiga) ajudaria a alimentar la bombolla d'optimisme renovat al club.