Futbol - Champions

El Lió és un malson per al Barça

Marozsán, al minut 5, i Hegerberg, amb tres gols, tornen a fer campiones les franceses (4-1)

L'atropellament ha sigut inapel·lable. Ha durat 30 minuts, però mitja hora ha sigut suficient perquè l'Olympique de Lió es tornés a proclamar campió d'Europa i recordés al Barça que encara haurà de seguir pujant més esglaons per somiar amb guanyar una final de la Champions. De res ha servit a les blaugranes treure l'orgull a la segona meitat i maquillar el marcador, perquè la renda ja era contundent per a les franceses, que han acabat guanyant per 4-1. El gol d'Oshoala a les acaballes premia el coratge blaugrana, però no desfà la superioritat d'un Lió que ha tornat a recordar al futbol continental que és una màquina perfecta de fer gols i guanyar finals. Ja són quatre les corones europees consecutives del Lió, i sis en el total del palmarès. Una bestialitat.

Intimidades per l'escenari

La sensació d'impotència al primer temps de Budapest ha sigut gegantina, dolorosa. La il·lusió de jugar la final de Champions s'ha convertit massa aviat en un malson horrorós que ha anat clavant punyalades en cada acció en què la pilota s'acostava a l'àrea. En les tres primeres arribades, el Lió ha fet gol i a la mitja hora ja dominava per 4-0 la final de Budapest, una final que el Barça només ha pogut portar al seu terreny a la segona meitat. L'equip blaugrana ha mirat de tenir la pilota, ha mirat de plantar cara defensivament, però ja venia castigat d'un primer temps en què el Lió ha arribat com volia a les immediacions de Paños. Amb massa facilitat s'han perdut les esperances. Amb massa facilitat s'ha assumit que seria impossible donar la sorpresa i proclamar-se campiones d'Europa. La Champions no sap volar a cap altre lloc que no sigui Lió, ara per ara.

La final s'havia començat a jugar quan han sortit les alineacions, on s'amagaven algunes sorpreses. Per a les catalanes, l'escollida per suplir Hamraoui ha sigut Aitana Bonmatí, l'opció més model Barça que tenia a la plantilla el tècnic Lluís Cortés. A l'onze francès hi havia una sorpresa, l'absència de Cascarino, que arrossegava algunes molèsties i que ha sigut substituïda per Van de Sanden, la dona de les finals. La resta era l'onze fix de Reynald Pedros, amb Majri al lateral i Fishlock amb Henry al pivot.

Sobre aquests plantejaments ha arrencat el partit. Un dels perills de la final era sortir nervioses, espantades pels focs artificials de la prèvia, pels escuts gegants a la gespa, pels milers d'aficionats desplaçats a terres hongareses. Pel fet de no creure's en plena final de la Champions. I és possible que al Barça l'hagi intimidat el context, tot i que amb la primera possessió ha intentat calmar-se i lluir intencions. El problema és que en la primera jugada d'atac de les franceses, el Lió ja ha vist porteria. Duggan i Aitana no han pogut impedir que Mbock carregués la cama i enviés una pilota llarga per a la carrera de Van de Sanden, la dona de les finals. L'holandesa, que ja havia esmicolat el Wolfsburg en l'última pròrroga, ha guanyat la cursa amb Leila Ouahabi, ha aixecat el cap i ha posat una pilota que Marozsán ha rematat a plaer. Andrea Pereira, massa pendent de marcar Hegerberg, no ha vist com l'alemanya nascuda a Budapest entrava per batre Paños.

L'1-0 ha acabat de deixar anar el Lió. Si la pressió podia pesar-li, podia ser una motxilla plena de pedres, se l'ha tret de sobre de cop. Les següents accions han sigut lleugeres. Massa fàcils. Van de Sanden ha seguit fent de les seves per la dreta, on Leila estava feta un flam, perduda amb les distraccions de Lucy Bronze. L'equip no trobava la pilota, no trobava un posicionament còmode en defensa. Això ho ha olorat Ada Hegerberg i s'ha posat a fer sang. Que la final no parés d'enviar-li pilotes a l'àrea per rematar ha sigut una mena de regal que la davantera noruega ha convertit en la seva festa. En cinc minuts ha marcat el segon i el tercer gol, i ha acabat de liquidar el Barça al minut 30.

L'equip blaugrana ha intentat pair-ho, però eren massa bufetades de cop. Les jugadores han oblidat massa aviat que, encara amb 0-0, Duggan havia tingut una clara ocasió, amb un remat massa creuat. Abans d'arribar al descans, Alexia Putellas també ha fregat el gol, però el seu remat de cap ha marxat massa alt.

Jugar la pròxima final

El pas per vestidors ha sigut un bàlsam per al Barça. Quan l'equip ha tornat a saltar a la gespa ho ha fet més alliberat, com si el 4-0 fos fins i tot una oportunitat. I potser ho ha sigut, perquè el Lió ha abaixat una marxa i el Barça, que segurament havia fet més coses bones del que deia el marcador al primer temps, ha pogut jugar amb l'únic objectiu de sumar 45 minuts de qualitat al seu creixement. Ha seguit amb la intenció de tenir la pilota, ha reculat uns metres per no patir tant a l'esquena i ha anat buscant la manera de ferir al Lió. Al principi només li ha fet pessigolles. Lieke Martens no podia amb Lucy Bronze i tampoc Toni Duggan sabia on ficar-se entre les gegants Mbock i Renard. Fins que no ha sortit Asisat Oshoala, el Barça no ha sentit que realment podia guanyar-li una carrera al Lió. La nigeriana ha començat el seu bombardeig particular, amb salts i desmarcatges, i ha acabat trobant el gol que buscava al minut 88, després d'una cursa a l'esquena de Renard. Abans, Vicky Losada ha enviat massa alta una vaselina després d'una bona incursió fins a l'àrea. Són les ocasions que no pots fallar si vols guanyar-li una final a l'Olympique de Lió.

Una rotllana per meditar

La capitana ha protagonitzat una de les imatges de la final. Després de recollir la medalla de finalista, Losada ha reunit les companyes en una rotllana i ha parlat. Gesticulava, fent-les mirar les 19.487 persones que omplien el Groupama Arena, fent-les assaborir el fet històric d'haver jugat una final. La primera de la història del club. Les jugadores, trencades, plorant sense consol, no volien escoltar encara cap missatge positiu. Només cremava la sensació de final perduda, d'impotència, de mala tarda. Una sensació que s'ha intentat esvair amb una discreta volta d'honor per acomiadar-se dels milers de catalans desplaçats a Budapest, que han entès que aquesta primera final perduda és el començament d'un camí de futur. La d'avui ajudarà a guanyar una Champions. Algun dia.

Més continguts de