La llavor d’un gran porter que només demana temps

BarcelonaHa rebut crítiques per ser el porter més golejat de la Primera Divisió (16 gols en set jornades), però si alguna cosa genera en els que l’envolten no són dubtes sinó confiança. I és que el gironí Pau López, que aquests dies ha estat concentrat amb la selecció espanyola sub-21, és aquest any el porter titular més jove de tota la Primera Divisió espanyola. Amb només 20 anys busca consolidar-se a l’equip on va arribar en edat de cadet, i que aquest curs li ha brindat l’oportunitat de ser el seu primer guardià.

Condicions per consolidar-se

“Té una bona alçada. És ràpid, per baix va bé i és àgil. Condicions en té, la confiança del míster, tota”, afirma l’exjugador blanc-i-blau Dani Solsona a l’ARA. Solsona demana “tranquil·litat” a l’hora d’avaluar un jugador que, en l’últim any, ha passat d’estar a l’ombra de Kiko Casilla -en la seva primera temporada al primer equip- a haver d’assumir la responsabilitat de ser el porter titular. “Té bons reflexos, jo el veig molt complet, encara que és cert que té una mica d’inexperiència, però és normal perquè és molt jove”, afirma afegint-se a defensar-lo un dels jugadors espanyolistes que el coneix millor, Rober Correa, que el coneix dels anys que han compartit jugant junts al filial.

“Ell està tranquil i content. L’any passat va tenir grans actuacions a la Copa”, afegeix Correa, que el veu com “un noi molt fred que es recupera molt ràpid dels errors, i amb això tirarà endavant”. El lateral no és l’únic dins del club que creu en les capacitats del Pau, i és que tant la resta de companys com el mateix club tenen dipositada una gran confiança en el jove porter. “És un porter amb molta qualitat, que ara està vivint una situació que li ha de servir per endurir-se i seguir aprenent”, afegeix el director esportiu, Òscar Perarnau, que el defineix com “un noi molt responsable que és conscient que ha de millorar en molts aspectes, però que té un esperit de superació total”.

La temporada passada va disputar 10 partits, dos de Lliga i vuit de Copa del Rei, amb grans actuacions que van permetre somiar a arribar a la final. En total, va encaixar 10 gols. Enguany, ha sigut titular en els set partits de Lliga, i encara que ha deixat la porteria a zero contra el Getafe i el València ha doblat la mitjana de gols rebuts (2,29 per partit). En moltes jugades, però, el porter no en té cap culpa. “És un engranatge de tot l’equip, que està en un moment que encara no se sap quin nivell pot donar, perquè hi ha irregularitat, i això hi influeix”, apunta Solsona, que rebutja que canviar-lo i fer-lo suplent sigui el camí: “Necessita un procés amb bons i mals dies”.

Els habituals errors inicials

“És el futur porter del club, està molt preparat i cal ajudar-lo. Estic convençut que serà el titular de l’Espanyol durant molts anys”, el va defensar fa unes setmanes el seu predecessor, Kiko Casilla. Un Casilla que, per cert, amb 20 anys encara no havia debutat a la Primera Divisió. “Com a tots els porters, les sortides li costen una mica, però perquè són jugades difícils i dubtoses en què has de prendre les decisions adequades, que es prenen quan s’agafa experiència”, puntualitza Solsona.

D’experiència, amb 20 anys, tampoc en tenien la majoria de porters que avui en dia estan consagrats, i que de joves van viure diversos errors que els van ajudar a créixer. “Al principi, Casillas sortia a caçar papallones, i Valdés, amb els peus, igual. Tots ho han viscut i n’han fet alguna”, recorda Solsona, citant dos exemples de grans porters que, tot i tenir condicions, van triomfar amb el temps a base de guanyar confiança després de cometre errades. La llavor d’un gran porter està plantada, ara només queda que, com el mateix Pau va desvelar que li havia aconsellat el seu preparador, Tommy N’Kono, “sigui valent i sàpiga conviure amb l’error perquè l’èxit algun dia arribarà”.