ESPANYOL

Trobar un golejador al gener, repte difícil però no impossible

L'Espanyol, obligat a reforçar-se per trencar la pitjor sequera de la seva història

Pablo Machín només va necessitar tres setmanes al capdavant de la banqueta de l’Espanyol per escriure la seva particular carta als Reis pel pròxim mes de gener: un davanter golejador que substitueixi les xifres de Borja Iglesias. Una petició clara després d’un diagnòstic més que evident: l’Espanyol no només no és l’equip golejador de la Lliga, sinó que mai abans, en la seva història, sumava a aquestes alçades tants pocs gols a Primera (7) després de 13 jornades. 

“Entenc que el club ara té temps per poder trobar-lo. La qüestió és encertar amb qui hagi de venir”, va deixar anar el tècnic, que encara que poc després va matisar les seves paraules, va evidenciar què desitja per aquest mercat hivernal. Una situació que han analitzat aquesta setmana en profunditat Chen Yansheng i els dos directors generals, Roger Guasch i Òscar Perarnau, en una cimera exprés a la Xina. La conclusió és clara: calen reforços, sobretot en atac. A principis de curs, el club va realitzar un pressupost amb prudència financera que es podia retocar al desembre si l’equip accedia als setzens de final de l’Europa League. De moment, en aquesta competició l’Espanyol ja ha acumulat 6,78 milions, que podrien ascendir fins als 9,4 en funció de com acabi aquesta fase de grups. Uns ingressos que poden permetre ampliar un límit salarial (de 68,7 milions) que a l’estiu ja va créixer gràcies a l’anunci de l’ampliació de capital que es durà a terme en els pròxims mesos. Consolidades les finances, ara el club l’ha d’encertar, com havia demanat Machín, en el reforç que vingui aquest hivern. La sortida de Puado ha deixat més espai en una davantera que només suma un gol a la Lliga. 

Iván Alonso i Osvaldo, exemples a seguir

Des que a Espanya es va fixar un termini per fitxar jugadors a l’hivern, el curs 1994-95, l’Espanyol ha intentat en nombroses ocasions pal·liar la manca de gol amb un davanter. En aquest quart de segle n’ha incorporat 11, però ben pocs han donat el rendiment esperat. D’aquests, tres noms destaquen per sobre la resta: Iván Alonso, Daniel Osvaldo i Kalu Uche, que van arribar entre el 2009 i el 2012. El primer va costar 2,5 milions, procedent del Múrcia, i en el primer mig any al club va ajudar amb 5 gols en 16 partits a evitar el descens d’un Espanyol cuer. Un any més tard va arribar cedit del Bolonya, per 500.000 euros i una amb opció de compra que acabarien fent efectiva, un Osvaldo que va convèncer ràpidament marcant 7 dianes en 20 partits. El nigerià, per la seva banda, va arribar lliure del Neuchatel Xamax i va aportar 6 gols en 16 duels. 

Darrere d’aquests, tres jugadors arribats al gener van aportar tres dianes en el tram final de curs. El primer, el romanès Claudiu Raducanu, que el curs 2003-04 va marcar en la seva estrena i en un doblet davant l’Atlètic. Dues temporades després, la 2005-06, Walter Pandiani va firmar els mateixos gols en 25 partits. L'últim cas és ben recent, Wu Lei, que va anotar la temporada passada tres gols en 16 partits amb Rubi, un d’ells clau, en l’última jornada, per classificar-se per l’Europa League. Dos altres davanters només van aconseguir aportar un gol: Ewerthon (2007-08), que va arribar cedit del Saragossa i només va marcar el dia del seu debut; i Facundo Ferreyra (2018-19), que va marcar en l’única titularitat de què va disposar el curs passat. Encara menys encert, però, van tenir els tres primers atacants que l’Espanyol havia firmat al gener: Samuel Eto’o, cedit pel Madrid el 1999, no va ni arribar a debutar a la Lliga; Akinori Nishizawa (2001) i David Aganzo (2002) tampoc van veure porteria jugant 177 i 350 minuts, respectivament. Trobar un golejador aquest hivern serà difícil, però no és impossible. 

Stuani, desitjat però complicat

L’àrea esportiva i Pablo Machín són conscients que no poden apostar per fer experiments, per la qual cosa centraran la recerca en algun davanter contrastat que asseguri rendiment immediat. En aquest sentit, Christian Stuani és un dels noms més desitjats per l’Espanyol, que veuria amb bons ulls el seu retorn. Machín el coneix a la perfecció de la seva etapa a Montilivi. Jugadors com Bernardo o David López, que han coincidit amb ell en diferents etapes, ja han mostrat el vistiplau per la seva incorporació. El problema, però, són les reticències del Girona i del mateix davanter uruguaià. Té 33 anys i una clàusula de 7 milions que es pot reduir en funció de la posició dels blanc-i-vermells a la Lliga. Segons ha pogut saber l’ARA, però, el Girona, que a l’agost va fer un esforç per renovar-lo (és l’únic jugador de la plantilla a qui no es va retallar el salari) no té necessitat de vendre’l, i no té cap interès en deixar-lo sortir abans que finalitzi el curs. Tampoc Stuani vol forçar cap sortida ni marxar aquest gener, donat que està compromès amb l’entitat gironina per tal d’ajudar a recuperar la categoria. A més, en la última renovació es va incloure la possibilitat que l’uruguaià allargui la seva carrera al New York City, club propietat del mateix grup (City Football Group) que el Girona. És a dir, que tot apunta que quan Stuani marxi de Montilivi, serà per anar als Estats Units. Un obstacle considerable per un Espanyol que difícilment podrà recuperar els seus serveis. 

Més continguts de