Quintana, gran favorit en el disputat 100è Giro d’Itàlia
L’Alguer, tret de sortida d’una edició històrica en què Nibali defensa títol
BarcelonaGairebé totes les mirades prèvies al Giro d’Itàlia, la primera de les tres grans voltes del ciclisme de la temporada, estaven centrades en Nairo Quintana (Movistar Team), prudent dins la seva expressió ferma. Quintana afronta el repte de lluitar per la victòria al Giro i el Tour de França el mateix any, i ho fa sabent-se en la seva plenitud, amb 27 anys, tot i el risc que això suposa a l’hora d’intentar batre posteriorment un Chris Froome més fresc al juliol.
El vencedor de la passada Vuelta a Espanya torna al Giro, la cursa que va guanyar l’any 2014 en la seva única participació, amb l’ambició d’aconseguir el que ningú ha fet des de Marco Pantani l’any 1998, fa gairebé 20 anys. Alberto Contador ho va provar l’any 2011: va guanyar el Giro d’Itàlia i després va acabar 5è al Tour, visiblement cansat, tot i que posteriorment va ser desqualificat dels dos resultats després del seu positiu per clembuterol.
Quintana, probablement l’escalador en més bona forma de l’actualitat, tindrà com a principal rival el sempre rocós Vincenzo Nibali, ídol local i més motivat que mai en una edició número 100 en què l’organització s’ha encarregat de fer passar la cursa per gairebé totes les regions d’Itàlia, inclosa la seva Sicília natal. El Tauró de Messina arriba amb el seu nou equip, Bahrain-Merida -del qual Joaquim Rodríguez ara forma part de l’ staff - i tot i ser doble vencedor de la cursa (2013 i 2016), ha tingut una temporada més grisa de l’habitual, amb la discreta Volta a Croàcia com a única victòria.
Més aspirants que mai
Davant seu tindran rivals de més entitat dels que normalment participen en el Giro, especialment atrets per aquesta edició d’aniversari. Hi destaca Thibaut Pinot (FDJ), tot un podi del Tour de França, que per primer cop correrà la corsa rosa i ha estat provant-se enguany per Itàlia, amb grans resultats. El francès, gran escalador, també és el vigent campió nacional contrarellotge, una disciplina clau en un recorregut que sumarà gairebé 70 quilòmetres de lluita individual.
És gràcies a això que suma molts números el brillant neerlandès Tom Dumoulin (Team Sunweb), un prodigi que, amb 26 anys, és al capdavant d’una cursa que pot marcar un abans i un després en una trajectòria en què s’ha arribat a guanyar la comparació amb Miguel Indurain. Medallista mundial i olímpic de contrarellotge, Dumoulin ja sap el que és vestir de líder a Itàlia i guanyar una etapa d’alta muntanya a tot un Tour malgrat la seva corpulència i és per això que aquest Giro d’Itàlia el pot acabar de consolidar com a candidat a grans victòries.
Un dorsal menys
La llista podria ser interminable amb Steven Kruijswijk, poderós líder de la passada edició fins que una caiguda el va deixar adolorit fins a acabar quart, la curiosa parella del Team Sky amb l’anàrquic basc Mikel Landa i el polivalent Geraint Thomas, que en gran forma arriba després d’haver guanyat el Tour dels Alps o el quart classificat i millor jove del passat Tour de França, l’escalador australià Adam Yates (Orica-Scott). Tots ells protagonistes en una cursa en la qual sortiran 197 participants, un menys de l’habitual: no hi haurà dorsal 21 per l’absència de Michele Scarponi -mort fa poc en accident de trànsit-, que havia de liderar l’equip Astana després d’una lesió de Fabio Aru.
L’Alguer, el territori de parla catalana de l’illa de Sardenya, serà el punt de partida d’una cursa en què participarà un català, Alberto Losada (Katiuixa), en la seva segona gran volta després de la retirada del seu inseparable Purito, i que estarà al servei del rus Ilnur Zakarin.
La primera gran prova arribarà l’arribada en altura a l’Etna (quarta etapa, ja a Sicília), tot i que els cims seran un continu: Blockhaus (9a etapa), Oropa (14a), Ortisei (18a) després de superar Pordoi, Valparola i Gardena, i Piancavallo (19a etapa), a més d’altres etapes d’alta muntanya en la 16a jornada (222 quilòmetres amb final a Bormio tot passant per colls històrics com el Mortirolo i Stelvio), o la penúltima jornada, arribant a Asiago després de superar el Monte Grappa. Si allà no s’ha decidit la cursa ho farà a la contrarellotge final de Milà, 27,6 quilòmetres de lluita individual per saber qui s’emporta un Giro històric.
