Navegar per les aigües més salvatges amb un patí de vela català

BarcelonaDurant segles eren aigües temudes per a qualsevol navegant. Mai ha estat fàcil navegar pel cap d’Hornos, el punt més austral del continent americà, o la costa de la Patagònia. Ara, dos mariners catalans, Dídac Costa i Guillermo Cañardo, es disposen a navegar per la costa xilena fins al sud de la Patagònia en un viatge inèdit en la vela mundial, ja que faran un recorregut de més de 1.500 milles nàutiques (2.780 quilòmetres) amb un patí de vela català: l’embarcació típica de les nostres costes que no té timó. Una embarcació petita que afrontarà un repte que no s'ha vist mai.

"Volem reconnectar amb una forma de navegar que sembla perduda. Avui en dia la tecnologia ha permès avançar molt i guanyar seguretat, però a la vegada fa que es perdi l’essència de la navegació. Volem connectar de nou amb sensacions que teníem en els nostres inicis, que sigui una aventura pura i un repte", explica Costa, un dels millors navegants catalans, ja que és un dels 22 humans que han completat dues vegades la Vendée Globe, la volta al món a vela en solitari i sense escales. "És un projecte senzill: amb un patí de vela i anar baixant la costa. A la vegada, és un projecte gegant pel repte. Sortirem de Puerto Montt i durant el trajecte fins a Port Williams només trobarem un port on descansar. Les nits les farem a terra amb una tenda de campanya", explica.

El patí de vela és una embarcació menuda, sense cabina, sense motor i sense timó. Una embarcació nascuda a les platges de Catalunya fa més d’un segle amb dos flotadors paral·lels, una plataforma damunt i una sola vela. Sembla senzill, però cal saber navegar molt per poder defensar-se a dalt, especialment en aigües complicades, ja que el rumb es governa únicament amb el moviment del cos sobre la coberta i l’ajust de la vela. Cañardo i Costa han anat preparant-se amb experiències com la de l'últim estiu, quan van anar de Barcelona a Menorca, un viatge de 30 hores. No s'havia fet mai amb un patí de vela.

"Ara afrontem aquest desafiament amb una embarcació dissenyada i pensada per a la navegació costanera, però la portarem a la Patagònia xilena, un lloc salvatge, i navegarem durant més de dos mesos. Portarem tot el material necessari per viure a l’aire lliure i intentarem culminar l’aventura al mític cap d’Hornos", explica Cañardo. "Vam descobrir que algú havia comprat a Xile uns patins de vela, així que contactant-hi ha estat més fàcil organitzar-ho, ja que no ha tocat enviar els vaixells fins allà", diu Costa. "Aquest repte l’afrontem amb dos patins. Cadascun a bord d’un patí. Però és un repte d’equip, ja que compartim la preparació i l’esperit d’aventura", afegeix.

Durant el trajecte navegaran per canals interiors que permeten estar més protegits de l’oceà Pacífic, navegant entre cinc i vuit hores cada dia entre illes, glaceres i cims nevats que cauen a pic al mar. "És un laberint natural ple de llocs icònics, una zona gairebé deshabitada. Tot un repte per a nosaltres", afegeix. La temperatura de l’aigua serà molt baixa, d’uns vuit graus, i farà fred tot i que serà durant l’estiu austral. "Portarem menjar liofilitzat i tindrem accés a aigua natural fàcilment. Ens preocupen els trams fora de canals, pels corrents i els vents; caldrà esperar els moments clau. Ens cal tenir molta autonomia per preveure dies de mal temps", explica Costa.

La idea és estar uns dos mesos navegant i sortir per Cap d'Any. Després de Nadal volen cap a Xile, on passaran Cap d'Any abans de sortir després de les campanades, després de mesos negociant els permisos de navegació amb l'armada xilena; negociacions que no han estat fàcils, ja que una embarcació com un patí de vela mai no havia afrontat aquesta aventura. Per poder fer aquest repte, Costa i Cañardo han ordenat les seves agendes com han pogut. Costa és bomber de professió i ha aprofitat els descansos i vacances i Cañardo, metge, ha demanat permís al Servei d’Emergències Mèdiques de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on treballa. Tot per poder fer realitat un somni que els convertirà en pioners. I els regalà memòries que mai oblidaran.